Ariane et Barbe-bleue
| Títol original | Ariane et Barbe-Bleue (fr)  |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Paul Dukas |
| Llibretista | Maurice Maeterlinck |
| Llengua original | francès |
| Data de publicació | segle XX |
| Moviment | impressionisme |
| Personatges | 2nd Peasant (en)  , 3rd Peasant (en) , An Old Peasant (en) , Ariane (en) , Barbe-bleue (Bluebeard) (en) , La nourrice (Nurse) (en) , Alladine (en) , Bellangère (en) , Mélisande (en) , Sélysette (en) , Ygraine (en) i Les cinq premières femmes de Barbe-Bleue (fr) |
| Estrena | |
| Estrena | 10 maig 1907 |
| Escenari | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique , Metròpolis del Gran París |
| Director musical | François Ruhlmann |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 18 juny 2011 |
  
| |
Ariane et Barbe-bleue és una òpera («conte musical») en tres actes amb música de Paul Dukas i llibret en francès que és adaptació (amb molt pocs canvis) de l'obra teatral simbolista de Maurice Maeterlinck, basat al seu torn en el conte Barbablava de Charles Perrault.[1] L'única òpera del compositor, es va estrenar el 10 de maig de 1907 a l'Opéra-Comique de París.
L'obra sovint s'ha comparat amb la de Debussy Pelléas et Mélisande (1902), també basada en una obra de Maeterlinck. Debussy havia acabat virtualment la seva partitura quan Dukas va començar a treballar en la seva. També s'ha comparat amb la versió més cèlebre de la llegenda, El castell de Barbablava, que el 1918 va estrenar Béla Bartók.[1]
Origen i context
[modifica]El compositor, l'impressionista Paul Dukas, ha viscut sempre a l'ombra de Debussy.[2]
Dukas havia quedat impressionat amb l'obra de Maeterlinck quan es va publicar per primera vegada el 1899. Maeterlinck havia reservat inicialment els drets d'usar Ariane com a llibret per a Edvard Grieg. Quan Grieg va abandonar els seus plans de compondre l'òpera, Maeterlinck la hi va oferir a Dukas en el seu lloc. Dukas va treballar en la partitura entre 1899 i 1906.[3][4]
Personatges
[modifica]| Personatge | Tessitura | Repartiment de l'estrena, 10 de maig de 1907 (Director: François Ruhlmann) |
|---|---|---|
| Ariane | soprano | Georgette Leblanc |
| La nourrice (Institutriu) | contralt | Cécilie Thévenet |
| Barbe-bleue (Barbablava) | baix | Félix Vieuille |
| Sélysette, una de les cinc anteriors esposes de Barbe-bleue | contralt/mezzosoprano | Suzanne Brohly |
| Ygraine, una altra esposa de Barbe-bleue | soprano | Marthe Bakkers |
| Mélisande, una altra esposa de Barbazul | soprano | Hélène Demellier |
| Bellangère, una altra esposa de Barbe-bleue | soprano | Berg |
| Alladine, una altra esposa de Barbe-bleue | paper mut | Régina Badet |
| Un ancià camperol | baix | Louis Azéma |
| Segon camperol | tenor | Lucazeau |
| Tercer camperol | baix | Tarquini |
| Cor: Camperols, Públic | ||
Referències
[modifica]- Notes
- ↑ 1,0 1,1 Pérez Senz, Javier. «L'enlluernadora 'Ariane et Barbe-Bleue' conquista el Liceu». Diari Ara, 21-06-2011. [Consulta: 11 agost 2017].
- ↑ Radigales, Jaume. «Ariane en el laberinto de Dukas» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 11 agost 2017].
- ↑ Halbreich, p. 16.
- ↑ Holden, pp. 248-249
- Fonts
- Amadeus Online (per a papers i repartiment de l'estrena)
- Cooke, Mervyn, The Cambridge Companion to Twentieth Century Opera (CUP, 2008)
- Halbreich, Harry, Notes del fullet en l'enregistrament Erato.
- Holden, Amanda (Ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-140-29312-4
Enllaços externs
[modifica]- Notes, discografia i llibret (francès / espanyol) a Kareol