Vés al contingut

Eero Järnefelt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEero Järnefelt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Erik Nikolai Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
8 novembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Víborg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Hietaniemi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSuviranta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentNacionalisme romàntic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohannes Gebhard Modifica el valor a Wikidata
Participà en
15 maig 1897General Art and Industrial Exposition of Stockholm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSaimi Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
FillsHeikki Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
ParesAugust Aleksander Järnefelt Modifica el valor a Wikidata  i Elisabeth Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
GermansAino Sibelius
Arvid Järnefelt
Armas Jaernefelt
Kasper Järnefelt Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: b82c302f-c960-4b6f-afdf-bf91f32613e3 Discogs: 2259616 Project Gutenberg: 32089 Modifica el valor a Wikidata

Erik "Eero" Nikolai Järnefelt (8 de novembre de 1863 - 15 de novembre de 1937) va ser un pintor i professor d'art finlandès. És conegut sobretot pels seus retrats i paisatges de la zona al voltant del parc nacional de Koli. Va ser medallista a l'⁣Exposició Universal de París de 1889 i 1900, va ensenyar art a la Universitat de Hèlsinki i va ser president de l'Acadèmia de Belles Arts de Finlàndia.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Era fill del general Alexander Järnefelt i de la baronessa Elisabeth Järnefelt (de soltera Clodt von Jürgensburg).[4] Provenia d'una família d'artistes finnòfila de parla sueca d'artistes, escriptors i compositors descendents de l'aristocràcia bàltica.[5] També es van fer coneguts diversos dels seus vuit germans: Kasper (crític literari), Arvid (jutge i escriptor), Armas (compositor i director d'orquestra) i Aino (esposa de Jean Sibelius).[6]

Retrat de Järnefelt d'⁣Akseli Gallen-Kallela, 1888

Després de graduar-se en una acadèmia privada, va estudiar a l'⁣Acadèmia de Belles Arts de Hèlsinki de 1874 a 1878, a l'⁣Acadèmia Imperial de les Arts de 1883 a 1886 (on un dels seus professors era el seu oncle, Mikhail Clodt), i a l'⁣Acadèmia Julian de París de 1886 a 1888, on va estudiar amb Tony Robert-Fleury. Una influència important va ser el naturalisme de Jules Bastien-Lepage.[6]

Retrat de Gunnar Berndtson el 1892
Retrat de la seva dona Saimi per Järnefelt el 1895

El 1889 es va casar amb l'actriu Saimi Swan. El 1892, va fer el seu primer viatge als voltants de Koli amb Juhani Aho i la seva dona, la pintora Venny Soldan-Brofeldt.[6] Va quedar impressionat amb el paisatge que hi havia i va continuar visitant-lo regularment fins al 1936.[7]

El 1893, va viatjar a Finlàndia on va dibuixar i fotografiar treballadors agrícoles que van inspirar la seva pintura més famosa, Sota el Jou (Cremant la brossa).[8] Posteriorment, va fer diversos viatges d'estudis a Itàlia el 1894 i a Crimea el 1899. Aquest mateix any, va ajudar a organitzar una exposició internacional a Sant Petersburg, patrocinada per Mir Iskusstva.

El 1901, va construir una casa que va anomenar "Suviranta" (platja d'estiu) a la colònia d'artistes prop del llac Tuusula, dissenyada per Usko Nyström. Hi va viure només fins al 1917 quan es va traslladar a Hèlsinki, però encara és de la propietat i utilitzada per la seva família.[9]

Autoretrat, data desconeguda

De 1902 a 1928, va ensenyar dibuix a la Universitat de Hèlsinki. Va ser-ne nomenat professor el 1912 i va exercir com a president de l'Acadèmia de Belles Arts de Finlàndia.[6] La seva darrera obra important va ser un retaule per a l'església de Raahe, que va acabar el 1926. El 2013 es va fer una gran retrospectiva, que va incloure diverses obres fins ara desconegudes.

Pintures seleccionades

[modifica]
Paisatge de tardor del llac Pielisjärvi, 1899 (fi)

Notes

[modifica]
  1. Altar painting, located in fi.
  2. Altar painting, located in fi. Järnefelt himself would have preferred the name Awakening of Hope.
  3. Altar painting, located in St. John's Church, Helsinki.

Referències

[modifica]
  1. Konttinen, Riitta. «Järnefelt, Eero (1863 - 1937)». Kansallisbiografia, 20-04-2016. [Consulta: 22 agost 2020].
  2. , 03-09-2019 [Consulta: 22 agost 2020].
  3. «Elämäkerta Eero Järnefelt 1863–1937». Eero Järnefeltin seura r.y.. [Consulta: 22 agost 2020].
  4. Biography and appreciation Arxivat 2003-02-27 a Wayback Machine. @ Kultakausi.
  5. Sarajas-Korte, Salme. «Järnefelt, Eero». Grove Art Online, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Brief biography @ Kansallisbiografia.
  7. Murphy, Adrian. «Eero Järnefelt, painter of Finnish nature». Europeana, 21-01-2020. [Consulta: 22 agost 2020].
  8. "Under The Yoke: The Story of Poverty (and Progress) Behind a Masterpiece" Foundation for Economic Education. Retrieved 2023-05-14.
  9. Suviranta Arxivat 2012-07-20 a Wayback Machine. @ Ainola.
  10. «Classics on tour: Eero Järnefelt’s Under the Yoke (Burning the Brushwood), 1983». [Consulta: 22 agost 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Pontus Grate i Nils Göran Hökby, ed. 1880-tal i nordiskt måleri [La dècada de 1880 en la pintura nòrdica] (exh. cat., Estocolm: Nationalmuseum, 1985) ISBN 9789171002822
  • Leena Lindqvist (ed. ), Taiteilijan tiellä – Eero Järnefelt 1863–1937 (El camí de l'artista), Otava, 2002 ISBN 951-1-144-66-9
  • Marko Toppi (ed. ), Eero ja Saimi Järnefeltin kirjeenvaihtoa ja päiväkirjamerkintöjä 1889–1914 (correspondència i diaris, vol.1), SKS, 2009 ISBN 978-952-222-113-1
  • Marko Toppi (ed. ), Vain tosi on pysyväistä. Eero ja Saimi Järnefeltin kirjeenvaihtoa ja päiväkirjamerkintöjä 1915–1944 (correspondència i diaris, vol.2), SKS, 2013 ISBN 978-952-222-399-9 .
  • Kirk Varnedoe, ed. Northern Light: Realism and Symbolism in Scandinavian Painting, 1880–1910 (cat. exposició, Nova York, Brooklyn Museum of Art, 1982) ISBN 9780872730946
  • Ludwig Wennervirta: Eero Järnefelt, ja hänen aikansa 1863–1937 (Hèlsinki: Otava, 1950)