Èumenes III de Pèrgam
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle II aC  | ||
| Mort | 129 aC Roma | ||
| Causa de mort | pena de mort | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Període | Període hel·lenístic | ||
| Família | |||
| Família | Atàlida | ||
| Pare | Èumenes II de Pèrgam | ||
| Germans | Àtal III de Pèrgam | ||
.jpg)
Aristonic de Pèrgam (grec antic: Ἀριστόνικος, llatí: Aristonicus) fou fill natural d'Èumenes II de Pèrgam. Aquest rei va tenir com a successor a Àtal III, que va morir el 133 aC i com que no va tenir successió va deixar el regne a Roma. Aristanic va reclamar l'herència, però la major part de les ciutats no el van reconèixer per temor als romans. Aristonic va reunir forces i va obligar les ciutats a posar-se al seu costat, i es va proclamar rei amb el nom d'Èumenes III de Pèrgam o Èumenes III Aristonic.
El 131 aC el cònsol Publi Licini Cras va ser enviat pel senat romà a Àsia i va iniciar la guerra contra ell, però estava més ocupat pel botí que per capturar el seu enemic, i Aristònic el va sorprendre en una batalla i el va derrotar completament.
El 130 aC el cònsol Perpenna, successor de Cras, va actuar amb més energia, i va derrotar Aristonic i el va fer presoner. Per la mort de Perpenna, la conquesta del regne la va completar Mani Aquil·li el 129 aC. Aristònic va ser portat a Roma i va ser exhibit en el triomf d'Aquil·li i després decapitat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 2.Aristonicus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 311-312
