Aryan Tari
 Aryan Tari al Campionat del Món d'escacs ràpids del 2015 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1999  (25 anys)Noruega |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Noruega |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Noruega |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre Internacional (2016) Campió de Noruega (2015) Campió del món júnior (2017) |
| Punts Elo (màx.) | 2.672 (juny 2022) |
| Identificador FIDE | 1510045 |
| Participà en | |
| 2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
| 2016 | Olimpíada d'escacs de 2016 |
| 2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre Internacional (2016) Campió de Noruega (2015) Campió del món júnior (2017) |
  | |
Aryan Tari (4 de juny de 1999) és un jugador d'escacs noruec que té el títol de Gran Mestre Internacional des del 2016.[1]
A la llista d'Elo de la FIDE del febrer de 2022, hi tenia un Elo de 2660 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de Noruega i 79è del món.[2] El seu màxim Elo va ser de 2660 punts, a la llista del gener de 2022 (posició 79 al rànquing mundial).[3]
Resultats destacats en competició[modifica]
Tari, que té els pares d'origen iranià, aconseguí la seva primera norma de GM a l'Obert de Noruega del 2013 fent 6 punts de 9 i enfrontat-se a cinc Grans Mestres, assolint una performance de 2585 quan sols tenia 2293 d'Elo i encara no tenia cap títol.[4] El 2015 representant Noruega obtingué una doble norma de Gran Mestre al Campionat d'Europa per equips. D'aquesta forma aconseguí el títol de Gran Mestre a l'edat de 16 anys 5 mesos i 18 dies.[1]
El 2015 amb només setze anys fou Campió de Noruega amb 7 punts de 9, esdevenint el tercer noruec més jove de la història del campionat.[5]
El setembre de 2017 a Tbilissi, a la Copa del Món eliminà a David Howell però fou derrotat per Aleksandr Lenderman per ½ a 1½ a la segona ronda.[6] El novembre de 2017 a Tarvisio (Itàlia) es proclamà campió del món juvenil després de sumar 8½ punts d'11 i superar en el desempat a Aravindh Chithambaram i Manuel Petrosyan.[7]
El gener de 2021 va participar al magistral del torneig Tata Steel de 2021, on hi acabà vuitè, dos punts i mig per sota del campió Jorden van Foreest.[8]
Participació en olimpíades d'escacs[modifica]
Tari ha participat, representant Noruega, en l'Olimpíada d'escacs de 2014 amb un resultat de (+3 =3 –3),[9] amb el 50,0% de la puntuació i amb una performance de 2490.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Aryan Tari» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Noruega"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «Evolució Elo d'Aryan Tari» (en anglès). FIDE consulta= 3 de febrer de 2022.
- ↑ «Aryan Tari – GM Norm at thirteen». chessbase.com. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ Blauhut, Holger. «Aryan Tari wins Norwegian Championship». chessbase.com. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ «Arbre d'emparellaments». [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ «Aryan Tari (18) verdensmester i sjakk etter drama!». [Consulta: 25 novembre 2017]. (noruec)
- ↑ «Jorden van Foreest wins Tata Stell Chess Tournament 2021» (en anglès). chess.com, 02-02-2021. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
Enllaços externs[modifica]
- Aryan Tari al web de la FIDE (en anglès)
- Aryan Tari a ChessGames.com (anglès)
- Fitxa d'Aryan Tari a OlimpBase «olimpbase.org». [Consulta: 7 abril 2016]. (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jeffery Xiong |
Campió del món juvenil 2017 |
Succeït per: regnant |
Grans Mestres noruecs | ||
|---|---|---|
  | Simen Agdestein (1985) · Jonathan Tisdall (1993) · Einar Gausel (1995) · Rune Djurhuus (1996) · Leif E. Johannessen (2002) · Berge Østenstad (2003) · Magnus Carlsen (2004) · Kjetil A. Lie (2005) · Leif Øgaard (2007) · Jon Ludvig Hammer (2009) · Torbjørn R. Hansen (2015) · Aryan Tari (març 2016) · Frode Urkedal (abril 2016) · Johan Salomon (2017) · Johan-Sebastian Christiansen (2018) · Benjamin A. Notkevich (2018) · Lars Oskar Hauge (2022) | |
