Ardaïta
 Ardaïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Pb19Sb13S35Cl₇ |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LB.30  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LB.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | verd grisós a verd blavós |
| Fractura | concoidal |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,44 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-073 |
| Símbol | Ada |
| Referències | [1] |
L'ardaïta[2] és un mineral de plom, antimoni, sofre i clor, químicament és un sulfur de fórmula química Pb19Sb13S35Cl₇, de color verd grisós a blavós i una densitat de 6,44 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu nom fa referència al riu Arda, Bulgària, on hi ha el dipòsit Madjarovo en el qual fou descoberta l'ardaïta. Fou descrita per V.V. Breskovska, N.N. Mozgova, N.S. Bortnikov, A.I. Gorshkov i A.I. Tsepin el 1982.[3]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ardaïta
- ↑ «Ardaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Ardaite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 3 abril 2012].