Vés al contingut

Armas Järnefelt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArmas Järnefelt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1869 Modifica el valor a Wikidata
Víborg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1958 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
parròquia d'Òscar (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Hietaniemi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLiva Järnefelt (1910–1958)
Maikki Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
ParesAugust Aleksander Järnefelt Modifica el valor a Wikidata  i Elisabeth Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
GermansAino Sibelius
Arvid Järnefelt
Eero Järnefelt
Kasper Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 0DDOvrV9wGcN6EPZU2KeRK Musicbrainz: 95309762-51f2-4e36-9c49-2709e7cf250e Lieder.net: 4534 Discogs: 928602 IMSLP: Category:Järnefelt,_Armas Modifica el valor a Wikidata


Edvard Armas Järnefelt (14 d'agost de 1869 – 23 de juny de 1958), va ser un director d'orquestra i compositor finlandès, que va aconseguir un èxit menor amb les seves obres orquestrals Berceuse (1904) i Praeludium (1900). Va passar gran part de la seva carrera com a director a l'Òpera Reial Sueca d'⁣Estocolm, Suècia.

Biografia

[modifica]

Armas Järnefelt va néixer a Vyborg, al Gran Ducat de Finlàndia, fill del general August Aleksander Järnefelt i Elisabeth Järnefelt (de soltera Clodt von Jürgensburg).

Järnefelt va estudiar amb Ferruccio Busoni a Hèlsinki i amb Jules Massenet a París. Tant Järnefelt com Busoni van gaudir d'una estreta relació amb Jean Sibelius, que estava casat amb la germana de Järnefelt, Aino. A partir de 1905, Järnefelt va tenir una llarga carrera com a director a l'Òpera Reial Sueca d'⁣Estocolm, començant com a repetidor de 1905 a 1911 (va esdevenir ciutadà suec el 1909); director d'orquestra 1911-1923 i director d'orquestra 1923-1933.[1]

Entre 1932 i 1936 Järnefelt va ser el director artístic i director de l'⁣Òpera Nacional de Finlàndia. Va presentar, entre d'altres, Siegfried i Götterdämmerung del cicle de l'Anell de Wagner, i Parsifal. Va ser director principal de l'⁣Orquestra Filharmònica de Hèlsinki entre 1942 i 1943, i també va tornar a l'Òpera Reial Sueca com a director en cap de 1938 a 1946.[2] Va morir a Estocolm.

Obres

[modifica]

Les obres musicals de Järnefelt inclouen:

  • Obertura lírica (1892)
  • Lapsuuden ajoilta (Dies de la infància, 1892) Piano a 4 mans
  • Serenata per a petita orquestra en si menor (1893)
  • Poema simfònic Korsholma (Korsholm, 1894)
  • Fantasia simfònica per a orquestra (1895)
  • Poema simfònic Heimathklang (El so de casa, 1895)
  • 3 peces per a piano op.4 (1897)
  • Suite en mi bemoll major per a orquestra (1897)
  • Rapsodia finlandesa (1899)
  • Praeludium (1900)
  • Obertura festiva (1902)
  • Berceuse (1904)

A més, va compondre més de 70 cançons, 21 peces per a cor masculí, 12 cançons parcials per a cor mixt i 13 cantates. Berceuse (1904) arranjat per a violí i piano està inclòs al repertori de violí de grau 7 del Royal Conservatory of Music (Canadà).[3]

Järnefelt també va escriure música escènica i per al cinema, per exemple, per a la pel·lícula Sången om den eldröda blomman (1919), dirigida per Mauritz Stiller, possiblement la primera música original de pel·lícula d'un compositor nòrdic.[4]

Vida familiar

[modifica]

Els seus germans eren Kasper Järnefelt, crític i traductor de literatura russa; l'escriptor Arvid Järnefelt (la música incidental de la seva obra Kuolema va ser escrita per Jean Sibelius); el pintor Eero Järnefelt (Erik); Ellida; Ellen, Aino (que es va casar amb Sibelius); Hilja; i Sigrid.

Es va casar dues vegades: primer amb la soprano Maikki Järnefelt (de soltera Pakarinen) de 1893 a 1908 (posteriorment es va casar amb Selim Palmgren), i en segon lloc el 1910 amb la cantant d'òpera Liva Edström.

Llegat

[modifica]

El juny de 2012 es va inaugurar una exposició de material relacionat amb Järnefelt a l'entrada de l'Acadèmia Sibelius situada al Centre de Música de Hèlsinki.

Referències

[modifica]
  1. Foto de Järnefelt dirigint la Orquestra Reial Sueca durant les celebracions del 400è de l'Òpera Reial Sueca (en suec). Recuperat el 25 d'agost de 2015.
  2. «Edvard Armas Järnefelt» (en suec). Kungliga Hovkapellet, 14-12-2007. [Consulta: 25 agost 2015].
  3. Violin series. Repertoire.. 4th. Toronto: F. Harris Music Co, 2013. ISBN 978-1-55440-461-2. OCLC 894939781. 
  4. Salmi, Hannu. «Järnefeltin jalanjäljillä: Laulu tulipunaisesta kukasta (1919)» (en finès), 15-04-2008. [Consulta: 24 agost 2015].