Aragonès mig-ribagorçà

Aragonès mig-ribagorçà

Tipus	dialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental aragonès ribagorçà

L'Aragonès mig-ribagorçà o Aragonès de la Ribagorça Mitjana és la varietat dialectal de l'aragonès que es parla a la Ribagorça, a la zona que abasta: Morillo de Liena, Campo, Espluga, Vall de Bardaixí, Vall de Lierp, Seira, Barbaruens i Abi.

El congost de Ventamillo el separa del benasquès. Entra en contacte amb el català ribagorçà a la vall de Bacamorta i a la Ribera, vall lateral del Isàvena, al sud del Turbó. A la Ribera el català ribagorçà s'assembla al parla Serradui, però amb influència de l'aragonès Mig-Ribagorçà.

El lloc més representatiu i conegut és Campo (el campès), encara que també existeixen estudis monogràfics de la Vall de Lierp.

Fonètica

• Son molts els casos de pèrdua de la -o final que no es pot trobar a l'aragonès:
  • sort (sort)
  • corp (cos)
  • traball (treball)
  • any (any)
  • rebós (rebost)
  • fet (fet)
  • uells (ulls)
  • cunills (conill)
  • polls (polls, pollastres)

• Són alguns els casos de no diftongació de la Ĕ curta llatina, els tres primers es troben també en l'aragonès baix-ribagorçà:
  • ben (bé)
  • també (també)
  • peus (peus)
  • terra (terra)
  • pedra (pedra)
  • tempo (temps)

• Són alguns els casos de no diftongació de la Ŏ curta llatina:
  • sort (sort)
  • corp (cos)
  • forza (força)

• Es conserven més casos de diftongació davant de -Iod que en l'aragonès baix-ribagorçà:
  • OCULU > * ollo > uell (ull)

• El grup -it- esta molt castellanitzat.
  • mucho, noche, pecho, ascuchá

• El diftongo -ie- de -iello està castellanitzat en -illo:
  • Congosto de Ventamillo, crespillo.

Morfologia

• Els articles són: el, la, es, les.
• Es conserva la conjunció comparativa més, com en benasquès i alguna zona del Sobrarb:
  • Magis > mais > més (més)
• Els pronoms personals de 1ª i 2ª de persona del plural són: nusotros i vusotros.
• El morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m: cantam.
• Encara que el present del verb estar té diftong (el ye, el teu yes), el passat imperfecte no té (el eba en lloc del yera com en aragonès general).

Bibliografia

• «Campo». Gran Enciclopedia Aragonesa. Consultat el 3 d'octubre de 2013.
• Mascaray Sin, Bienvenido (1994). William F. Somers, ed. El Ribagorzano dende Campo. Tafalla. ISBN 8460516911.