Armeni oriental
| արևելահայերեն arevelahayeren | |
|---|---|
| Tipus | dialecte  |
| Ús | |
| Parlants | 4.341.000 [1] |
| Parlants nadius | 4.300.000 |
| Autòcton de | Altiplà d'Armènia, Cilícia, Turquia, Líban, Síria |
 | |
Mapa dels dialectes de la llengua armènia a l'inici del segle XX | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees armeni | |
| Codis | |
| Glottolog | nucl1235 |
| Linguist List | hye-ear |
| IETF | hy |
L'armeni oriental (armeni: արևելահայերեն arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental. Els dos estàndards formen una llengua pluricèntrica.
L'armeni oriental es parla a la República d'Armènia, l'Alt Karabakh així com com a Geòrgia, i els armenis de l'Iran. Tot i que l'armeni oriental parlat pels armenis d'Armènia i de l'Iran és semblant, hi ha diferències de pronunciació amb inflexions diferents. El armeni de l'Iran tenen també algunes paraules que els són pròpies. A causa de la migració de parlants d'Armènia i de l'Iran a la diàspora armènia, el dialecte és ara molt prominent a països i regions on sols s'usava l'armeni occidental. Es va desenvolupar a principis del segle xix i es basa en el dialecte d'Erevan.
Distinció de les dues formes d'armeni
[modifica]L'armeni oriental i l'armeni occidental són fàcilment intel·ligibles mútuament.[2] Comparteixen al mateix codi ISO 639-11 hy. El codi ISO 639-3 per a ambdues llengües éshye. La Viquipèdia armènia té el codi hy i està majorment en armeni oriental. Les traduccions comercials generalment es fan a l'armeni oriental, la llengua oficial de la República d'Armènia.[3]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]Monoftongs
[modifica]L'armeni oriental té sis sons monoftong de vocals.
| Anterior | Central | Posterior | |||
|---|---|---|---|---|---|
| No arrodonida | Arrodonida | No arrodonida | Arrodonida | ||
| Tancada | i ի i |
u ու u | |||
| Mitjana | ɛ ե, է[4] e, ē |
ə ը ë |
ɔ ո, օ[4] o, ò | ||
| Oberta | ɑ ա a |
||||
Consonants
[modifica]Aquest és el sistema de consonants de l'armeni oriental usant símbols de l'Alfabet fonètic internacional (International Phonetic Alphabet, IPA), seguits de la lletra armènia entre parèntesis.
| Bilabial | Labiodental | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | Uvular | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m (մ) | n (ն) | |||||||
| Oclusiva | Aspirada | pʰ (փ) | tʰ (թ) | kʰ (ք) | |||||
| sorda[5] | p (պ) | t (տ) | k (կ) | ||||||
| sonora | b (բ) | d (դ) | ɡ (գ) | ||||||
| Africada | aspirada | tsʰ (ց) | tʃʰ (չ) | ||||||
| sorda | ts (ծ) | tʃ (ճ) | |||||||
| sonora | dz (ձ) | dʒ (ջ) | |||||||
| Fricativa | sorda | f (ֆ) | s (ս) | ʃ (շ) | χ (խ) | h (հ, յ)[6] | |||
| sonora | v (վ, ւ, ու, ո)[7] | z (զ) | ʒ (ժ) | ʁ (ղ) | |||||
| Aproximant | ɹ~ɾ (ր)[8] | j (յ, ե, ի, է)[9] | |||||||
| Bategant | |||||||||
| Sibilant | r (ռ) | ||||||||
| Lateral | l (լ) | ||||||||
La fonologia de l'armeni oriental preserva la distinció de tres vies de l'armeni clàssic en oclusives i africades: una sonora, una sorda i una aspirada. Compareu això amb la fonologia de l'armeni occidental, que ha mantingut únicament una distinció de dues vies: una sonora i una aspirada. (Vegeu l'article armeni occidental per als detalls.)
Una parell de paraules excepcionals de l'armeni oriental contenen lletres oclusives sonores pronunciades com a oclusives sordes aspirades, com l'armeni occidental. Per exemple, թագավոր (rei) és [tʰɑkʰɑˈvɔɾ], no [tʰɑɡɑˈvɔɾ]; altres exemples són ձիգ, ձագ, կարգ, դադար, վարագույր.
Ortografia
[modifica]L'armeni oriental s'escriu usant tant l'ortografia armènia clàssica com l'ortografia armènia reformada. La reforma ortogràfica, subjecte a controvèrsia a la diàspora armènia, va ser desenvolupada durant la dècada de 1920 a l'Armènia Soviètica i s'usa àmpliament pels parlants de l'armeni oriental avui en dia a la República d'Armènia. Els parlants de l'armeni oriental a l'Iran continuen usant l'ortografia tradicional. Els escrits entre les dues ortografies són tanmateix mútuament intel·ligibles, atès que les diferències entre les dues ortografies no són grans.
Morfologia
[modifica]Pronoms
[modifica]L'armeni té fórmules de tractament, amb դու, քո, քեզ com a tractament informal i les majúscules Դուք, Ձեր, Ձեզ com a les formes respectuoses.
Substantius
[modifica]Els substantius de l'armeni oriental tenen set casos, un més que l'armeni occidental. Són: nominatiu (subjecte), acusatiu (objecte directe), genitiu (possessiu), datiu (objecte indirecte), ablatiu (origen) i instrumental) (mitjans) i locatiu (posició). Dels set casos, el nominatiu i l'acusatiu són els mateixos, amb excepcions, i el genitiu i el datiu són els mateixos, el que significa que els substantius tenen cinc formes diferents per cas. Els substantiu a l'armeni també es declinen per nombre (singular i plural), però no es declinen pel gènere (o sigui masculí o femení).
La declinació a l'armeni es basa en la manera com es forma el genitiu. Hi ha diverses declinacions, però hi ha dos que són les més usades (genitiu en i i genitiu en u):
| Ablatiu | դաշտից /dɑʃˈtit͡sʰ/ |
դաշտերից /dɑʃtɛˈɾit͡sʰ/ |
/ɡɑˈɾut͡sʰ/ | /ɡɑɾinɛˈɾit͡sʰ/ |
| Instrumental | դաշտով /dɑʃˈtɔv/ |
դաշտերով /dɑʃtɛˈɾɔv/ |
/ɡɑˈɾɔv/ | /ɡɑɾinɛˈɾɔv/ |
| Locatiu | դաշտում /dɑʃˈtum/ |
դաշտերում /dɑʃtɛˈɾum/ |
/ɡɑˈɾum/ | /ɡɑɾinɛˈɾum/ |
Dues notes:
Primer, noteu que la forma ablativa de l'armeni oriental és /-it͡s/, mentre que és -ê a l'armeni occidental:
Abl.sg WA karê/EA /ɡɑɾut͡sʰ/
Segon, noteu que l'armeni occidental les formes plurals segueixen la declinació u, mentre que a l'armeni oriental les formes plurals segueixen la declinació i:
Gen.pl WA karineru/EA /ɡɑɾinɛˈɾi/
Articles
[modifica]Així com altres llengües com ara el català, l'armeni té articles definits i indefinits. L'article indefinit de l'armeni oriental és /mi/, que precedeix el substantiu:
mi ɡiɾkʰ («un llibre», Nom.sg), /mi ɡɾkʰi/ («d'un llibre», Gen.sg)
L'article definit és un sufix annexat al substantiu, i adopta una de dues formes, o bé /-ə/ o /-n/, depenent de si el so final és una vocal o una consonant, i si una paraula precedent comença amb una vocal o una consonant:
/mɑɾdə/ («l'home», Nom.sg)
/ɡɑɾin/ («l'ordi», Nom.sg)
but:
/sɑ mɑɾdn ɛ/ («Aquest és un home»)
/sɑ ɡɑɾin ɛ/ («Això és l'ordi»)
Adjectius
[modifica]Els adjectius a l'armeni no es declinen per cas o nombre, i precedeixen el substantiu:
/lɑv ɡiɾkʰə («el bon llibre», Nom.sg)
/lɑv ɡɾkʰi («del bon llibre», Gen.sg)
Verbs
[modifica]Els verbes a l'armeni es basen en dues sèries bàsiques de formes, una forma «present» in una forma «imperfecta». A parir d'aquí es formen tots els altres temps i modes amb diverses partícules i construccions. Hi ha una tercera forma, el pretèrit, que a l'armeni és un temps per si mateix, i no agafa cap partícula o construcció.
El temps present a l'armeni oriental està basat en dues conjugacions (a, e). A l'armeni oriental les conjugacions diferent en e i i s'han fusionat a e.
| /linɛl/
|
/siɾɛl/
|
/kɑɾdɑl/
| |
| participi present | /siɾum/ | /kɑɾdum/ | |
| /jɛs/ (I) | /ɛm/ | /siɾɛm/ | /kɑɾdɑm/ |
| /du/ (you. sg) | /ɛs/ | /siɾɛs/ | /kɑɾdɑs/ |
| /nɑ/ (he/she/it) | /ɛ/ | /siɾi/ | /kɑɾdɑ/ |
| /mɛnkʰ/ (we) | /ɛnkʰ/ | /siɾɛnkʰ/ | /kɑɾdɑnkʰ/ |
| /dukʰ/ (you.pl) | /ɛkʰ/ | /siɾɛkʰ/ | /kɑɾdɑkʰ/ |
| /nɾɑnkʰ/ (they) | /ɛn/ | /siɾɛn/ | /kɑɾdɑn/ |
El temps present (com el coneixem al català) es fa afegint la forma present de linel després de la forma de participi present del verb:
jɛs kɑɾdum ɛm ɡiɾkʰə/ (Estic llegint un llibre)
jɛs siɾum ɛm ɑjd ɡiɾkʰə/ (M'agrada aquest llibre)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ ethnologue14|arm|Armenian
- ↑ Adalian, Rouben Paul. Historical Dictionary of Armenia (en anglès). Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 396. ISBN 978-0-8108-7450-3. «Although mutually intelligible, eastern Armenian preserved classical phonology, whereas western Armenian demonstrated sound loss among closely related consonants»
- ↑ «Pipoyan». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 29 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 L'elecció del símbol armeni depèn del context de la vocal a la paraula. Vegeu la secció Ortografia més a baix per a detalls.
- ↑ «En algunes publicacions, les plosives sordes també es defineixen com a ejectives o glotalitzades. Les plosives glotalitzades ocorren en diversos dialectes armenis i es poden trobar també al vernacular de l'armeni oriental basat en dialecte d'Erevan, però d'acord amb les gramàtiques normativs l'armeni oriental estàndard no té plosives glotalitzades soreds»Jasmine Dum-Tragut. Armenian: Modern Eastern Armenian. London Oriental and African Language Library, 2007, issn 1382-3485; p. 17
- ↑ A l'ortografia armènia clàssica, /h/ s'escriu d'una de dues maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /h/ s'escriu sols d'una manera ⟨հ⟩
- ↑ A l'ortografia armènia clàssica,/v/ s'escriu d'una de quatre maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /v/ s'escriu sols d'una manera, ⟨վ⟩
- ↑ En la pràctica, sols els Armenis de l'Iran diuen [ɹ]; els armenis orientals de la República d'Armènia han desplaçat la [ɹ] (ր) de l'armeni clàssic a [ɾ]
- ↑ A l'ortografia armènia clàssica,/j/ s'escriu de diverses maneres, depenent del context. A l'ortografia armènia reformada, /j/ s'escriu sols d'una manera, ⟨յ⟩
Bibliografia
[modifica]- Dora Sakayan. (2007) Eastern Armenian for the English-speaking World. A Contrastive Approach (with CD-ROM). Yerevan State University Press. ISBN 5808408903