Vés al contingut

Arquebisbat de Tolosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arxidiòcesi de Tolosa)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Tolosa
Archidioecesis Tolosana
Imatge
La catedral de Tolosa
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 36′ N, 1° 24′ E / 43.6°N,1.4°E / 43.6; 1.4
França França
Occitània
Parròquies628
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.317.668 (2017) Modifica el valor a Wikidata (206,79 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície6.372 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat d'Urgell, sud-oest
bisbat de Montauban, nord
arquebisbat d'Albi, nord-est
bisbat de Carcassona, sud-est
arquebisbat d'Aush, oest
bisbat de Barbastre-Montsó, sud-oest
bisbat de Tarba i Lorda, sud-oest
bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, sud Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle iii
PatrociniSant Esteve màrtir
CatedralSant Esteve
Organització política
• Arquebisbe metropolitàGuy André Marie de Kérimel
Lloc webtoulouse.catholique.fr
Facebook: toulousecatho X: toulousecatho Youtube: UCEpry7MREYhvpHqmlKt6z5g Modifica el valor a Wikidata


Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges
L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre

L'arquebisbat de Tolosa (occità: archidiocèsi de Tolosa; francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França. Al 2014 tenia 788.600 batejats d'un total de 1.260.226 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Guy André Marie de Kérimel.

Territori

[modifica]

El territori de l'arxidiòcesi comprèn el departament francès de l'Alta Garona.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Tolosa, on es troba la catedral de Sant Esteve.

El territori s'estén sobre 6.372 km² i està dividit en 628 parròquies. Des del 2008 les parròquies estan agrupades en 87 "conjunts parroquials" (unitat pastoral) i agrupades en cinc zones pastorals i 28 decanats:

  1. zona pastoral de Tolosa: 14 decanats;
  2. zona pastoral Le Comminges: 5 decanats;
  3. zona pastoral Le Lauragais: 2 decanats;
  4. zona pastoral rural centre: 4 decanats;
  5. zona pastoral rural nord: 3 decanats.

Província eclesiàstica

[modifica]

La província eclesiàstica de Tolosa comprèn les següents circumscripcions eclesiàstiques:

Catedrals i basíliques

[modifica]

La catedral de Sant Esteve de Tolosa és la catedral de l'arxidiòcesi.

L'arxidiòcesi compta amb dues antigues catedrals:

Compta amb tres basíliques menors:

Història

[modifica]

La diòcesi de Tolosa fou erigida vers la meitat del segle iii per sant Sadurní, qui evangelitzà la regió. Les troballes arqueològiques i epigràfiques proven amb certesa la presència d'una consistent comunitat cristiana a la zona al segle iv. Entre els primers bisbes es distingeixen en particular el bisbe Rodani, qui al concili de Béziers del 356 rebutjà sotmetre's a l'arrianisme sostingut per l'emperador Constanci II, motiu pel qual va ser exiliat a Frígia amb Hilari de Poitiers.

Tolosa formava part de la Gàl·lia Narbonesa I, i era sufragània de l'arxidiòcesi de Narbona. Al 507, després que Clodoveu I conquerís la ciutat, la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de Bourges, en tant que Narbona estava sota el domini dels visigots. Des del segle viii, quan la Septimània passà a formar part del regne dels francs, Tolosa retornà a la seva província eclesiàstica primitiva.

Entre els segles xi i xiii a la diòcesi s'estengué l'heretgia càtara, que va ser combatuda mitjançant una croada. El Papa Gregori IX, per fer front al moviment càtar, instituí a Tolosa el tribunal de la inquisició, que va estar actiu fins al 1255, i creà una universitat, el Studium generale.

El 23 de juliol de 1295 Tolosa cedí part del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Pàmies.

A inicis del segle xiv Pierre de La Chapelle-Taillefert va ser el primer bisbe en ser creat cardenal; en els segles següents sovint Tolosa seria seu cardenalícia.

L'11 de juliol de 1317 la seu de Tolosa va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, i contextualment cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin quatre noves diòcesi: Montalban, Sant Pàpol, Lombèrs i bisbat de Rius. El 26 de setembre del mateix any s'erigiren dues diòcesis més amb territori desmembrat de la seu tolosana: el bisbat de La Vaur i el bisbat de Mirapeis.[1]

El protestantisme aparegué a Tolosa el 1532, vinculat a estudiants estrangers. El 1550 el cardenal Coligny, dimití per abraçar la Reforma, catorze anys després es casà.

Mentrestant, el 1563 els catòlics s'havien reunit en una lliga per tal de defensar les prerrogatives del catolicisme, prendre el control de la ciutat entre 1586 i 1595. El rei Enric IV no va ser reconegut fins al 1596.

Al final de l'Antic Règim, Tolosa va ser la seu de la diòcesi civil de Tolosa, una de les diòcesis civils dels Estats del Llenguadoc. El seu territori diferia poc del territori de l'actual arxidiòcesi. Entre 1790 i 1801, Tolosa va ser la seu episcopal de la diòcesi (del departament) de l'Alta Garona, una de les diòcesis de l'Església constitucional creades per la constitució civil del clergat, que cobria el departament de l'Alta Garona

Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, l'arxidiòcesi va canviar els seus límits per adaptar-se als departaments de l'Alta Garona i Arieja, incloent per tant el territori de la diòcesi de Coserans, de Pàmies i de Rieux, i part del territori de les diòcesis de Comenge, de Leitora, Lombèrs, Mirepeis, Montalban i Sant Pàpol.

Es van suprimir totes les diòcesis esmentades, mentre que la de Pàmies es va restablir el 6 d'octubre de 1822, desmembrant-se el territori de l'arxidiòcesi de Tolosa. Els arquebisbes de Tolosa tenien en aquesta data el privilegi d'afegir al seu títol el dels arquebisbes de Narbona.

El 19 de gener de 1935 es va reconèixer als arquebisbes de Tolosa també els títols de les diòcesis de Comminges i Rieux, seus suprimides que van caure en el territori de l'arquebisbe.

El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels districtes eclesiàstics francesos, la metròpolis de Tolosa va perdre la diòcesi de Carcassona, mentre que van créixer mitjançant l'adquisició de les antigues seus metropolitanes d'Albi i d'Aush, amb les seves sufragànies.

El 14 de juny de 2006 el títol de Narbona va ser transferit als bisbes de Carcassona, en el territori on es troba l'antiga seu metropolitana.

Cronologia episcopal

[modifica]

Bisbes

[modifica]
Escut de l'arxidiòcesi

Arquebisbes

[modifica]

Bisbes concordataris

[modifica]

Darrers bisbes

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 788.600 batejats sobre una població de 1.260.226 persones, equivalent al 62,6% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats per
sacerdot 		homes dones
1950 451.200 458.647 98,4 591 431 160 763 160 1.280 575
1969 600.000 686.760 87,4 639 401 238 938 439 1.492 192
1980 688.000 802.800 85,7 515 345 170 1.335 2 314 1.055 628
1990 771.703 892.503 86,5 415 277 138 1.859 11 322 832 632
1999 880.000 1.029.000 85,5 396 238 158 2.222 15 341 672 633
2000 880.000 1.047.000 84,0 382 241 141 2.303 17 269 680 633
2001 879.000 1.047.000 84,0 367 228 139 2.395 18 311 634 633
2002 866.667 1.047.000 82,8 366 231 135 2.367 17 305 509 633
2003 722.430 1.047.000 69,0 368 233 135 1.963 19 267 610 633
2004 722.420 1.047.000 69,0 357 224 133 2.023 18 266 507 633
2006 743.160 1.126.000 66,0 384 223 161 1.935 18 281 487 629
2010 763.000 1.200.000 63,6 305 203 102 2.501 23 215 424 630
2014 788.600 1.260.226 62,6 249 161 88 3.167 29 470 71 628

Notes

[modifica]
  1. ↑ Louis Caillet, La papauté d'Avignon et l'Eglise de France, 1975, p. 112.

Bibliografia

[modifica]

Fonts

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Tolosa&oldid=33599562»