Ariobàrzanes III Èusebes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle I aC  | ||
| Mort | 42 aC Capadòcia (Turquia) | ||
| Causa de mort | pena de mort | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Període | Període hel·lenístic | ||
| Família | |||
| Pares | Ariobàrzanes II Filopàtor i Athenais Philostorgos II | ||
Ariobàrzanes III Èusebes Filoromà (grec antic: Ἀριοϐαρζάνης Εὐσεϐής Φιλορώμαιος, Ariobarzánēs Eusebḗs Philorṓmaios: 'Ariobàrzanes el Pietós, amic de Roma') va ser rei de Capadòcia. Era fill d'Ariobàrzanes II Filopàtor, a qui va succeir cap a l'any 52 aC o 51 aC quan va morir assassinat.
Quan Ciceró era procurador a Cilícia, el va protegir d'una conspiració que s'havia format contra ell i el va mantenir al seu regne, especialment contra l'oposició dels reis-sacerdots de Comana que tenien el segon càrrec del país. Segons Ciceró, el rei era pobre i va demanar a Pompeu i a Brutus grans quantitats de diners en préstec.
En la guerra entre Juli Cèsar i Pompeu va ajudar el darrer amb 500 genets. Cèsar després el va perdonar i encara li va cedir alguns territoris i el va protegir dels atacs del rei Farnaces II del Pont.
Va morir assassinat l'any 42 aC per Cassi, que el va acusar de conspirar contra ell a l'Àsia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). «III. Ariobarzanes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 20 maig 2021].
