Vés al contingut

Assassinat de Josep Maria Isanta

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAssassinat de Josep Maria Isanta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 06′ N, 1° 51′ E / 42.1°N,1.85°E / 42.1; 1.85
Tipusassassinat
crim d'odi Modifica el valor a Wikidata
Data28 maig 2005 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBerga Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjosepisanta.org Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria «Pep» Isanta i Caselles (Berga, 9 de desembre de 1982 - 28 de maig de 2005) va ser un jove català de vint-i-dos anys assassinat durant les festes de la Patum de Berga.[1]

Crim d'odi

[modifica]

Al votant de la una de la matinada del dissabte, un grup de vint persones que duien samarretes amb simbologia feixista es van desplaçar al Passeig de la Indústria on se celebrava un concert organitzat pels col·lectius independentistes i llibertaris locals. Un cop allà, van començar a agredir diverses persones que gaudien de les festes de la Patum, causant ferides de diversa consideració a una dotzena de joves. Posteriorment, van carregar contra el germà de la víctima mortal,[2] quan aquest va acudir en defensa seva va ser envoltat pel grup agressor, que li va clavar cops de puny i puntades de peu, així com tres punyalades fetes amb dues navalles diferents al voltant del cor que van acabar llevant-li la vida al carrer Lluís Millet. El jove va ser traslladat a l'Hospital Sant Bernabé on l'equip mèdic va intentar reanimar-lo, cosa que no va ser possible.[3]

A més d'Isanta, tres joves més van ser ferits per arma blanca de tipus mariposa. Els agents dels Mossos d'Esquadra van detenir divuit persones relacionades amb l'agressió, vuit de les quals menors d'edat.[3]

Segons la sentència del 2007 de l'Audiència Provincial de Barcelona, el grup va agredir Josep Maria Isanta perquè caigués a terra i després els seus integrants van formar dos cercles sobre el jove, de manera que mentre uns procedien a colpejar-lo i apunyalar-lo, els altres dificultaven que fos auxiliat per tercers, impedint la possibilitat que es pogués defensar. Nou persones van ser condemnades per assassinat amb traïdoria, homicidi en grau de temptativa, amenaces i desordres públics a penes d'entre 11 i 27 anys de presó.[4] Per aquests mateixos fets, el 2006 també van ser condemnats sis menors d'edat, que integraven el grup agressor, a penes d'entre 3 i 7 anys d'internament.[5]

Repercussió

[modifica]

Arran de l'assassinat, l'Ajuntament de Berga va suspendre tots els actes de Patum d'aquell dissabte. Durant els dies posteriors, el cos dels Mossos d'Esquadra va rebre crits i xiulets d'indignació a causa de les fallades del dispositiu policial, i un col·lectiu de joves els va dirigir una expressiva pancarta diumenge a plaça amb la pregunta: «Mossos, on éreu?». El llavors President de la Generalitat, Pasqual Maragall, també va ser rebut amb una forta escridassada diumenge a la Patum de Lluïment, i un dels càrrecs polítics més criticats d'aquells dies va ser la consellera d'Interior, Montserrat Tura, per unes polèmiques declaracions en què va defensar l'actuació policial i va carregar contra els col·lectius sociopolítics de la ciutat.[6]

Respecte de l'actuació de la policia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar sentenciant el 2014 que el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya indemnitzés amb 110.475 euros la família d'Isanta, després de considerar que hi havia hagut errors en el dispositiu policial desplegat durant la nit del crim.[7]

El 2006, Josep Maria Isanta va rebre la distinció de Patumaire d'Honor a títol pòstum, honor que va ser recollit pel cap de colla de la comparsa Nans Nous, a la qual pertanyia.[8] L'any 2015, El Centre d'Estudis Josep Ester Borràs va proposar una sèrie de canvis de noms a carrers de Berga, entre els quals dedicar-ne un a Josep Maria Isanta a l'actual carrer General Manso i Solà.[9] El mateix any, familiars, amics i coneguts del jove van inaugurar un monument per honorar la seva memòria a la rotonda de l'avinguda del Canal Industrial de Berga, a prop del lloc on va morir.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Massana, Ramon. «Cas Isanta. Una història de violència». Crític, 13-11-2015. [Consulta: 27 setembre 2022].
  2. ↑ «El hermano del joven asesinado en la Patum reconoce a todos los acusados». Público, 09-10-2017. [Consulta: 27 setembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Josep Maria Isanta Caselles». Crimenesdeodio.info. [Consulta: 27 setembre 2022].
  4. ↑ «Els acusats del crim d'Isanta l'atribueixen a dos menors, ja condemnats». Vilaweb, 03-10-2007. [Consulta: 27 setembre 2022].
  5. ↑ «El jutge condemna per homicidi sis dels vuit menors implicats en la mort del jove de Berga Josep Maria Isanta». 324.cat, 11-07-2006. [Consulta: 27 setembre 2022].
  6. ↑ Màrquez Ambròs, Pilar. «Quinze anys sense Josep Maria Isanta, el jove assassinat durant la Patum de 2005 | NacióBerguedà». Nació Berguedà, 28-05-2020. [Consulta: 27 setembre 2022].
  7. ↑ «Interior haurà d'indemnitzar la família del jove de Berga assassinat durant la Patum del 2005». Ara, 11-01-2014. [Consulta: 27 setembre 2022].
  8. ↑ «Concentració silenciosa en homenatge a Josep Maria Isanta, a qui prèviament s'ha lliurat la distinció pòstuma de patumaire». 324.cat, 17-06-2006. [Consulta: 27 setembre 2022].
  9. ↑ Costa, Anna. «El Centre d'Estudis Josep Ester Borràs proposa canvis de noms a carrers de Berga, entre els quals dedicar-ne un a Josep Maria Isanta», 12-11-2015. [Consulta: 27 setembre 2022].
  10. ↑ González, Víctor. «Berga inaugura un monument per recordar Josep Maria Isanta». Regió 7, 31-05-2015. [Consulta: 27 setembre 2022].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Assassinat_de_Josep_Maria_Isanta&oldid=33101143»