Argençola
Aquest article tracta sobre el municipi a la comarca de l'Anoia. Si cerqueu la urbanització al municipi de Castellnou de Bages, vegeu «Argençola (Castellnou de Bages)». |
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Comarca | Anoia | ||||
Capital | Argençola | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 222 (2023) (4,71 hab./km²) | ||||
Llars | 61 (1553) | ||||
Gentilici | argençolenc, argençolenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 47,1 km² | ||||
Banyat per | Anoia | ||||
Altitud | 716 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Llorenç màrtir | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08717 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08008 | ||||
Codi IDESCAT | 080082 | ||||
Lloc web | argencola.cat |
Argençola[1] és un municipi a la comarca de l'Anoia situat a la part occidental d'aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. El municipi té 216 habitants (2022)[2] i té una superfície de 47,09 km². El topònim del nom prové d’Argenciola (s. XI), diminutiu d’argentu.[3] Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d'Argençola i l'Església de Sant Llorenç, als peus del castell d'Argençola, beneïda l'any 1891 en substitució de l'anterior església parroquial, la qual estava documentada des del 1032 i situada una mica més avall que l'actual.[4] Es van fer servir les pedres del castell en la construcció del nou temple, de factura neoclàssica, amb un campanar de tradició barroca.[4] A l'interior es conserven diverses esteles discoïdals de l'antic cementiri.[4]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims d'Argençola (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme municipal d'Argençola, de 47,09 km², un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà. Limita amb Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), al SW, a l’W amb Talavera (de la Segarra), on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu (NW), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Veciana (N), Jorba (E) i Sant Martí de Tous (SE).
El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel Torrent del Molí, un dels afluents de capçalera de l'Anoia (al NW del terme) i la riera de Clariana, afluent per la dreta del mateix riu dins el terme de Jorba, que travessa el municipi d'oest a est. Comprèn, a més del poble d'Argençola, cap del municipi, els pobles de Clariana, Carbasí, Albarells, Porquerisses, Contrast i Rocamora d'Argençola, la caseria dels Plans de Ferran i els antics llocs de la Goda i Tolosa[5] i el nucli de Santa Maria del Camí (una part pertany a Argençola, la que inclou les dues esglésies, i l'altra a Veciana)
Economia i medi físic
[modifica]L'economia es basa sobretot en l'agricultura. Les terres conreades són dedicades gairebé totes als cereals, amb alguns claps residuals de vinya i olivera. La superfície forestal, amb pinedes i alzinars, és important. Pel que fa a la ramaderia, hom troba bestiar porcí, oví, aviram i també hi ha cria de conills. S'han explotat algunes pedreres i jaciments de lignit.[5]
Demografia
[modifica]El fogatjament de 1365-70 donava 123 focs per al conjunt dels nuclis, però aquesta xifra baixà sensiblement als segles xv i xvi i al segle xviii la població era relativament escassa (249 h el 1718, 365 h el 1787). Des de mitjan segle xix (720 h el 1857) fins al 1936 (701 h) es mantingué relativament estable, malgrat el descens motivat per la fil·loxera, però dels anys cinquanta fins a la dècada del 1990 l'èxode rural ha estat important i la davallada intensa (379 h el 1960, 239 h el 1970, 221 h el 1981, 195 h el 1991, 192 h el 2001 i 210 h el 2005). És elevat el percentatge de població disseminada.[5] Actualment però, Argençola té un total de 216 habitants, dels quals 116 són homes i 100 dones, segons dades del 2022 de l'IDESCAT. El municipi està format per set entitats de població.[2]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Argençola | 82 |
Carbasí | 26 |
Clariana | 49 |
Contrast | 17 |
Plans de Ferran, els | 8 |
Porquerisses i Albarells | 46 |
Rocamora | 10 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1857 incorpora Albarells, Carbasí, Clariana, Porquerisses, Rocamora i Santa Maria del Camí. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.
Transports
[modifica]Travessa el sector meridional la carretera comarcal C-37 d'Igualada a Santa Coloma de Queralt (amb un ramal a Clariana) i el septentrional la A-2 de Madrid a França per la Jonquera, l'antic camí ral, on hi ha l'antic hostal del Violí i de la qual surt un ramal a Argençola, a Porquerisses i Albarells, i un altre a la Panadella, vers Carbasí. Altres vies menors comuniquen diversos indrets del terme.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «RESOLUCIÓ de 17 de gener de 1997, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi d'Argençola.» (HTML). DOGC num. 2311, 19-02-1997. [Consulta: 23 juny 2010].
- ↑ 2,0 2,1 «Idescat. Territori. El municipi en xifres». Generalitat de Catalunya. Institut d'Estadística de Catalunya, 28-03-2023.
- ↑ «Recull d'etimologies de topònims catalans provinents de les llengües clàssiques». xtec.cat, pàg. 4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sant Llorenç d'Argençola, poblesdecatalunya.cat
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Argençola». Gran Enciclopèdia Catalana.