Vés al contingut

Anubanini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnubanini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni II aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Assíria
Modifica el valor a Wikidata
Anubanini, sostenint una destral i un arc, xafigant un enemic.[1] Relleu rocós d'Anubanini

Anubanini, també Anobanini (accadi: 𒀭𒉡𒁀𒉌𒉌: An-nu-ba-ni-ni), fou un rei (𒈗 Šàr, pronunciat Shar) del regne tribal preiranià de Lullubi a Zagros, del 2300 ae[2] o relativament més tard, durant el període Isin-Larsa de Mesopotàmia, al voltant del 2000-1900 ae.[3] Se'l coneix especialment pel Relleu rocós d'Anubanini, situat a la província de Kermanxah, Iran.[4][5]

Segons una inscripció, Annubanini sembla contemporani del rei Iddin-Sin de Simurrum.[1] Un altre conegut rei de Lullubi és Satuni, que fou derrotat pel rei mesopotàmic Naram-Sin d'Accàdia al voltant del 2250 ae.[6]

Relleu rocós d'Anubanini

[modifica]

En aquest relleu rocós, Anubanini, rei dels Lullubi, posa el peu al pit d'un captiu. Hi ha altres vuit captius, dos d'ells agenollats darrere de l'equivalent lullubià de la dea accàdia Ixtar (recognoscible pels quatre parells de banyes al seu tocat i les armes sobre les espatles) i sis d'ells dempeus en una filera inferior a la de baix del relleu rocós.[1] S'enfronta a la dea Nini/Inanna/Ixtar, i es creu que pot haver reclamat la divinitat, com alguns governants després del final de la Tercera dinastia d'Ur.[7]

Aquest relleu rocós és molt semblant a la Inscripció de Behistun i pot haver influït en aquesta.[5]

En la inscripció en accadi, es declara com el poderós rei de Lullubi, que havia col·locat la seua imatge i la d'Ixtar a la muntanya Batir, i s'aclama a diverses deïtats per preservar el seu monument:[8] «Anubanini, el poderós rei, rei de Lullubum, va erigir una imatge de si mateix i una imatge d'Ixtar a les muntanyes de Batir...» (segueix una llarga fórmula de maledicció invocant les deïtats Anu, Antum, Enlil, Ninlil, Adad, Ixtar, Sin i Shamash per preservar el seu monument).[9]

Incursions a Guti, Elam i el territori babiloni

[modifica]

Algunes llegendes posteriors, com la Llegenda Cutita de Naram-Sin, descriuen un rei Anubanini durant el regnat de Naram-Sin (c. 2254-2218 aC), que solia assaltar les terres fèrtils de la plana babilònica des del seu territori muntanyenc a la frontera oriental. La llegenda cutita de Naram-Sin afirma que Guti i Elam eren terres atacades per les hordes d'Anubanini.[10][11] Segons aquest relat, Anubanini només fou detingut a les costes del golf Pèrsic.

«Els guerrers amb cossos d'"ocells de les coves", una estirp amb cares de corbs (...) enmig de la Muntanya van créixer, arribaren a la maduresa i adquiriren la seua estatura. Set reis, germans, gloriosos i nobles: les seues tropes eren 360.000. El seu pare era el rei Anubanini, la seua mare, la reina, es deia Melili. (...) Van devastar Guti i envaïren la terra d'Elam».[12]

Representacions

[modifica]
  • Representació d'un rei amb corona, nu, empresonat per Anubanini. Deu ser una corona de plomes com la que es veu en alguns bronzes de Lorestan.[13] Relleu rocós d'Anubanini
    Representació d'un rei amb corona, nu, empresonat per Anubanini. Deu ser una corona de plomes com la que es veu en alguns bronzes de Lorestan.[13] Relleu rocós d'Anubanini
  • Presoners d'Anubanini, portats per la dea Ishtar (detall). Estan nus, amb les mans lligades, i subjectats per un anell a través del nas[14]
    Presoners d'Anubanini, portats per la dea Ishtar (detall). Estan nus, amb les mans lligades, i subjectats per un anell a través del nas[14]
  • Components del relleu (extractats)
    Components del relleu (extractats)
  • Retrat del rei Anubanini
    Retrat del rei Anubanini
  • El nom d'Annubanini tal com apareix al principi de la inscripció del relleu rocós
    El nom d'Annubanini tal com apareix al principi de la inscripció del relleu rocós
  • Relleu original
    Relleu original

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 ; Osborne Approaching Monumentality in Archaeology (en anglés). SUNY Press, 2014, p. 123. ISBN 9781438453255. 
  2. ↑ ; Maspero Recueil de travaux relatifs à la philologie et à l'archéologie égyptiennes et assyriennes (en llengua francesa), p. 108. 
  3. ↑ ; Cashford; Baring The Myth of the Goddess: Evolution of an Image (en anglés). Penguin UK, 1993, p. 338. ISBN 9780141941400. 
  4. ↑ ; Douglas Old Babylonian Period (2003-1595 BC) (en anglés). University of Toronto Press, 1990, p. 704. ISBN 9780802058737. 
  5. ↑ 5,0 5,1 ; Potts The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State (en anglés). Cambridge University Press, 1999, p. 318. ISBN 9780521564960. 
  6. ↑ ; Hall The Ancient History of the Near East: From the Earliest Times to the Battle of Salamis (en anglés). Meuthen & Company Limited, 1932, p. 186-210. 
  7. ↑ ; Steinkeller History, Texts and Art in Early Babylonia: Three Essays (en anglés). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2017, p. 153-154, Nota 422. ISBN 9781501504778. 
  8. ↑ ; Cameron History of Early Iran (pdf) (en anglés). The University of Chicago Press, 1936, p. 41. 
  9. ↑ ; Cameron History of Early Iran (pdf) (en anglés). The University of Chicago Press, 1936, p. 35. 
  10. ↑ ; Rainey Religion, Ethnicity and Xenophobia in the Bible: A Theoretical, Exegetical and Theological Survey (en anglés). Routledge, 2018, p. 134. ISBN 9781351260428. 
  11. ↑ ; Meissner; Weidner; Edzard; Ebeling Reallexikon D Assyriologie Bd 3 Cplt Ae Geb ** (en alemany). W. de Gruyter, 1928, p. 709. ISBN 9783110037050. 
  12. ↑ ; Gurney Anatolian studies (pdf) (en anglés). 5, 1955, p. 99-111.  Arxivat 2022-02-18 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Duu una corona de plomes com la que es troba en alguns bronzes martellejats de Lorestan de principi del primer mil·lenni ae» en Ancient Iran (en anglès), 1965, p. 43. 
  14. ↑ ; Barjamovic Problems of Canonicity and Identity Formation in Ancient Egypt and Mesopotamia (en anglés). Museum Tusculanum Press, 2016, p. 220, nota 11. ISBN 9788763543729. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anubanini&oldid=32723311»