Vés al contingut

Aplec (revista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesAplec

Capçalera editorial de la revista Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista cultural Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'iniciabril 1952 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalitzacióabril 1952 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EditorMaría Dolors Orriols i Monset Modifica el valor a Wikidata
EditorialClub de Divulgació Literària Modifica el valor a Wikidata

Aplec fou una revista cultural en català de la qual només se'n va poder publicar un número l'abril de 1952. Estava editada pel Club de Divulgació Literària i impresa a Gràfiques Marina, S.A. La redacció de la revista estava situada a la Gran Via de les Corts Catalanes (aleshores Avenida José Antonio Primo de Rivera), 818 (seu del referit Club). Pel que fa al format, tenia 24 pàgines a dues i tres columnes i unes dimensions de 270x215 mm. El número solt costava 7 pessetes. Era una revista literària, molt ben il·lustrada.

La seva editora fou Maria Dolors Orriols, fundadora del Club de Divulgació Literària, amb la col·laboració de Josep Planchart. Per a conseguir permís per a editar-la (ja que no era clandestina, com altres publicacions en català anteriors posteriors a l'acabament de la guerra civil, contactà amb Joan Beneyto, director general de censura, qui li indicà que publiqués una «revista que no sigui periòdica, que surti de tant en tant, i de continguts aigualits, és a dir, ni carn ni peix».[1] Aquesta no fou l'opció que adoptaren Orriols i els altres promotors del projecte.[1] El dia 10 d'abril de 1952, que s'esqueia en Dijous Sant, el diari La Vanguardia Española publicava un anunci de la revista,[2] indicant que apareixeria el dia 12, Dissabte de Glòria. Molt poc després de la seva presència als quioscos, i malgrat gaudir d'autorització, fou retirada per iniciativa del governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, segrestant-ne els exemplars en circulació i prohibint-ne la publicació.[3]

Dins de la revista, hi havia articles dedicats a autors importants com Franz Kafka, amb la traducció d'un conte seu, Un metge de poble (Ein Landarzt), amb il·lustracions d'Antoni Guansé, fragments de memòries, històries curtes, crítiques de llibres, explicació de les obres de teatre del moment, articles sobre música, un article sobre una exposició d'art, crítiques de cinema i un article sobre l'art en els parcs. També s'hi iniciava una col·lecció de novel·les curtes i la primera que es començava a publicar per fascicles era “L'altra ciutat” de Maria Aurèlia Capmany.[4]

Contingut

[modifica]
Sumari del núm. 1 de la revista

Els articles publicats en el referit únic exemplar, i els seus autors, permeten avaluar el perfil i el nivell del projecte cultural i periodístic que suposava Aplec:

  • De Franç', signat per D.P.
  • No jutjaràs, per Fèlix Cucurull.
  • Un gran escàndol a París (notícia de la representació a París de La tête des autres, de Marcel Aymé).
  • Què ha passat als nostres teatres?, per P.V. i V. (Pere Vinyoles i Vivet).
  • L'altra ciutat, de Maria Aurèlia Capmany (primer fascicle d'aquesta novel·la, inclòs a la part central de la revista).
  • Secció Música
  • Secció de l'Art
  • Una exposició de primitius mediterranis a Bordeus, per Josep Gudiol.
  • Sales d'exposició.
  • El museu del Parc i la Virreina, per Pere Prat Ubach.
  • La darrera lliçó del cinema italià, per Maria Luz Morales.
  • Calidoscopi, per Zoe Ramírez.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Entrevista a M. D. Orriols, a: DUODA. revista d'estudis feministes - 1993.
  2. "Suscríbase o adquiera la publicación en catalán APLEC, del Club de Divulgación Literaria. Primer número Sábado de Gloria." «La Vanguardia Española. Jueves 10 de abril de 1952» (pdf) (en castellà) p. 9, 10-04-1952. [Consulta: 28 desembre 2018].
  3. Notícies de Catalunya, a: L'emigrant 01/06/1952
  4. TORRENT, Joan; TASIS, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966 (volum I- pàg. 909)

Bibliografia

[modifica]