Jāzeps Vītols
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 juliol 1863 Valmiera (Letònia) |
Mort | 24 abril 1948 (84 anys) Lübeck (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri del Bosc de Riga |
Formació | Conservatori de Sant Petersburg |
Activitat | |
Camp de treball | Música |
Ocupació | pianista, professor d'universitat, compositor, director d'orquestra, crític musical |
Ocupador | Conservatori de Sant Petersburg |
Gènere | Simfonia |
Professors | Nikolai Rimski-Kórsakov |
Alumnes | Lūcija Garūta, Maria Iúdina i Vladimir Dranishnikov (en) |
Instrument | Piano i orgue |
Premis | |
Jāzeps Vītols (a l'Imperi Rus Иосиф Иванович Витоль, Ióssif Ivànovitx Vitol - Valmiera, Letònia, 26 de juliol de 1863 - Lübeck, Slesvig-Holstein, 24 d'abril de 1948) fou un compositor letó.[1]
Fou alumne de Johannsen i de Rimski-Kórsakov al Conservatori de Sant Petersburg, fou alhora professor de teoria i harmonia d'aquest centre des de 1886 a 1892, de l'Escola de Música de la mateixa ciutat, on tingué entre altres alumnes que més tard serien famosos com ara Daniel Anfiteatrov.[1] Abans havia estat professor al Conservatori de Riga, on va tenir entre altres com alumne, el que més tard seria gran director d'orquestra Olgerts Bistevins, Adolf Petrovich Skulte[2] i Stasys Šimkus.
També fou crític musical del diari St. Petersburger Zeitung.
Selecció d'obres
[modifica]- La festa del Ligo, poema simfònic vers motius letons.
- Obertura dramàtica,
- El bard, per a cor mixt i orquestra.
- El cant, per a soprano, cor mixt i orquestra.
- Un Quartet, per a instruments d'arc.
- Sonates, per a piano.
Peces per a piano, cors, a cappella i amb acompanyament d'orquestra, lieder, etc.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. volum 70. reedició 1990. Madrid: Espasa-Calpe, 1908-1930, p. 235-236. ISBN 84-239-4501-4.
- ↑ «Adolf Skulte» (en anglès). The Great Soviet Encyclopedia, 3a edició, 1970-1979. [Consulta: 1r febrer 2023].