Vés al contingut

Antígon II Gònatas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antígon II Gònates)
Plantilla:Infotaula personaAntígon II Gònatas

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Αντίγονος Γονατάς Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 319 aC Modifica el valor a Wikidata
Gonni Municipal Unit (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort240 aC ↔ 239 aC Modifica el valor a Wikidata
Pel·la (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEufant i Zenó de Cítion Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia antigònida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFila III de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
ParellaDemo Modifica el valor a Wikidata
FillsDemetri II de Macedònia
 () Fila III de Macedònia
Halcioneu
 () Demo Modifica el valor a Wikidata
ParesDemetri Poliorceta Modifica el valor a Wikidata  i Fila Modifica el valor a Wikidata
GermansEstratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)
Fila
Cràter
Demetri l'Estret
Corragus
Alexandre
Demetri el Bell Modifica el valor a Wikidata

Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia. Era fill de Demetri Poliorceta i de Fila (filla d'Antípater) i net d'Antígon el borni (Antígon I de Macedònia). El seu malnom venia suposadament de la ciutat de Gonnos a Tessàlia, on hauria nascut, però com que el seu pare no va dominar aquesta ciutat altres erudits suggereixen que derivaria de la paraula macedònia gonatas equivalent a γονατὰς, que és la placa de ferro que protegeix el genoll, i que Antígon portava al seu equipament de combat.

El 287 aC el seu pare Demetri fou expulsat de Macedònia per Pirros de l'Epir i partir a Àsia deixant el seu fill Gònatas al Peloponès. Quan el seu pare va morir a Àsia el 283 aC, Antígon II va prendre el títol de rei de Macedònia sense dominar, però, el regne. El 286 aC Pirros fou expulsat per Lisímac de Tràcia, però al seu torn fou derrotat (280 aC) per Seleuc I Nicàtor. Seleuc fou assassinat per Ptolemeu Ceraune, que va morir ràpidament en lluita contra els gals. Durant tres anys hi va haver una completa anarquia de pretendents fins que el 277 aC Gònatas va obtenir la corona.

El selèucida Antígon I, que reclamava la corona, va renunciar després que Antígon es casés amb la seva germanastra Fila. Gònatas va derrotar els gals i va conservar el regne fins al 273 aC, quan Pirros va tornar d'Itàlia i es va apoderar del país excepte algunes ciutats. Al 272 aC, Antígon II va poder recuperar el territori en morir Pirros a Argos.

Alexandre II de l'Epir el va expulsar altre cop, però breument, ja que Demetri (que no se sap si era el seu germà Demetri de Cirene o el seu fill Demetri II de Macedònia) va ocupar una part de l'Epir i va obligar l'epirota a retirar-se.

La seva política fou contrària a la Lliga Aquea.

Va morir el 239 aC als 80 anys i li va succeir el seu fill Demetri II de Macedònia.[1]

Referències

[modifica]
  1. Antigonus Gonatas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 189