Vés al contingut

Arquebisbat de Khartum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Khartum
Archidioecesis Khartumensis
Imatge
La Catedral de Khartum
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 15° 36′ N, 32° 30′ E / 15.6°N,32.5°E / 15.6; 32.5
Sudan Sudan
Parròquies27
Conté la subdivisió
Població humana
Població29.921.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (30,5 hab./km²)
Llengua utilitzadaàrab Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície981.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació3 d'abril de 1846
CatedralSant Mateu
Organització política
• Arquebisbe metropolitàcardenal Gabriel Zubeir Wako

Lloc webarchdioceseofkhartoum.catholicweb.com


L'arquebisbat de Khartum (llatí: Archidioecesis Khartumensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica al Sudan. El 2012 tenia 983.098 batejats sobre una població de 25.946.220 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Gabriel Zubeir Wako.

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn el Sudan oriental, i concretament els wilāyāt de Nil Blau, Sennar, Nil Blanc, Al-Jazira, Al-Qadarif, Khartum, Cassala, Mar Roja, Nahr an-Nil i Nord.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Khartum, on es troba la capital Khartum, on es troba la catedral de Sant Mateu.

El territori s'estén sobre 981.000 km², i està dividit en 27 parròquies.

Província eclesiàstica

[modifica]

La província eclesiàstica de Khartum, instituïda el 1974, comprèn una única diòcesi sufragània, la diòcesi d'El Obeid.

Història

[modifica]

El vicariat apostòlic de l'Àfrica central va ser erigit el 3 d'abril de 1846, amb territori pres del vicariat apostòlic d'Egipte i Aràbia (avui vicariat apostòlic d'Alexandria d'Egipte). Inicialment, el vicariat apostòlic, amb seu a Khartum, tenia jurisdicció sobre un territori enorme, que comprenia el Sudan, el Txad, Níger i Uganda.

El 27 d'octubre de 1880 cedí una part del seu territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic de Nyanza (avui arquebisbat de Kampala).

El 30 de maig de 1913 cedí una altra part del seu territori per tal que s'erigís de la prefectura apostòlica de Bahr el-Ghazal (avui bisbat de Wau) i paral·lelament canvià el seu nom pel de vicariat apostòlic de Khartum.

El 28 d'abril de 1914 cedí de nou una part del seu territori per tal que s'erigís la prefectura apostòlica d'Adamaua (avui bisbat de Nkongsamba).

El 10 de gener de 1933, el 28 d'abril de 1942, el 9 de gener de 1947 i el 10 de maig de 1960 cedí noves porcions del seu territori per tal que s'erigís respectivament de la missió sui iuris de Kodok (avui bisbat de Malakal), de la prefectura apostòlica de Niamey (avui arxidiòcesi) i Fort-Lamy (avui arquebisbat de N'Djamena) i del vicariat apostòlic d'El Obeid (avui diòcesi).

El 12 de desembre de 1974 va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Cum in Sudania del Papa Pau VI.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Annetto Casolani † (3 d'abril de 1846 - 2 de maig de 1847 renuncià)
    • Sede vacante (1847-1872)
  • San Daniele Comboni, M.C.C.I. † (1872 - 10 d'octubre de 1881 mort)
  • Francesco Sogaro, M.C.C.I. † (4 d'octubre de 1882 - 1895 renuncià)
  • Antonio Maria Roveggio, M.C.C.I. † (8 de febrer de 1895 - 3 de maig de 1902 mort)
  • Franz Xavier Geyer, M.C.C.I. † (6 d'agost de 1903 - maig de 1922 renuncià)
    • Sede vacante (1922-1924)
  • Paolo Tranquillo Silvestri, M.C.C.I. † (29 d'octubre de 1924 - de juliol de 1930 renuncià)
  • Francesco Saverio Bini, M.C.C.I. † (20 de novembre de 1930 - 11 de maig de 1953 mort)
  • Agostino Baroni, M.C.C.I. † (29 de juny de 1953 - 10 d'octubre de 1981 jubilat)
  • Gabriel Zubeir Wako, des del 10 d'octubre de 1981

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 983.098 batejats sobre una població de 25.946.220 persones, equivalent al 3,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 3.300 5.900.000 0,1 40 40 82 57 109 6
1969 15.446 5.007.616 0,3 45 45 343 57 121 11
1980 73.400 8.030.000 0,9 53 2 51 1.384 1 62 131 15
1990 390.000 14.000.000 2,8 69 8 61 5.652 1 79 155 22
1999 907.420 19.696.404 4,6 123 53 70 7.377 4 107 152 29
2000 915.469 19.895.279 4,6 116 57 59 7.891 4 86 136 29
2001 923.518 20.293.184 4,6 114 60 54 8.101 4 83 153 29
2002 932.784 20.299.184 4,6 119 71 48 7.838 4 81 150 28
2003 939.466 21.113.029 4,4 117 67 50 8.029 4 79 142 28
2004 944.376 21.205.500 4,5 119 77 42 7.935 4 64 144 28
2006 954.660 22.062.201 4,3 114 68 46 8.374 4 76 152 28
2012 983.098 25.946.220 3,8 84 47 37 11.703 2 54 137 27

Fonts

[modifica]