Aristarainita
Aristarainita | |
---|---|
Fórmula química | Na₂Mg[B₆O₈(OH)₄]₂·4H₂O |
Epònim | Lorenzo F. Aristarain (en) |
Localitat tipus | mina Tincalayu, Salar del Hombre Muerto, Departament dels Andes, Salta, Argentina |
Classificació | |
Categoria | borats > hexaborats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.FB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.FB.05 |
Dana | 26.6.5.1 |
Heys | 9.1.12 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 18,886Å; b = 7,521Å; c = 7,815Å; β = 97,73° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor, blanc |
Fractura | desagregable |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3,5 |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,027(5) g/cm³ (mesurada); 2,005 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,484 nβ = 1,498 nγ = 1,523 |
Birefringència | δ = 0,039 |
Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 76° |
Dispersió òptica | r > v a r < v forta |
Fluorescència | blanc crema en SW, feblement fosforescent |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1973-029 |
Any d'aprovació | 1973 |
Símbol | Ais |
Referències | [1][2] |
L'aristarainita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del mineralogista argentí Lorenzo Francisco Aristarain (1926-), especialitzat en dipòsits de borats.
Característiques
[modifica]L'aristarainita és un borat de fórmula química Na₂Mg[B₆O₈(OH)₄]₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars {100} o allargats [010], de fins a 0,4 mil·límetres, i d'altres formes molt menys comunes. També forma agregats en forma de rosetes i crostes eflorescents. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aristarainita pertany a «06.FB - Ino-hexaborats» juntament amb la kaliborita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en evaporites i en deus de bòrax del desert. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bòrax, kernita, rivadavita, ezcurrita, ameghinita, mcallisterita, kurnakovita, searlesita, probertita, ginorita, tincalconita, ulexita, halita, magnesita, thenardita, blödita, santita, hexahidrita o guix. Va ser descoberta l'any 1973 a la mina Tincalayu, al Salar del Hombre Muerto (Salta, Argentina). També se n'ha trobat a Doğanlar (Emet, Turquia) i a dues localitats nord-americanes: Twenty Mule Team Canyon i Death Valley, ambdues a Califòrnia.
Referències
[modifica]- ↑ «Aristarainite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2017].
- ↑ «Aristarainite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 desembre 2015].