Vés al contingut

Al·luaivita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAl·luaivita
Fórmula químicaNa₁₉(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si₂₆O₇₄Cl·2H₂O
Epònimmont Al·luaiv Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmont Al·luaiv, massís de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.CO.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana64.1b.1.1
Heys17.3.7
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 14,04Å; c = 60,6Å;
Grup espacialGrup espacial 166 Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor a rosa marronós clar
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,618 nε = 1,626
Birefringènciaδ = 0,008
Impureses comunesZr, La, Ce, TR, Sr, Ba, K
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988-052
Any d'aprovació1990
SímbolAav Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'al·luaivita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'eudialita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el mont Al·luaiv, a la península de Kola (Rússia).

Característiques

[modifica]

L'al·luaivita és un silicat de fórmula química Na₁₉(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si₂₆O₇₄Cl·2H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'acumulacions irregulars, de fins a 1 mil·límetre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·luaivita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en pegmatites ultra-agpaitiques en un massís alcalí diferenciat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sodalita, nefelina, feldespat, eudialita, arfvedsonita i aegirina. Va ser descoberta l'any 1990 al mont Al·luaiv, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També, a dins del massís de Lovozero, ha estat trobada als monts Karnasurt i Kedykverpakhk, així com al mont Rasvumchorr, al Massís de Khibini.

Referències

[modifica]
  1. «Alluaivite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2016].
  2. «Alluaivite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 juliol 2016].