Arres de Jos
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i capital municipal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Entitat territorial singular | Vall d'Aran | |||
| Municipi | Arres | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 21 (2020) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.222 m | |||
| Patrocini | Fabià | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25551 | |||
| Codi INE | 25031000100 | |||
| Codi IDESCAT | 2503130001700 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 312 | |||
Arres de Jos (també anomenat Arres de Jus o Arres de Baish) és un dels dos nuclis principals, juntament amb Arres de Sus, del municipi d'Arres, a la Vall d'Aran.[1] Està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situat als vessants de la muntanya de Sasseuva, a la riba dreta de la Garona, és la seu del comú, on hi ha la casa de la vila. El 2019 tenia 22 habitants.[2]
El nucli de baix, Arres de Jos, és un petit agrupament de cases entorn d'un únic carrer, a un extrem del qual hi ha la petita església romànica Sant Fabian, avui abandonada, que té encastada en un mur una estela funerària d'època romana. A mig camí de tots dos nuclis fou bastida en època moderna (finals del segle xviii o principis del XIX) una nova església parroquial, dedicada a Sant Joan. Formava part de l'antic terçó d'Irissa. En el seu terme, a principis de segle xx, eren explotades per una societat francesa mines de blenda i plom argentífer.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Arres de Jos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «250313 Arres». Idescat. [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ «Arres de Jos». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2020].