Aqualita

Aqualita
Fórmula química	(H₃O)₈(Na,K,Sr)₅Ca₆Zr₃Si₂₆O₆₆(OH)₉Cl
Epònim	aigua
Localitat tipus	dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, Aldan, República de Sakha, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CO.10
Dana	64.1.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,078Å; c = 31,24Å;
Grup puntual	3 - piramidal
Grup espacial	space group R3 (en)
Color	rosa
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4 a 5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,58(2) g/cm³ (mesurada); 2,66 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,569 nε = 1,571
Birefringència	δ = 0,002
Pleocroisme	visible
Fluorescència	groc clar en ona llarga, no és fluorescent sota ona curta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-066
Símbol	Aq
Referències

L'aqualita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'eudialita. El nom al·ludeix a la seva composició.

Característiques

L'aqualita és un ciclosilicat de fórmula química (H₃O)₈(Na,K,Sr)₅Ca₆Zr₃Si₂₆O₆₆(OH)₉Cl, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls equants. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aqualita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si₉O₂₇]18^-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labyrinthita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita .

Formació i jaciments

Es troba en pegmatites alcalines. Sol trobar-se associat a altres minerals com: thorita, natrolita, microclina, lorenzenita, innelita, galena, batisita o aegirina. Va ser descoberta al dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, a Aldan (República de Sakha, Rússia). També se n'ha trobat a Kovdor, també a Rússia, i a Kizilcaören (Eskişehir, Turquia).