Vés al contingut

Arquelau I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Arquelau I de Comana».
Plantilla:Infotaula personaArquelau I
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀρχέλαος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
regne de Macedònia (Regne de Macedònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort399 aC Modifica el valor a Wikidata
regne de Macedònia (Regne de Macedònia) Modifica el valor a Wikidata
ReligióReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórei, esportista Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia argèada Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsOrestes de Macedònia, Arquelau II de Macedònia Modifica el valor a Wikidata
ParesPerdicas II Modifica el valor a Wikidata  i Simicha Modifica el valor a Wikidata
Premis

Arquelau (grec antic: Ἀρχέλαος, llatí: Archelaus) va ser rei de Macedònia del 413 aC al 399 aC. Era, segons Plató un fill il·legítim de Perdicas II, i es va apoderar del tron assassinant al seu oncle Aletes (hereu legítim), i al seu cosí i un mig germà. Després, per reforçar el seu poder, es va casar amb la reina Cleòpatra, vídua de Perdicas II.

El 410 aC Pidna es va revoltar contra el rei, però va ser reduïda amb l'ajut d'un esquadró atenès dirigit per Teràmenes d'Atenes. A continuació, va lluitar contra uns personatges anomenats Sirres, príncep de la Lincèstida, i Arrabeu, el rei, amb els quals va fer la pau donant a Sirres una filla seva en matrimoni.

Per a millorar la seguretat interna del país, va fundar fortaleses, millorà camins i augmentà l'exèrcit com mai cap altre rei ho havia fet, segons Tucídides. Va establir a Eges o a Díon uns Jocs públics musicals i esportius, dedicats a Zeus i a les Muses. S'interessava per la literatura, la ciència i les belles arts, i va convidar al regne grans savis com el pintor Zeuxis d'Heraclea que li va decorar el palau, Eurípides, Agató segons Claudi Elià. Fins i tot va convidar Sòcrates, però no hi va anar, com diu Aristòtil, segurament perquè el filòsof sabia que tots aquests esforços culturals no impedien la gran corrupció existent a la cort.

Va morir, segons Diodor de Sicília, accidentalment en una cacera a mans del seu favorit Cràter, i segons Aristòtil, assassinat per aquest Cràter en revenja perquè el rei no havia complert la promesa de donar-li una de les seves filles en matrimoni.[1]

Referències

[modifica]
  1. Archelaus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 261-262