Dialecte d'Erevan
| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | armeni |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees armeni | |
El dialecte d'Erevan (Երևանի բարբառ: Yerevani barbař) és un dialecte de l'armeni oriental parlat a la capital de l'República d'Armènia, Erevan. El seu volcabulari està compost en gran part pels mots de l'armeni clàssic o grabar.[1] A través de la història el dialecte ha estat influït per diverses llengües, especialment pel rus, el persa i hi roman una presència important de manlleus avui en dia.[2]
Històricament, se'l coneixia com a dialecte d'Ararat (Արարատյան բարբառ), en referència a la Plana de l'Ararat on es parla principalment. Al segle xix es va fer esforços per crear una llengua armènia adient per a la literatura nacional. El 1841, el prominent escriptor armeni Khatxatur Abovian va completar la seva novel·la Ferides d'Armènia, escrita al dialecte d'Erevan. La importància del dialecte va créixer el 1918, quan Erevan va convertir-se en la capital de la República d'Armènia (1918-1920). Durant el període soviètic, entre 1920 i 1991, l'armeni oriental i el dialecte d'Erevan van ser influïts de forma important per la llengua predominant i al final de la dècada de 1980 la russificació es va considerar perjudicial per al futur de l'armeni en general.[3]
Avui en dia, el dialecte d'Erevan, que és la base de l'armeni col·loquial,[4][5] és parlat per almenys 1 milió de persones que viuen a la capital. Addicionalment, pràcticament tots els dialectes que es parlen a la República d'Armènia, la República de l'Alt Karabagh i la regió de Samtskhe-Javakheti de Geòrgia estan influïts pel dialecte d'Erevan a través del sistema educatiu.[3] La major part dels emmigrants armenis recents, que se n'han anat a països estrangers a partir de finals de la dècada de 1980, parlen aquest dialecte.[6]
Història
[modifica]
La primera obra escrita en el dialecte d'Erevan és del segle xiii i el seu autor és Vardan Bardzaberdtsi: "Ամենու սիրտն հետ քեզ լաւ են, եւ քեզ աղօթք են առնում." El comerciant del segle xvii de Nakhtxivan, Zak'aria Aguletsi (aproximadament 1630-1691),[7] que portava un diari, també escrivia en el dialecte d'Erevan, tot i que amb alguna influència d'altres dialects. Una de les primeres fons del dialecte d'Ararat va ser Արհեստ համարողության (Arhest hamaroghutyan, L'art de l'aritmètica), publicat a Marsella el 1675 i Պարզաբանություն (Parzabanut'yun, Simplificació) publicat a Venècia el 1687.[8]
El dialecte històric parlat a Erevan s'anomenava generalment araratià, perquè Erevan està localitzada a la Plana de l'Ararat. El dialecte d'Ararat estava molt difós, amb un vocabulari ric i una pronunciació semblant a l'armeni clàssic. Aquests factors li van donar al dialecte de la futura capital armènia un estatus especial. S'usava com a base de la llengua literària de l'armeni oriental. D'acord amb el professor Jahukyan, el dialecte d'Ararat havia assolit una posició dominant a causa de raons geogràfiques, històriques i lingüístiques i es feia servir per a la comunicació entre parlants de diferents dialectes armenis.[9]
Khatxatur Abovian, considerat com el fundador de la moderna llengua literària armènia oriental, escrivia en el dialecte de l'Ararat, ja que havia nascut a Kanaker, un poble a prop d'Erevan en aquell moment (de la qual avui en dia ja n'és un districte).[10] La famosa novel·la d'Abovian de 1841 Ferides d'Armènia fou la primera obra reconeguda en armeni oriental modern.[11] El dialecte araratià rebé posteriorment la contribució de Mesrop Taghiadian (1803-1858),[12] i els exalumnes de l'Institut Lazarev de Llengües Orientals, l'Escola Nersisian i de moltes d'escoles de Shushi, incloent-hi a Gevorg Akhverdian (1818-1861),[13] Kerovbe (1833-1889) i Raphael Patkanian (1830-1892),[14] però es reconeix àmplicament que es perfeccionà per Khatxatur Abovian.[8]
Àrea on es parla
[modifica]D'acord amb el prominent lingüista armeni Hratxià Atxarian en la seva obra (en francès) Classification des dialectes arméniens, a principis del segle xx el dialecte d'Erevan es parlava principalment a les localitats d'Erevan, Nork, Kanaker, Edjmiatsin, Oshakan i Ashtarak.[15] Atxarian destaca el fet que el dialecte també es parlava al districte georgià d'Havlabar (dins la zona de Tbilisi) i a la ciutat iraniana de Tabriz.[16]
D'acord amb el professor Laribyan, el dialecte també es parla als districtes de Vaiotx Dzor, Nor Bayazet, Lori i Spitak i anteriorment a Surmalu i Kaghzvan.[17] El professor Haykanush Mersopyan de l'Institut Estatal Armeni de Lingüística assevera que la província de Lori és la regió més gran on es parla aquest dialecte.[8] S'ha de mencionar també que el dialecte d'Ararat no era ni és homogeni però es divideix en canvi en subdialectes que es poden distingir localment dins de la seua àrea dialectal.[8] Dins de l'araratià el subdialecte d'Erevan es parlava principalment en els districtes i poblacions de Kanaker, Arindj, Djrvzeh, Nork i Kond.[8] El districte de Nork d'Erevan, que era una vila separada fins a la dècada de 1920, era considerat el bressol d'aquest dialecte.[8]
El dialecte ha estat relativament estable a través de la història, tot i que tingué alguna influència a Lori (de Karabagh i Tiflis) i Gavar (de Muix).[18] La variant de Bayazet es considera generalment un subdialecte, tot i que alguns lingüistes argumenten que antany fou un dialecte diferent.[19]
Modernament
[modifica]Avui en dia el dialecte d'Erevan és la base predominant de l'estàndard parlat de l'armeni oriental.[20] És més que res un sociolecte, ja que ha perdut els límits geogràfics previs i s'ha «ajustat» als estandards de l'armeni oriental. El dialecte té avui en dia diferències precises respecte al dialecte original.[21] En particular, ha estat «netejat» de fomes dialectals pròpries i d'alguns manlleus del persa, de l'àrab, del turc i també de la llengua russa.[8]
A Erevan, la llengua parlada és més que res anomenada argot (ժարգոն, del francès)[22] o rabiz (ռաբիզ) pels locals.[23]
La dominació russa de gairebé 160 anys de la Governació d'Erevan a l'Armènia oriental (1828-1917), i la República Socialista Soviètica d'Armènia (1920-1991) va deixar la seva influència a la llengua col·loquial armènia. En el quotidià, hom empra força manlleus del rus, del persa, del turc, de l'àrab i d'altres llengües de contacte. Durant l'era soviètica, les autoritats dependents de Moscou van encoratjar a l'elit soviètica armènia a «alliberar l'armeni d'influències àrabs, turques i perses». Al final del període soviètic, el rus s'hi esdevingué molt «difós i es formaven derivats del rus usant afixos nadius», mentre que aquesta llengua servia com a medi a través del qual hi entraven termes europeus a l'armeni.[24]
D'acord amb Razmik Markossian, el dialecte d'Ararat era parlat el 1989 a 162 poblacions i 5 ciutats amb un total de 275.000 parlants fora d'Erevan.[1]
Hi ha una tendència del dialecte a guanyar cada cop més importància dins del país sencer. Generalment, els canals de la televisió armènia usen el dialecte d'Erevan en comptes de l'armeni estàndard, especialment en els seus programes d'entreteniment, la qual cosa fa que els lingüistes els critiquen.[22]
A Erevan el dialecte local es veu com a superior comparativament als dialectes provincials. Tot i que els mots provincials s'acostin més a l'estàndard de l'armeni oriental, són considerats «populars».[22]
Característiques dialectals
[modifica]La taula dessota presenta la pronunciació dels mots com «aquesta maneres», «aquella manera», «una altra manera» en armeni oriental, dialecte d'Erevan i dialecte de Karin parlat a Gyumri la segona ciutat més gran d'Armènia, respectivament.[22]
| Dialecte | aquesta manera | aquella manera | una altra manera |
|---|---|---|---|
| Armeni oriental estàndard | այսպես ayspes | այդպես aydpes | այնպես aynpes |
| Dialecte d'Erevan | ըսենց əsents | ըտենց ətents | ընենց ənents |
| Dialecte de Karin (Gyumri) | ըսպես əspes | ըդպես ədpes | ընպես ənpes |
Conversió d''e' a 'a', 'txe' a 'txi'
[modifica]|
La paraula 'és' a l'armeni estàndard és 'է' ɛ, però al dialecte d'Erevan es pronuncia 'ա' ɑ.[22]
|
La paraula «no és» també és diferent de l'armeni estàndard. L'estàndard 'չէ' tʃʰɛ es pronuncia 'չի' tʃʰi.[22]
|
Fonètica
[modifica]La pronunciació del dialecte d'Erevan és semblant a la del armeni clàssic.[25] Té tres graus de consonants:[26]
| բ b | — | պ p | — | փ pʰ |
| դ d | — | տ t | — | թ tʰ |
| գ ɡ | — | կ k | — | ք kʰ |
| ձ dz | — | ծ ts | — | ց tsʰ |
| ջ dʒ | — | ճ tʃ | — | չ tʃʰ |
Lèxic
[modifica]Influència estrangera
[modifica]- Del rus
Des de 1828, quan Erevan va ser capturada per les forces russes, la llur llengua començà a difondre's i l'armeni oriental col·loquial se n'ha deixat influir.[27] Avui en dia, «algunes paraules armènies no se senten mai a l'armeni parlat, i s'usa en canvi l'equivalent en rus.»[28] Els mots russos manllevats es pronuncien sovint tal com es fa al rus, però amb l'accent a l'última síl·laba com es fa a l'armeni.[29]
Entre les paraules manllevades més comunes hi ha les següents:
- sok (сок) es fa servir més sovint per a «suc» que l'armeni hyut' (հյութ)[30]
- apel'sin (апельсин) es fa servir més que l'armeni narinj (նարինջ) per a «taronja»[31]
- piva (пиво) es fa servir més que l'armeni garejur (գարեջուր) per a «cervesa»[30]
- marshutka (մարշուտկա) 'minibús' de marshrutka (маршрутка)[32]
- svetafor (светофор) per a «semàfor»[33]
- salfetka «mocador» de 'салфетка'[34]
- klubnika (клубника) «maduixa», tot i que en anys recents es fa servir més sovint el mot yelak (ելակ)[35]
- galuboy (голубой) per a «alegre», de la paraula rusa que significa originalment «cel blau» [27]
- bomzh (Без Определённого Места Жительства, БОМЖ) per a «indigent»
- dzivan (диван) per a «sofà»
- ment (мент) terme pejoratiu per a «agent de policia»
- chay (чай) per «té»
- plan (план) per a «marihuana»
- stalovi (столовая) per a «menjador»
- vabshe (вообще) per a «generalment»
- vilka (вилка) per a «forquilla», usat en conjunt am l'armeni patarak'agh (պատառաքաղ) i el persa čangāl (چنگال)
- Del persa
Durant força segles el territori actual de la República d'Armènia formà part de l'imperi persa. Des del segle xviii fins a 1828, el Kanat d'Erevan ocupava la ciutat d'Erevan i les àrees que l'envolten. Com a resultat del llarg control persa, avui en dia moltes de paraules perses encara tenen una presència considerable tant dins de la llengua literària com dins de la col·loquial.
- բարակ barak (estret, prim) de باریک barik'
- խիյար khiyar (cugombre) de خیار khiar
- շիշ šiš (ampolla) de شیشه šišeh (glass)
- չաղ čağ (gras) de چاق čağ
- քյաչալ k'yačal (calb) de کچل k'ačal
- հայաթ hayat' (iarda) de حیاط hayat'
- դորդջար dordjar (Tracció a les quatre rodes) de dhord jar (quatre dos al backgammon)[32]
- քուչա k'ucha (iarda) de كوچه kucheh (carrer)
Altres llengües tenen també una certa influència a l'armeni parlat. A sota es poden trobar-ne algunes paraules estrangeres usades a Erevan.
| Paraula | Significat | Paraula original | Significat | Llengua | |
|---|---|---|---|---|---|
| արաղ arağ | vodka | عرق ʿáraq | transpiració | Àrab | també es fa servir sovint la paraula «vodka» |
| բոզ boz | prostituta | ბოზი bozi | prostituta | Georgià | vegeu Profanitat armènia |
| զիբիլ zibil | escombraries | zibl | fems, residus | Àrab | també usat al persa i àzeri |
| ղզիկ ğzik | noi efeminat, covard | qız [ɡɯz] | noia | Àzeri | |
| մերսի mersi | gràcies | merci mɛʁ.si[36] | gràcies | Francès | portat a Armènia pels repatriats el 1946[37] |
| միտինգ mitsinɡ | manifestació[38] | manifestació | una reunió de persones | Anglès | del rus Митинг |
| չենջ tʃʰɛndʒ | oficina d'intercanvi[39] | canvi | transformar | Anglès | usat des de la dècada de 1990, quan van aparèixer les primeres oficines d'intercanvi a la ciutat |
| ջեբ ĵeb | butxaca | جيب jayb | butxaca | Àrab | molt comú a la regió, també usat a l'albanès, àzeri, búlgar, georgià, grec, hongarès, serbocroat, persa, turc |
| սաղ sağ | tot, sencer | sağ | dret (direcció), | turc o àzeri | |
| քեշ փող kʰɛʃ pʰɔʁ | diners en efectiu | diners en efectiu | forma física del diner | Anglès | usat des de la dècada de 2000 |
Parlants famosos
[modifica]Armenis famosos el qual dialecte era el d'Erevan:
- Khatxatur Abovian (1809–1848), escriptor
- Pertch Proshian (1837–1907), escriptor
- Gevorg Emin (1918–1998), escriptor
- Silva Kaputikyan (1919–2006), escriptora i activista
- Paruyr Sevak (1924–1971), escriptor
- Vardges Petrosyan (1932–1994), escriptor
- Karen Demirchyan (1932–1999), líder comunista armeni actiu entre 1974 i 1988, polític de l'oposició entre 1998 i 1999
- Armen Dzhigarkhanyan (n. 1935), actor
- Ruben Hakhverdyan (n. 1950), cantant-cantautor
- Vazguèn Sargsian (1959–1999), comandant militar, ministre de Defensa, Primer Ministre d'Armènia
- Vardan Petrosyan (n. 1959), actor, usava sovint l'armeni col·loquial en les seves actuacions
- Vahram Sahakian (n. 1964), dramaturg
- Garik Martirosyan (n. 1974), comediant resident a Moscou
- Hayko Mko (n. 1976), comediant famós per usar l'armeni col·loquial en la seva sèrie popular de TV
- Arthur Abraham (n. 1980), boxejador professional, campió de pesos mitjans IBF de 2005 a 2009
- Armenchik (n. 1980), cantant resident a Los Angeles
- Levon Aronian (n. 1982), jugador d'escacs, ha arribat a ser el tercer millor jugador mundial
- Misho (n. 1984), cantant de rap, fa servir el dialecte d'Erevan amb argot i mots armenis grollers
- HT Hayko (n. 1985), cantant de rap, usa un armeni col·loquial molt influït pel rus a les seves cançons
- Sirusho (n. 1987), cantant armènia
- Henrikh Mkhitaryan (n. 1989), jugador de futbol
Cultura popular
[modifica]
|
|
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Markossian, Razmik. Արարատյան բարբառ (Dialecte d'Ararat) (en armeni). Erevan: Luys, 1989, p. 390 [Consulta: març 2013].
- ↑ Baghdassarian-Tapaltsian, S. H. «Relació entre els dialectes de l'Ararat i de Bayazet» (en armeni). Patma-Banasirakan Handes. Acadèmia nacional armènia de les ciències [Erevan], 4, 1971, pàg. 217–234. Arxivat de l'original el 2014-07-14 [Consulta: març 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Ammon, Ulrich; Dittmar, Norbert; Mattheier, Klaus J. Sociolinguistics: an international handbook of the science of language and society (en anglès). Berlín: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG, 2006, p. 1900–1901]. ISBN 978-3-11-018418-1.
- ↑ Aldosari, Ali. Middle East, western Asia, and northern Africa (en anglès). Tarrytown, NY: Marshall Cavendish, 2007, p. 769. ISBN 9780761475712.
- ↑ Dana, Léo Paul. World Encyclopedia of Entrepreneurship (en anglès). Cheltenham: Edward Elgar Publishing, 2011, p. 199. ISBN 9781849808453.
- ↑ Samkian, Artineh. Constructing Identities, Perceiving Lives: Armenian High School Students' Perceptions of Identity and Education (en anglès). Los Angeles: University of California, 2007, p. 126. ISBN 9780549482574.
- ↑ Bardakjian, Kevork B. A reference guide to modern Armenian literature, 1500-1920: with an introductory history (en anglès). Detroit: Wayne State Univ. Press, 2000, p. 573. ISBN 9780814327470.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Petrosyan, Haykanush. Descripció general del dialecte d'Erevan (en armeni). Armenian State Institute of Linguistics [Consulta: març 2013].
- ↑ Jahukyan, Gevorg. Estructura i desenvolupament de la llengua armènia (en armeni), 1969, p. 55.
- ↑ Nichanian, Marc. Writers of Disaster: Arm. Literature in the Twentieth Century (en 2002). Princeton, New Jersey: Gomidas Institute, 2002, p. 87. ISBN 9781903656099.
- ↑ Dum-Tragut, Jasmine. Armenian: Modern Eastern Armenian (en anglès). Amsterdam: John Benjamins Pub. Co., 2009, p. 3. ISBN 9789027238146.
- ↑ Cardwell, Richard. The reception of Byron in Europe. Londres: Thoemmes Continuum, 2004, p. 397. ISBN 9780826468444.
- ↑ «Modern history abstracts, 1775-1914» (en anglès). Historical Abstracts. American Bibliographical Center, 40,, 3-4, 1989, pàg. 892.
- ↑ Hacikyan, Agop Jack. The Heritage of Armenian Literature From The Eighteenth Century To Modern Times. (en anglès). Detroit: Wayne State University Press, 2005, p. 68. ISBN 9780814332214.
- ↑ Atxarian, Hratxià. Història de la llengua armènia (en armeni), 1945, p. 329.
- ↑ Atxarian, 1909, p. 15: Le dialecte d'Erivan est parle principalement dans la ville d'Evian et les villages environnants. Il atteint au sud Tauris en Perse, a l'ouest la ville de Kagisman, au sud-ouest Bayazid en Turque. Les frontieres du nord et de l'est sont borders par les dialectes d'Erzeroum et du Karabagh. Deux petits ilots du dialecte d'Erivan se trouvent au nord dans le district de Borchalu (Shulaver, Shamshadin et ses environs) et a Havlabar (un des quartiers de Tiflis).
El dialecte d'Erevan es parla majorment a la ciutat d'Evian i les poblacions que l'envolten. Arriba al sud fins a Tauris a Pèrsia, a l'oest a la ciutat de Kagisman, i al sud-est a Bayazid a Turquia. Els límits al nord i a l'est són els dialects d'Erzurum i Karabagh. Dues petites illes del dialecte d'Erevan es troben al nord al districte de Borchalu (Shulaver, Shamshadin i voltants) i Havlabar (un districte de Tiflis). - ↑ Gharibyan, Ararat. Dialectologia armènia (en armeni), 1953, p. 219.
- ↑ Markossian, Razmik «El sistema fonètic del dialecte d'Ararat» (en armeni). Patma-Banasirakan Handes. Acadèmia Nacional Armènia de les Ciències [Erevan], 2, 1981. Arxivat de l'[=http://hpj.asj-oa.am/3432/ original] el 2014-07-14. ISSN: 0135-0536 [Consulta: març 2013].
- ↑ Katvalyan, Victor Patma-Banasirakan Handes. Acadèmia Nacional Armènia de les Ciències [Erevan], 2-3, 2009, pàg. 145–157. ISSN: 0135-0536 [Consulta: març 2013].
- ↑ Sargsyan, Levon «Անապահով տարածություն» (en armeni). Azg Daily, 19-12-2009.
- ↑ Aghayan, Eduard. Dialectologia armènia (en armeni). Erevan: Universitat Estatal d'Erevan, 1984, p. 110–111.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 Sargsyan, Levon «Բարբառային էքսպանսիա կամ գրական հայերենը մեռնում է (Expansió dialectal i la mort del llenguatge literari» (en armeni). Azg Daily, 9-2009 [Consulta: març 2013]. «Ավելի ստույգ` հեռուստատեսությամբ մեզ մատուցվողը բարբառ է` Արարատյան բարբառը, որ վաղուց միտում է դառնալու նոր գրական լեզու: Վաղուց ակնհայտ է, որ հեռուստաեթերից (սերիալներ, ժամանցային ծրագրեր) հնչող հայերեն խոսքն օրեցօր հագենում է Արարատյան բարբառին, մասնավորապես Երեւանի խոսվածքին հատուկ բառերով, արտահայտություններով, քերականական իրողություններով (La llengua que ens serveix la televisió és un dialecte del dialecte d'Ararat, que des de fa temps té la tendència de convertir-se en la llengua literària. És obvi que l'armeni que se sent a la televisió (de telenovel·les i programes d'entreteniment) inclou creixentment més paraules, frases i regles gramaticals del dialecte d'Erevan)»
- ↑ Harutyunyan, Angela; Hörschelmann,, Kathrin; Roulstone, Malcolm Miles. Public spheres after socialism. Bristol, UK: Intellect, 2009, p. 116. ISBN 9781841502120.
- ↑ Spolsky, Bernard. Language policy (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 37. ISBN 9780521011754. «A Armènia es va fer un esforç d'alliberar l'armeni de les influències aràbigues, turques i perses. Durant la dècada de 1920, s'intentaven evitar els termes russos, però això va canviar gradualment de manera que per 1970 la major part dels termes nous s'agafaven prestats del rus. El rus era l'intermediari per a termes de l'anglès, el francès o l'alemany. El calcat del rus estava molt generalitzat i es formaven derivats del rus usant afixos natius.»
- ↑ Atxarian, 1909, p. 15-16: Le dialecte d'Erivan est un des plus rapproches de l'ancien armenien, et dans la branche de -um, c'est le plus archaique de tous; c'est pourquoi on l'a choisi pour servir de base a la formation de la langue litteraire des Armeniens de Russie.
El dialecte d'Erevan és més proper a l'armeni antic, i la branca -um, aquesta és la més arcaica de totes, és per això que va ser escollit com la base de la formació de llengua literària dels armenis a Rússia. - ↑ Atxarian, 1909, p. 17: Les trois degres des consonnes de 'ancien armenien, si alterees dans les dialectes modernes, se presentent dans le dialecte d'Erivan sous la forme suivante
Els tres graus de consonants de l'armeni antic, si s'alteren en dialectes moderns, es presenten al dialecte d'Erevan de la forma segúent.] - ↑ 27,0 27,1 Concise Encyclopedia of Languages of the World. Amsterdam, Països Baixos: Elsevier, 2009, p. 70. ISBN 9780080877754.
- ↑ Holding, 2011, p. 283.
- ↑ Dum-Tragut, Jasmine. Armenian: Modern Eastern Armenian. Amsterdam: John Benjamins Publishing, 2009, p. 28. ISBN 9789027238146. «Els manlleus i els noms personals del rus també es pronuncien freqüentment amb vocals de tipus rus a l'armeni col·loquial (però amb l'accent a l'última síl·laba a l'estil armeni).»
- ↑ 30,0 30,1 Petrosian, 2006, p. 230.
- ↑ Petrosian, 2006, p. 231.
- ↑ 32,0 32,1 Holding, 2011, p. 287.
- ↑ Holding, 2011, p. 288.
- ↑ Petrosian, 2006, p. 229.
- ↑ Petrosian, 2006, p. 232.
- ↑ Holding, 2011, p. 285.
- ↑ Isahakyan, Avik «Մեր "ախպարները" (Els nostres germans)» (en armeni). Aravot, 1-2011 [Consulta: desembre 2012]. Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 20 abril 2015].
- ↑ Atabaki, Touraj; Mehendale, Sanjyot. Central Asia and the Caucasus: Transnationalism and Diaspora (en anglès). Londres: Routledge, 2004, p. 137. ISBN 9780203495827. «A l'armeni les manifestacions s'anomenaven «mitings» de l'anglès «meetings».»
- ↑ Holding, 2011, p. 290.