Arne Magnéli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1914  Estocolm (Suècia) |
| Mort | 1996 (81/82 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | químic |
| Ocupador | Universitat d'Estocolm Universitat d'Uppsala |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
Arne Magnéli, nascut el 6 de desembre de 1914 a Estocolm, mort el 1996, va ser un químic i cristal·lògraf suec. Conegut pel seu treball sobre la determinació de l'estructura d'oxids i aliatges de metalls de transició, incloent l'estudi de les seves sèries homòlogues i del fenomen no estequiomètric.[1]
Educació i carrera
[modifica]Magnéli va estudiar a la Universitat d'Estocolm i es va graduar amb una llicència el 1941. Es va traslladar a la Universitat d'Uppsala per dur a terme la seva investigació de postgrau amb Gunnar Hägg, obtenint el seu doctorat el 1950 per a l'estudi dels bronzes de tungstè. El1953 va ocupar una posició al laboratori de química inorgànica i física a la Universitat d'Estocolm i el 1961 es va convertir en professor de química inorgànica a la mateixa institució. i més tard es va convertir en la Càtedra de Química Inorgànica a la universitat fins a la seva jubilació el 1980.[1]
A partir de la seva investigació sobre les estructures dels òxids de metalls de transició, Magnéli va desenvolupar el concepte de dislocacions recurrents,[2] que avui dia es coneix com a cisalla cristal·logràfica.[3][4] Les fases de Magnéli dels òxids de metalls de transició, com l'òxid de tungstè no estequiomètric, l'òxid de molibdè, l'òxid de titani i l'òxid de vanadi reben el seu nom.[5][6][7]
Honors i premis
[modifica]El 1965, Magnéli es va convertir en membre del Consell Nacional de Ciències de Suècia i de 1966 a 1973 va ser secretari dels Comitès Nobel de l'Acadèmia Sueca de Ciències, després va continuar com a secretari del Comitè Nobel de Química de l'Acadèmia Sueca de Ciències de 1966 a 1986. Va ser elegit membre de l'Acadèmia Sueca de Ciències el 1970 .Magnéli va rebre el premi Gregori Aminoff de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències el 1989.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Arne Magnéli (1914-1996)». www.iucr.org. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ Magnéli, A. Acta Crystallographica, 6, 6, 1953, pàg. 495–500. DOI: 10.1107/S0365110X53001381 [Consulta: free].
- ↑ . DOI 10.1016/b978-0-08-022036-9.50011-1. ISBN 978-0-08-022036-9.
- ↑
- ↑ Smith, J. R.; Walsh, F. C.; Clarke, R. L. Journal of Applied Electrochemistry, 28, 10, 1998, pàg. 1021–1033. DOI: 10.1023/A:1003469427858.
- ↑ Schwingenschlögl, U.; Eyert, V. Annalen der Physik, 13, 9, 01-09-2004, pàg. 475–510. arXiv: cond-mat/0403689. DOI: 10.1002/andp.200410099.
- ↑ Lee, Yun-Jae; Lee, Taehun; Soon, Aloysius Chemistry of Materials, 31, 11, 11-06-2019, pàg. 4282–4290. DOI: 10.1021/acs.chemmater.9b01430.