Arsès de Pèrsia
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | valor desconegut Iran | ||||
Mort | 336 aC | ||||
Causa de mort | Verí | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Zoroastrisme | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | sobirà | ||||
Període | Antic Egipte, Baix imperi d'Egipte i Dinastia XXXI d'Egipte | ||||
Altres | |||||
Títol | Faraó | ||||
Família | Dinastia Aquemènida | ||||
Pares | Artaxerxes III de Pèrsia i Atossa | ||||
Germans | Parisatis II i Bistanes |
Arsès va ser rei de reis de l'Imperi Aquemènida de l'any 338 aC al 336 aC. El seu nom ari era Aršan i la forma grega era Ἄρσης, Νάρσης, or Ὀάρσης ('Arsès, Narsès o Oarsès'). Aršan vol dir "mascle". El seu nom en persa antic era Aršāma, Aršakao Xšayaršan, però els texts grecs sempre l'anomenen Arsès. Alguns textos perses antics també li diuen Xerxes III o Artaxerxes IV.
Era el fill més jove de Artaxerxes III de Pèrsia i quan el visir i eunuc Bagoas (que havia caigut en desgràcia) va assassinar al seu pare, Bagoas el va proclamar rei, encara que ell va exercir realment el poder.[1] Per mantenir sotmès a Arsès, Bagoas havia matat també als germans d'Arsès, però Bistanes, un dels germans, es va escapar.[2]
Instigat per alguns nobles i volent capgirar la situació, segons Diodor de Sicília el rei va decidir matar Bagoas, però l'eunuc se'n va assabentar i va enverinar a Arsès i a la seva família al cap de dos anys de regnat, col·locant en el tron son cosí rebel Artašata, amb el nom de Darios III de Pèrsia Codomà.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Dubeux, Louis. (en castellà). Imprenta del Liberal barcelonés, 1842, p. 180.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 5
- ↑ Smith, William (ed.). «Arses, Narses». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 febrer 2024].
Precedit per: Artaxerxes III de Pèrsia |
Imperi Persa (dinastia aquemènida) 338 aC-336 aC |
Succeït per: Darios III de Pèrsia |