Arres

Arres
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 45′ 25″ N, 0° 42′ 44″ E / 42.756944444444°N,0.71222222222222°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Entitat territorial singular	Vall d'Aran
Capital	Arres de Jos
Població humana
Població	71 (2023) (6,12 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Idioma oficial	occità ; català
Geografia
Superfície	11,6 km²
Banyat per	Garona
Altitud	1.224 m
Limita amb	Bossòst ; Es Bòrdes ; Vilamòs ; Banhèras de Luishon
Organització política
• Alcalde	Pere Castet Farré (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25551
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25031
Codi IDESCAT	250313
Lloc web	arres.cat

Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus. Limita amb els municipis de Bossost al N i NW, de Vilamós a l'Est i S i amb el francès de Luishon a l'W. L'eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona. de la qual surt, fora del terme, un brancal prop d'Arròs que puja vers Vilamòs i els dos nuclis d'Arres.

Geografia

Llista de topònims d'Arres (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

L'àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l'extrem de llevant, prop dels forats d'Eth Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s'alça el tuc d'Ulishèra (2.236 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a la frontera francesa, on es destaquen Eth Pas d'Arró (2.116 m) i més al N, el tuc de Montagut (2.151 m), Eth pas d'Arres (2.114 m), el tuc d'Arres (2.161 m), la la Pala Barrada (2.062 m) i Era Trona d'Arres (2054 m); es dirigeix vers l'E fins a la Borda de Troi, agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins mig km passat el pont d'Eth Lop; es dirigeix vers NE fins al Colhau de Miei Bòsc, passat el prat de Barbèr; continua vers llevant, més al N, passant pel mall d'Era Creu i pel sector de Palagrana i Valinas tornà arribar als forats d'Eth Margalida.

El seu territori comprèn les muntanyes d'utilitat pública 251 i 252. La primer anomenada Montagut (al de l'esquerra de la Garona), comprèn la valla del barranc d'Era Barèsta i té una superfície de 295 ha, 292,5 de les quals, públiques (i 2,5 d'enclavats); de les públiques, 136 ha són pastius, 131 bosc d'avet i de faig (uns 28,262 m³ de fusta). La muntanya 252, anomenada de Sasseuva, Pales e Paletes, al sector de la dreta de la Garona i recorregut en par pel barranc d'Arres, té una superfície de 676 ha. 660 de les quals, publiques (i 16 enclavats); de les primeres, 154 ha són de pastius, 451 de bosc d'avet (bosc d'Er Avedau), faig i pi negre (uns 57, 179 m³ de fusta) i 55 de rases, en aquesta muntanya els veïns de Bossost tenen mancomunitat de gaudi i de pastius a la partida de Regodèr (36,30 ha), i els veïns d'Arró, a la de Sassolans (19, 80 ha); i en la mateixa muntanya, al sector N pròxim amb Bossost, hi ha un dels jaciments de blenda i plom més importants de la vall, la 'Mina Victòria, jaciment que fou explotat en part per una companyia francesa.

La superfície conreada no ha variat gaire en els darrers anys. A mitjan segle xix, s'hi conreaven uns 500 jornals i es produïen patates, blat, ordi, llegums i hi havia bestiar boví, mular i llanar, i cabrum. El 1950 hi havia unes 180 ha conreades; amb un 76,8% de prats i a la resta (23,1%) de terra campa (ordi, blat moro, sègol i patates), xifres que el 1980 havien passat a 107 ha conreades, amb un 76.6% de prats i la resta de terra campa. L'activitat ramadera és donada per 50 caps de vacum el 1982 (61 el 1979), repartits en vuit petites explotacions (nomes dues superaven els 8 caps i no arribaven a 14).

Aquest municipi formà del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc apareix amb la forma Arres i Darres, i ja apareixien els dos nuclis d'Arres Sobiràs i Arres sotiràs.

Arres de Sus es troba a 1,267 m d'altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S'hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d'Arres de jos que després es continua per una pista forestal de 8 km vers Bossost. L'Esglesia parroquial de Sant Joan es troba aïllada enter aquest nucli i el d'Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos pobles; és una obra del segle xviii, (segons els experts fou edificada entre 1816/17 i la torre tenia un rellotge. L'antiga parròquia de Sant Joan, romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d'un carrer molt costerut; obra del segle xii, d'una nau i amb la volta substituïda per un empostissat; la façana de ponent, oposada a l'absis, té un campanaret d'espadanya.

Entitats de Població

Entitat de població	Habitants (2023)
Arres de Sus	34
Arres de Jos	21
Era Bordeta	5
Font: Idescat

El procés demogràfic ha seguit la tònica dels pobles més enlairats i apartats de l'eix principal.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	20	-	113	207	123	153	101	133

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
228	212	126	129	117	61	53	45	101	101

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
64	64	63	59	67	61	66	63	65	73

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
64	63	60	61	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Alcaldes

Alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979^[1]

Eduard Castet Monge (1979 - 1983)
Juan Josep Cortes Abella (1983 - 1995)
Pere Castet Farré (1995 - Act)

Resultats electorals

Resultats electorals - Arres, 2015^[2]
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Convergència Democràtica Aranesa (CDA-PNA)	Pere Castet Farré	25	2	59,52%
	Partit Popular Català (PPC)	Eduardo Castet Castet	15	1	35,71%
	Unitat d'Aran (UA-PSC-CP)	Abel Pérez Salvador	0	0	0,00%
	Altres	-	2	-	4,76%
Total		40		3	100

Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015^[3]
Nom dels regidors		Partit polític
	Pere Castet Farré	CDA-PNA
	Antonio Rella Farré	CDA-PNA
	Eduardo Castet Castet	PPC

Llocs d'interès

La Mina Victòria.^[4]

Referències

"Gran Geografia Comarcal de Catalunya", v. XVI, pàg. 249/50. ISBN 84-85194-54-3

↑ «Historial d'alcaldes». municat.gencat.cat. [Consulta: 31 agost 2020].
↑ «Resultats Arres». Diari ARA, 24-05-2015. Arxivat de l'original el 2016-10-05. [Consulta: 18 setembre 2016].
↑ «JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE VIELHA».
↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.72. ISBN 978-84-96779-45-7.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arres

[1] «Historial d'alcaldes». municat.gencat.cat. [Consulta: 31 agost 2020].

[2] «Resultats Arres». Diari ARA, 24-05-2015. Arxivat de l'original el 2016-10-05. [Consulta: 18 setembre 2016].

[3] «JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE VIELHA».

[4] AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.72. ISBN 978-84-96779-45-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)