Aquil·las l'egipci
| Nom original | (grc) Ἀχιλλᾶς  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | mil·lenni I aC |
| Mort | 48 aC Alexandria (Egipte) |
| Regent | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Període | Període hel·lenístic |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Període hel·lenístic d'Egipte |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Setge d'Alexandria (47 a.C.) |
Aquil·las l'egipci[1][2] (en llatí Achillas, en grec antic Ἀχιλλᾶς) fou cap de la guàrdia del rei Ptolemeu XIII Filopàtor.
Era cap de l'exèrcit quan Gneu Pompeu va fugir a Egipte l'any 48 aC després de la batalla de Farsàlia. Juli Cèsar diu d'ell que era un home d'una audàcia extraordinària i va ser Aquil·las junt amb Luci Septimi els que van matar Pompeu. Posteriorment es va unir a l'eunuc Potí, tutor de Ptolemeu XIII, per resistir les forces de Cèsar. Potí li va donar la direcció militar i Aquil·las va marxar a Alexandria amb vint mil homes i dos mil cavallers. Cèsar, mancat d'homes per fer-li front, li va enviar ambaixadors, però l'egipci va rebutjar totes les ofertes i va matar els ambaixadors, evitant tota possible reconciliació. Va marxar sobre Alexandria i va entrar a la ciutat que va ocupar quasi completament. Mentrestant, Arsinoe IV, la germana de Ptolemeu, es va escapar de Cèsar i es va unir a Aquil·las, però aviat hi va haver dissensions i el comandant va ser mort el 47 aC per l'eunuc Ganimedes que va rebre d'Arsinoe com a premi el comandament de l'exèrcit egipci, segons diu Juli Cèsar als Comentaris de la Guerra Civil. També en parlen Cassi Dió i Lucà.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Lucà. La Guerra Civil (vol. I): Llibres I-III. Fundació Bernat Metge, 2014-11-05. ISBN 978-84-9859-242-9.
- ↑ Pere, Villalba i Varneda. Roma a través dels historiadors clàssics. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1996. ISBN 978-84-490-0699-9.
- ↑ Achillas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 9