Vés al contingut

Gobela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretGobela
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu
curs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaPaís Basc (Espanya) i Biscaia (País Basc) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaBiscaia (País Basc) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciória de Bilbao i Ibaizabal Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduraria de Bilbao Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPaís Basc Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 23′ 38″ N, 2° 58′ 30″ O / 43.393868°N,2.975108°O / 43.393868; -2.975108
B 43° 18′ 50″ N, 2° 59′ 35″ O / 43.31388°N,2.993086°O / 43.31388; -2.993086
Conca hidrogràficaIbaizabal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió9 (longitud) km

El Gobela (en basc gobela) és un riu del País Basc.

Neix a la muntanya Gana, a Barrika. A la seva capçalera rep el nom de rierol Ganabarri, fins que a la vega d'Urko, a Sopela, rep les aigües dels rierols Lemosa i Saitu. A Getxo rep els rierols Martiartu i Bolue. A la desembocadura d'aquest darrer hi ha l'aiguamoll de Bolue, un dels espais naturals de més interès faunístic de la localitat. El seu darrer tram adquireix forma de ria.

El Gobela originalment desembocava a Ibaizabal formant un banc de terra just a la desembocadura de l'Abra, dificultant molt la navegació de grans vaixells, i per evitar problemes en en 1558 es va condicionar el Gobela i la construir el port d'Areeta per evitar els efectes desastrosos dels moviments de la barra de la Ria de Bilbao tenia sobre el transport marítim.[1] 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les els terrenys comunals de la platja i la maresma de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz,[2] i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins al pla d'eixample de Bilbao de 1876.[3] Immediatament va engegar la consolidació i fixació dels terrenys mitjançant un projecte de 1859 de l'arquitecte Pedro de Belaunzaran d'acord a les experiències de les Landes franceses, amb l'obertura d'una nova llera al Gobela, obrint un canal recte que ho comunicava amb el riu Udondo, alinant-lo al tram final i instal·lant una resclosa i molls a prop de la desembocadura.[4] Abans que el riu desemboqui a l'Ibaizabal, discorre en paral·lel a aquest riu cap al sud i després d'unir-se amb la riera d'Udondo, desemboca a l'Ibaizabal al límit entre els municipis de Leioa i Erandio, per desembocar poc després al Nerbion. A més, rep aigües pluvials recollides pels sistemes artificials de col·lectors dels carrers de Sopela, Berango, Getxo i Leioa. La seva llera es troba soterrada en part del seu recorregut.

L'1 de juny de 2008 el riu Gobela es va desbordar a Getxo i Berango i es van produir inundacions. Hi va haver molts danys a cases, garatges i cotxes.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 29-30.
  2. ↑ «Máximo Aguirre Ugarte» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopledia [Consulta: 14 octubre 2018].
  3. ↑ «Conformación y evolución de un paisaje en el área metropolitana de Bilbao, el caso de Getxo» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, 2011-2012, pàg. 117 [Consulta: 14 octubre 2018].
  4. ↑ Beascoechea Gangoiti, José María «Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935). La familia Aguirre-Coste» (en castellà). Historia-Geografía. Eusko Ikaskuntza [Donostia], 21, 1993 [Consulta: 21 agost 2023].
  5. ↑ Izagirre, Txema. ««13 años después de las inundaciones miramos con miedo al cielo y al Gobela»» (en castellà). El Correo, 01-06-2021. [Consulta: 21 agost 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Beascoechea Gangoiti, Jose Maria. Monografías de pueblos de Bizkaia (en castellà). Bizkaiko Foru Aldundia, 1992. ISBN 8477520682. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gobela&oldid=32769489»