Vés al contingut

Arvīds Žilinskis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArvīds Žilinskis
Biografia
Naixement18 març 1905 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sauka Parish (Letònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1993 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Bosc de Riga Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, ballet i opereta Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 1a96d702-80c1-4428-92e3-f606b5c2b800 Discogs: 1658426 Modifica el valor a Wikidata

Arvīds Žilinskis (Sauka Parish, 18 de març de 1905 (Julià) - Riga, 31 d'octubre de 1993) rus: Арвид Янович Жилинский Àrvid Ianóvitx Jilinski, fou un compositor i pianista letó, professor del Conservatori Letó (1967).

Biografia

[modifica]

Nasqué el 31 de març de 1905 a "Lejas Ārendzāni" a Selònia, parròquia de Sauka, (actual municipi de Viesīte, Letònia, llavors part de l'Imperi Rus[1]) a la família del granger Jānis Žilinskas i la seva dona Ieva. Durant la Primera Guerra Mundial, la família d'Arvīds Žilinska va fugir a Khàrkiv, on va estudiar a una escola i un gimnàs de música. Després de tornar a Letònia, va estudiar al Conservatori Letó (ara Acadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols) amb Bonifācijas Roges (1920–1927) i Jāzeps Vītols (1928-1933).[1]Paral·lelament, Žilinskis va treballar com a professor de piano al Conservatori Popular de Riga (1927-1937), i des de 1937 al Conservatori Letó.[2] El primer concert d'autor de Žilinska va tenir lloc el 1927.

Després de la Segona Guerra Mundial, Arvīds Žilinskis va dirigir el departament de piano obligatori del Conservatori Letó (des de 1952). Es va fer conegut com a autor de moltes cançons infantils i peces de piano.

Morí a Riga el 31 d'octubre de 1993 i fou enterrat al Cementiri del Bosc de Riga.

Creativitat

[modifica]

Arvīds Žilinskis va escriure més de 200 cançons en solitari, 80 cançons corals i més de 300 cançons infantils i juvenils.[3]

  • Ballet en miniatura „Mārīte” (1940),
  • Opereta „Zilo ezeru zemē” (1953),
  • Opereta „Sarkanā marmora noslēpums” (1955),
  • Opereta „Seši mazi bundzenieki” (1955),
  • Opereta "Pauks un Šmauks" (1957),
  • Opereta „Dzintarkrasta puiši” (1964),
  • Òpera „Zelta zirgs” (1964),
  • Ballet „Sprīdītis” (1968),
  • Òpera „Pūt, vējiņi” (1969),
  • Ballet "Čipolīno" (1970),
  • Ballet „Lolitas brīnumputns” (1974),
  • Comèdia musical "Tikai rozes" (1977),
  • Òpera "Maija un Paija" (1980),
  • Ballet "Kaķīša dzirnaviņas" (1987).

Bibliografia

[modifica]
  • O. Krolls. Arvīds Žilinskis // Aiz zelta priekškara. – Oficina Cultural de Krolla, 1966, pàgines 53-56.
  • O. Grāvītis. A. Žilinska opera Zelta zirgs. – Riga: Liesma, 1967, pàg. 48.
  • O. Grāvītis. Arvīds Žilinskis. – Riga: Liesma, 1971, pàg. 435.
  • A. Žilinskis. Mana radošā darba un dzīves atmiņu pavedieni // Latviešu mūzika ’85. – Riga: Liesma, 1985, pàg. 176–183.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 (rus) ЖИЛИНСКИЙ в энциклопедии музыки
  2. (rus) Жилинский Арвид Янович — Биография
  3. (letó) Arvīds Žilinskis www.musicabaltica.com[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]