Aromer
Vachellia farnesiana | |
---|---|
Hàbit | |
Il·lustració botànica | |
Estat de conservació | |
Segur (TNC) | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Acacieae |
Gènere | Vachellia |
Espècie | Vachellia farnesiana (L.) Willd. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Mimosa farnesiana |
Sinònims |
|
L'aromer (Vachellia farnesiana i, anteriorment, acacia farnesiana, mimosa farnesiana) és una espècie de planta arbustiva que pertany a la família Mimosaceae segons la classificació antiga, o a la família Fabaceae, en la subfamília Mimosoideae, segons la classificació filogenètica. És una acàcia amb inflorescències globuloses i molt perfumada que es troba en les regions tropicals i com a subespontània al País Valencià (especialment a la part del sud). Ha estat inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.[1]
Morfologia
[modifica]És un arbust caducifoli (en una part de la seva zona de distribució,[2] però perennifoli en la majoria dels llocs)[3] que fa de 8 a 10 m d'alt. Les branques tenen nombroses llargues espines estipulars blanques, d'1,5 a 5 cm.
Les fulles són compostes i bipinnades, amb 10-25 parells de folíols, els quals poden fer de 5 a 7 x 1,5 mm. El pecíol fa de 4 a 10 cm i duu un petit gland.
Els seus glomèruls fan 12 mm de diàmetre amb les flors grogues i molt perfumades, per això ja en llatí originà el mot aroma. Floreix de febrer a març. Els fruits, dits aromes, són llegums cilíndrics de prop de 7 cm de llargada. Les llavors són brunes, de vora 7 mm de llarg.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es creu que és originària de l'Amèrica tropical i ha estat estesa per l'ésser humà[5] en altres zones càlides com les d'Àfrica i Austràlia.
A les Illes Fiji i part d'Austràlia, es considera una espècie invasora. Prospera en sòls salins o sòls sòdics.[6]
Etimologia i ús
[modifica]El nom d'aquest tàxon "farnesiana" prové del botànic Odoardo Farnese (1573–1626), el qual, sota el patronatge d'Alessandro Farnese, mantingué un jardí botànic privat a Roma (els Jardins Farnese) i va importar l'aromer a Itàlia.[7][8][9] L'anàlisi de les essències florals d'aquesta espècie, molt usada en perfumeria, dona lloc al sesquiterpè biosintetitzat farnesol, que es troba com un precursor de l'esterol en les plantes i el precursor del colesterol en animals.[8]
Es cultiva per fer tanques [10] i a l'edat mitjana era un arbre ornamental per als jardins domèstics.[11]
L'escorça se'n fa servir pel seu contingut en taní. Les fulles es fan servir com un saboritzant de tamarinde en els chutneys i els llegums torrats en plats dolços i agres.[12]
Les flors es destil·len per tal de produir el perfum anomenat Cassie.
De les fulles, també se'n fa un farratge amb un contingut de proteïna del voltant del 18%.
Notes
[modifica]- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
- ↑ Ursula K. Schuch and Margaret Norem, Growth of Legume Tree Species Growing in the Southwestern United States, University of Arizona.
- ↑ «Discover Life - Fabaceae: Acacia farnesiana (L.) Willd. - Cassie Flower, Vachellia farnesiana, Poponax farnesiana, Mimosa farnesiana, Ellington Curse, Klu, Sweet Acacia, Mimosa Bush, Huisache». Pick5.pick.uga.edu. Arxivat de l'original el 2012-02-24. [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ Juan-Alberto Rodriguez Pérez Flore exotique dans les îles Canaries Editorial Everest 1990 isbn 84-241-4668-9
- ↑ Clarke, H.D., Seigler, D.S., Ebinger, J.E. 1989; 'Acacia farnesiana (Fabaceae: Mimosoideae) and Related Species from Mexico, the Southwestern U.S., and the Caribbean' Systematic Botany 14 549-564
- ↑ «Mimosa bush - briar bush». www.northwestweeds.nsw.gov.au. Arxivat de l'original el 2008-01-28. [Consulta: 9 abril 2008].
- ↑ «Etymology of farnesol». Dictionary.reference.com. [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ 8,0 8,1 TRIMBLE AND F. D. MACFARLAND.,, HENRY. «AMERICAN JOURNAL OF PHARMACY, Volume 57, #3, March, 1885» (PDF). [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ «Location of the Farnese family gardens, now known only as a remnant». Gardenvisit.com. [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- ↑ Abad Zardoya, Carmen «RATAS, CENIZAS Y PERLAS. EL VOCABULARIO DEL COLOR EN LOS INTERIORES DEL SIGLO XVIII». Res Mobilis. Oviedo University Press, Vol. 5, 5, 2016, pàg. 29.
- ↑ «www.one-garden.org» (PDF). [Consulta: 19 abril 2012].
Enllaços externs
[modifica]- Dr. Duke's Database Arxivat 2013-07-24 a Wayback Machine..
- Interactive Distribution Map of Vachellia farnesiana Arxivat 2012-06-06 a Wayback Machine..
- Acacia farnesiana Israel-Palestina Native Plants.
- Acacia farnesiana (L.) Willd. Medicinal Plant Images Database (School of Chinese Medicine, Hong Kong Baptist University) Plantilla:Zh-hant (anglès).