Assassinat de Brahim Bouarram
| ||||
| Tipus | assassinat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 1r maig 1995 | |||
| Localització | Pont du Carrousel (França) | |||
| Estat | França | |||
| Participant | ||||
| Víctima | Brahim Bouarram | |||
| Morts | 1 | |||
| Condemna | pena de presó, 8 anys. ((15 maig 1998)) | |||
Brahim Bouarram va ser un jove marroquí assassinat l'1 de maig de 1995 a París per un militant d'extrema dreta, entre les dues voltes de les eleccions presidencials franceses. L'any 2003 es va instal·lar una placa commemorativa en el lloc del crim.
Història
[modifica]
Brahim Bouarram, un marroquí nascut l'any 1965, va ser empès l'1 de maig de 1995 al riu Sena, a tocar del Pont du Carrousel de París, per un manifestant a l'entorn[1] de la desfilada anual del Front Nacional en honor de Joana d'Arc.[2] El riu estava inundat i la corrent era forta,[3] sumat al fet que no sabia nadar, va acabar ofegant-se.[4] Tenia 29 anys i era pare de dos fills.[2] L'atac no només va estar motivat per raons racistes, sinó també homòfobes. El crim es va cometre en un lloc de la riba del Sena conegut per les assídues trobades homosexuals, i un dels agressors, abans d'anar-hi, va cridar «amenaces sidaïques»[1] cap als transeünts que s'hi dirigien.[5]
Jean-Marie Le Pen, que va qualificar l'acte com a «accident», va declarar poc després: «lamento que un home desgraciat s'hagi ofegat, però en una aglomeració de 10 milions d'habitants, aquest tipus de notícies sempre poden produir-se, o fins i tot crear-se a voluntat».[6] El president del Front Nacional també ho va veure com una manipulació dels mitjans de comunicació i una provocació cap al seu partit.[7]
El president de la República, François Mitterrand, es va acostar dos dies després dels fets, el 3 de maig, al lloc precís del pont du Carrousel on Bouarram va ser empès al riu,[8] durant una manifestació de rebuig a l'assassinat, a la que hi van assistir unes 12.000 persones.[2]
El principal acusat, Mickaël Fréminet, de 19 anys en el moment dels fets,[2] va ser condemnat el 15 de maig de 1998 pel tribunal d'assises de París a vuit anys de presó per assassinat.[9] El tribunal també va condemnar Christophe Calame (militant del Front Nacional), David Halbin (cuiner, associat del Front Nacional)[2] i David Parent a cinc anys de presó, quatre dels quals van quedar suspesos, per omissió del deure d'assistència a una persona en perill.[10]
Commemoracions
[modifica]
L'any 2003, l'alcalde de París Bertrand Delanoë, en nom dels ciutadans parisencs, va honrar la seva memòria i la de totes les víctimes de racisme amb la instal·lació d'una placa commemorativa[4] sobre el marge dret de l'andana del pont.
L'1 de maig de 2017, també entre les dues rondes de les eleccions presidencials franceses, Jean-Luc Mélenchon i Emmanuel Macron van pujar al pont, en homenatge a Brahim Bouarram. Aquesta cerimònia va tenir lloc en presència del fill de Brahim Bouarram i de l'alcalde Bertrand Delanoë.[11][12]
L'1 de maig de 2018, l'alcaldessa de París Anne Hidalgo i el portaveu del govern francès Benjamin Griveaux, en representació del president Macron, van dipositar una corona de flors en homenatge a Bouarram.[13]
Música
[modifica]El grup musical Zebda va escriure una cançó sobre aquest cas: «Le pont du Carrousel», editada al senzill «Tomber la chemise» (1999). El grup musical Les Wriggles va mencionar el cas Brahim Bouarram a la cançó «Plouf», a l'àlbum Justice avec des saucisses.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Simonnot, Dominique. «Fréminet, une “bonne poire” entourée de skins. Il est jugé pour le meurtre de Brahim Bouarram, en marge d'un défilé FN» (en francès). Libération.fr, 08-05-1998. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2021. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Saranga, Karen «Le jeune homme qui suivait le FN» (en francès). L'Express, núm. 2443, 30-04-1998, pàg. 24. Arxivat de l'original el 1 de maig 2020 [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Simonnot, Dominique. «Un témoin surprise accable l'accusé» (en francès). Libération.fr, 12-05-1998. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2012. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Tomas, Ludovic. «Une plaque pour Brahim Bouarram» (en francès). Humanité.fr, 02-05-2003. Arxivat de l'original el 12 de març 2017. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Venner, Fiammetta. Extrême France. Les mouvements frontistes, nationaux-radicaux, royalistes, catholiques traditionalistes et provie. París: Grasset, 2006, p. 518. ISBN 978-2-246-66601-1.
- ↑ Pottier, Jean-Marie. «Il y a vingt ans mourait Brahim Bouarram, poussé à la Seine en marge du défilé du 1er mai du FN» (en francès). Slate.fr, 01-05-2015. [Consulta: 1/5/2'2020].
- ↑ Aichoune, Farid. «Brahim Bouarram, assassiné par l'extrême droite» (en francès). NouvelObs.com, 01-05-2015. Arxivat de l'original el 8 de juny 2017. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Duquesne, Benoît. «François Mitterrand se recueille et prononce un discours» (en francès). INA.fr, 03-05-1995. Arxivat de l'original el 11 de maig 2021. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Berrou, Laure-Anne. «Huit ans de prison: procès verdict Bouarram» (en francès). INA.fr, 15-05-1998. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Le meurtrier de Brahim Bouraam condamné à 8 ans de prison» (en francès). La-croix.com, 19-05-1998. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Emmanuel Macron a rendu hommage à Brahim Bouarram, assassiné par l'extrême droite» (en francès). BFMTV.com, 01-05-2017. Arxivat de l'original el 9 de maig 2020. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Hommage à Brahim Bouarram, tué par les affidés du FN: Macron et Mélenchon présents» (en francès). Challenges.fr, 01-05-2017. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2020. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Paris: hommage à Brahim Bouarram, tué en 1995 par des militants d'extrême droite» (en francès). LeMonde.fr, 01-05-2018. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2020. [Consulta: 1r maig 2020].