Vés al contingut

Arquebisbat de Port Moresby

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Port Moresby
Archidioecesis Portus Moresbiensis
Imatge
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 9° 30′ S, 147° 12′ E / 9.5°S,147.2°E / -9.5; 147.2
Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea
Parròquies19
Conté la subdivisió
Població humana
Població715.882 (2019) Modifica el valor a Wikidata (58,47 hab./km²)
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície12.244 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació10 de maig de 1889
CatedralSanta Maria
Organització política
• Arquebisbe metropolitàcardenal John Ribat, M.S.C.

Lloc web{{URL|example.com|optional display text}}


Grup de missioners amb el vicari apostòlic Alain Guynot de Boismenu (al centre)

L' Arquebisbat de Port Moresby (anglès: Archdiocese of Port Moresby, llatí: Archidioecesis Portus Moresbiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Papua Nova Guinea. El 2004 tenia 183.889 batejats sobre una població de 512.386 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal John Ribat, M.S.C.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn la ciutat de Port Moresby, on es troba la catedral de Santa Maria.

El territori s'estén sobre 12.244  km², i està dividit en 19 parròquies.

Història

[modifica]

El vicariat apostòlic de Nova Guinea va ser erigit el 10 de maig de 1889, prenent-se el territori del vicariat apostòlic de Melanèsia.

El 14 de novembre de 1922 assumí el nom de vicariat apostòlic de Paupàsia.

El 29 de març de 1938, per efecte de la butlla Quo commodius cedí les illes australianes a la diòcesi de Victoria-Palmerston, que contextualment assumí el nom de bisbat de Darwin.

El 3 de juny de 1946, en virtut de la butlla Quo in regionibus del Papa Pius XII cedí una altra porció de territori per tal que s'erigís la prefectura apostòlica de Samarai (avui bisbat de Alotau-Sideia), i paral·lelament assumí el nom de vicariat apostòlic de Port Moresby.

El 13 de novembre de 1958 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís la prefectura apostòlica de Mendi (avui diòcesi). El 16 de juliol de 1959 va haver-hi noves cessions de territori per tal que s'erigissin la prefectura apostòlica de Daru (avui bisbat de Daru-Kiunga) i del vicariat apostòlic de Yule (avui bisbat de Bereina).

El 15 de novembre de 1966 el vicariat apostòlic va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Laeta incrementa del Papa Pau VI.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Louis-André Navarre, M.S.C. † (10 de maig de 1889 - gener de 1908 renuncià)
  • Alain Guynot de Boismenu, M.S.C. † (gener de 1908 - 18 de gener de 1945 jubilat)
  • André Sorin, M.S.C. † (13 de juny de 1946 - 19 d'abril de 1959 mort)
  • Virgil Patrick Copas, M.S.C. † (19 de desembre de 1959 - 19 de desembre de 1975 renuncià)
  • Herman To Paivu † (19 de desembre de 1975 - 12 de febrer de 1981 mort)
  • Peter Kurongku † (3 d'octubre de 1981 - 11 de juny de 1996 mort)
  • Brian James Barnes, O.F.M. (14 de juny de 1997 - 26 de març de 2008 jubilat)
  • John Ribat, M.S.C., des del 26 de març de 2008

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2004, la diòcesi tenia 183.889 batejats sobre una població de 512.386 persones, equivalent al 35,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 25.594 220.000 11,6 48 1 47 533 63 103 4
1969 13.400 196.000 6,8 27 27 496 52 57 12
1980 32.000 243.886 13,1 52 7 45 615 2 140 147 15
1990 74.000 292.000 25,3 59 20 39 1.254 139 137 23
1999 137.820 462.767 29,8 55 13 42 2.505 125 123 23
2000 158.883 476.650 33,3 55 14 41 2.888 115 125 23
2001 160.790 482.370 33,3 51 12 39 3.152 93 137 23
2002 163.201 494.429 33,0 67 9 58 2.435 66 132 23
2003 181.529 504.317 36,0 68 11 57 2.669 66 161 23
2004 183.889 512.386 35,9 70 14 56 2.626 166 145 19

Fonts

[modifica]