Vés al contingut

Artibai

Plantilla:Infotaula indretArtibai
Imatge
El riu Artibai al seu pas per Arantzibia.
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1000 m
Entitat territorial administrativaGuipúscoa (País Basc) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontes Vascos
Final
LocalitzacióMar Cantàbric
Desembocaduragolf de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 12′ 47″ N, 2° 32′ 53″ O / 43.21311°N,2.54817°O / 43.21311; -2.54817
43° 19′ 30″ N, 2° 24′ 49″ O / 43.325°N,2.41361°O / 43.325; -2.41361
Conca hidrogràficaconca del golf de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió25 (longitud) km
TravessaEuskadi País Basc Biscaia
Superfície de conca hidrogràfica101,17 km² Modifica el valor a Wikidata

L'Artibai[1] és un riu curt del nord de la península Ibèrica que neix a les Muntanyes Basques i desemboca al Mar Cantàbric. El seu curs transcorre per Biscaia, País Basc, al nord d'Espanya. Neix al vessant nord del mont Oiz des d'on provenen diferents rierols que s'uneixen i prenen entitat a Iruzubieta (Markina-Xemein). Més endavant rep pel seu marge dret el riu Urko que prové de la muntanya amb el mateix nom.

Creua pels municipis de Mallabia, Ziortza-Bolibar, Markina-Xemein; a partir de Berriatua es veu influït per les marees i desemboca a Ondarroa formant una ria. En els primers anys del segle xx Va tenir molt de renom el balneari d'Urberuaga situat a la seva riba poc després d'abandonar el nucli urbà Markiñarra. La vall de l'Artibai, juntament amb la vall del riu Lea, forma la comarca biscaïna de Lea Artibai, i ambdós estan integrat a la xarxa de protecció Natura 2000.[2] La qualitat de les seves aigües, sobretot a la part alta de la conca, afavoreix l'hàbitat del visó europeu (Mustela lutreola), carnívor semiaquàtic globalment amenaçat, que és molt exigent amb la conservació dels marges i riberes, on troba les seves preses principals: crancs, peixos, amfibis, aus aquàtiques. A la part alta de la conca predominen els usos agrícoles del terreny, amb prats i plantacions de pinedes, però és possible trobar restes del bosc autòcton original amb alguns alzinars cantàbrics, sobretot a la riba esquerra i zones de freixe i avellaners. La llera és pedregosa, amb blocs de pedres arenisques i calcàries, alternant amb graves, sorres i fangs. Hi ha molta vegetació d'algues i molses i a les seves ribes pollancres. A les seves aigües es pot trobar des del salmó fins als barbs, passant per les truites o anguiles. A la desembocadura queden algunes restes dels antics aiguamolls.

Afluents

[modifica]

Els afluents de l'Artibai són per la dreta:

  • Urko.
  • Amalloa.
  • Gorozika.

Per l'esquerra:

  • Zigortza.
  • Igotz.

Referències

[modifica]
  1. «Euskal Herriko ibaien zerrenda» (en euskera). Euskaltzaindia, 28-04-2012. [Consulta: 8 gener 2023].
  2. Fradua, Imanol. «Más protección para Lea y Artibai» (en castellà). Deia, 11-04-2012. [Consulta: 8 gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]