Armini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mis) Herman  c. 17 aC Weser (Alemanya) | ||
| Mort | c. 21 dC (36/37 anys) Germània (Alemanya) | ||
| Causa de mort | homicidi | ||
| Cap tribal | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Cap guerriller | ||
| Període | Alt Imperi Romà | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit romà | ||
| Rang militar | praefectus cohortis (en)  | ||
| Conflicte | batalla del bosc de Teutoburg Great Illyrian Revolt (en) batalla d'Idistaviso | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Thusnelda | ||
| Fills | Thumelicus | ||
| Pare | Segimerus | ||
| Germans | Flavi | ||
 | |||
Armini (llatí: Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz. És conegut per haver comandat una aliança de les tribus germàniques a la batalla del bosc de Teutoburg a l'any 9 aC, en la qual les tropes romanes sota les ordres de Publi Quintili Var van ser derrotades per les germàniques. Els historiadors moderns han considerat la victòria d'Armini com una de les grans derrotes de Roma,[1][2] car va prevenir la romanització dels alemanys a l'est del Rin, i així també ha estat considerada una de les batalles més decisives de la història[3][4][5] i un punt d'inflexió en la història universal.[6]
A la seva joventut fou auxiliar de les legions romanes juntament amb altres membres de la tribu. Va rebre la ciutadania i fou reconegut com a eques (cavaller).
L'any 9 dC el general Publi Quintili Var va ser enviat per l'emperador August cap a l'interior de Germània per acabar-ne la conquesta, però el seu comportament va fer el jou romà insuportable per als germànics. Armini, que tenia vint-i-set anys i havia succeït poc abans al seu pare com a cap de la tribu, va convèncer alguns caps d'iniciar una revolta. Inicialment va prometre a Var la seva lleialtat i li va donar tropes per protegir combois, però aquestes els destruïen un cop eren fora de l'abast dels romans; les notícies que n'arribaren a Var semblaven indicar una revolta a petita escala. Va marxar doncs amb les seves forces i Armini va convenir trobar-lo en un punt determinat amb les forces germàniques, per ajudar-lo a aturar la rebel·lió.
La Batalla del bosc de Teutoburg
[modifica]Armini es va reunir amb Publi Quintili Var, com havia promès, però de sobte els germànics van atacar els romans. Les forces de Var foren sorpreses, i les seves tres legions anihilades al bosc de Teutoburg. Molt pocs romans van poder escapar i el mateix Var va morir; els que foren capturats foren sacrificats.
L'any 10 August va enviar un exèrcit format per veterans al Rin, però es trobaren el riu ben defensat per Armini. L'any 14 Germànic va assolir el comandament de les legions, però mentrestant Armini havia obtingut el suport de més caps germànics com el seu oncle Ingimer, fins llavors aliat de Roma. En canvi el sogre d'Armini, Segestes, un altre cap, va romandre fidel als romans.
La dona d'Armini, Tusnelda, fou feta presonera pels romans i fou enviada a Roma per servir al triomf de Germànic. El general romà va avançar i Armini va retrocedir, però no va presentar batalla oberta fins que no va aconseguir estar en millors condicions, i aleshores va rebutjar Germànic cap al Rin.
Armini també va derrotar una divisió romana sota el comandament de Cecina. L'endemà al matí Armini va ordenar no segui atacant, però Ingimer es va avançar, va iniciar l'atac i fou derrotat, cosa que permeté als romans retirar-se rere el riu.
Batalla d'Idistavisus
[modifica]L'any 15 els romans no van fer cap intent contra els germànics però el 16 es van presentar a la zona del Weser. Armini es va disposar a la batalla i la va lliurar amb eficàcia, però la disciplina i la direcció de Germànic es van imposar i Armini va ser derrotat i va quedar rodejat; fou malferit i només es va salvar en un darrer esforç, fugint a cavall. Aquesta gran victòria de Germànic el va fer tan popular que l'any 17 l'emperador el va cridar a la seva presència.
Aquest mateix any va esclatar la lluita amb tribus dels Sueus dirigits per Marobod. L'oncle d'Armini, Ingimer, es va passar al bàndol enemic, però Armini va derrotar els Sèmnons i Longobards.
Després va exercir un poder absolut durant dos anys, que finalment es va tornar opressiu i va provocar una revolta. La lluita no va tenir un resultat clar però els parents d'Armini el van agafar i el van matar l'any 19, quan tenia trenta-set anys.
Llegat
[modifica]Armini s'havia casat amb una princesa anomenada Thusnelda, el nom de la qual es conserva només per Estrabó. Va ser capturada pels romans durant l'embaràs, de manera que el seu fill Tumelic va créixer en captivitat a Roma. Tàcit ens diu que tenia una història inusual, que l'historiador promet contar, però que s'ha perdut.
Roma
[modifica]En els relats dels seus enemics romans, Armini és molt respectat per la seva capacitat de lideratge militar i com a defensor de la llibertat del seu poble. Basant-se en aquestes fonts, la història d'Armini va ser reviscolada en el segle xvi amb la recuperació de la narració de Tàcit:
| « | Armini, sens dubte, alliberador de Germània, que va desafiar al poble romà no en els seus inicis com altres reis i líders, sinó en l'apogeu del seu imperi; en les batalles amb èxit canviant, invicte en la guerra. | » |
| — Tàcit, Annals, II 88. | ||
Armini no va ser l'única raó per al canvi d'actitud de Roma devers Germània. La política també hi jugà un paper: els emperadors rarament podien confiar un gran exèrcit a un rival potencial, encara que August tenia prou membres familiars per lliurar les seves guerres. A més, August, en el seu regnat de 30 anys, havia annexat molts territoris que encara eren en els inicis del procés de romanització.
Tiberi, successor d'August, va decidir que Germània era una terra poc desenvolupada, que posseïa alguns llogarets, amb només excedents ínfims d'aliments, i per tant no era de moment important per Roma. A més es requeriria un compromís massa onerós de les finances imperials i despeses excessives de la força militar per a aconseguir dominar-la.
Els estudiosos moderns han assenyalat que el Rin era una frontera més pràctica per a l'Imperi Romà que qualsevol altre riu de Germània. Els exèrcits del Rin podrien ser subministrats des del Mediterrani a través del Roine, el Saona i el Mosel·la, amb només un petit trajecte per terra entre els dos sistemes fluvials. Els exèrcits de l'Elba, en canvi, haurien d'haver estat proveïts per extenses rutes terrestres o per viure a marítima resseguit la costa atlàntica, en un viatge llarg i perillós. Econòmicament el Rin resultava favirable ja tenia ciutats i pobles considerables en el moment de la conquesta de la Gàl·lia. En definitiva, doncs, el Rin era molt més accessible des de Roma i millor equipat per subministrar guarnicions importants que les regions més orientals.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Murdoch, 2008.
- ↑ Campbell, Colin J. «5 Greatest Defeats in Roman History». The Collector, 15-07-2021. Arxivat de l'original el 7 març 2023. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Creasey, 2006, p. 104.
- ↑ Davis, 2010, p. 68.
- ↑ Tucker, 2010, p. 75.
- ↑ «How the eagles were tamed». The Spectator, 27-03-2004. Arxivat de l'original el 26 de març 2023. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ Peter Heather, (2006), The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians
Bibliografia
[modifica]
- Creasey, Edward. The Fifteen Decisive War Battles of the World: From Marathon to Waterloo (en anglès). Read Books, 2006. ISBN 9781846641275 [Consulta: 22 maig 2023].
- Davis, Paul K. 100 Decisive Battles: From Ancient Times to the Present (en anglès). Oxford University Press, 2001. ISBN 9780195143669 [Consulta: 22 maig 2023].
- Murdoch, Adrian. Rome's Greatest Defeat: Massacre in the Teutoburg Forest (en anglès). The History Press, 2008. ISBN 9780752494555 [Consulta: 21 maig 2023].
- Tucker, Spencer. Battles that Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-Clio, 2011. ISBN 9781598844290 [Consulta: 22 maig 2023].