Assuévar

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Assuévar
	Azuébar (es)
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 50′ 03″ N, 0° 22′ 14″ O / 39.834166666667°N,0.37055555555556°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Azuébar
Població humana
Població	336 (2023) (14,36 hab./km²)
Gentilici	assuevera, assuever
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
Superfície	23,4 km²
Altitud	298 m
Limita amb	Aín ; Xóvar ; Almedíxer ; Soneixa
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Patrocini	Mateu apòstol
Dia de mercat	Dilluns
Festa patronal	Sant Mateu ; Segona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde	Gerardo Miravete Zorrilla
Identificador descriptiu
Codi postal	12490
Codi INE	12018
Codi ARGOS de municipis	12018
Lloc web	azuebar.es

Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, a la província de Castelló.

Geografia

Situada al bell cor de la serra d'Espadà, el paisatge natural a on es troba el terme l'ha convertit en una destinació habitual dels amants dels esports a l'aire lliure. Destaquen llocs com ara la Font de Sas, brollador de la famosa aigua d'Assuévar; així com els cims de la Penya Blanca (963 m); el Pico Bellota (959 m); el Carrascal (880 m). Assuévar acull també la Mosquera, probablement el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres; la Peña Asolá; la Peña Aujerá i las Carboneras. Limita amb Aín, Almedíxer, Xóvar i Soneixa.

Història

Els primers pobladors que deixaren petjada al terme ho feren en l'edat del bronze en la Peña Aujerá; també hi ha jaciments al Pico Bellota. Els romans deixaren una làpida que es conserva en la façana de l'església. L'origen de l'actual vila és àrab, el topònim podria estar relacionat amb el de la tribu africana Zuwawa. En el Llibre del Repartiment consta que en 1237 l'alqueria de Azueva és donada a Pere, arquebisbe de Narbona i en 1238 la vila i el castell al cavaller J. Gonçalvez d'Eredia. El 20 de març de 1365 Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) perdona els moros d'Assuévar per la seua participació en la guerra junt amb els castellans i els atorga noves condicions de poblament.

Demografia

Evolució demogràfica d'Assuévar
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2014
762	792	788	686	590	556	525	506	428	395	347	366	355	323

Economia

L'economia és bàsicament agrícola. Hi destaquen les activitats relacionades amb la transformació de productes de la natura, com ara l'envasadora d'aigua de la Font de Sas i l'almàssera on s'elabora l'excel·lent oli de la serra d'Espadà.

Alcaldia

Des de 2019 l'alcaldessa d'Assuévar és Jéssica Miravete Bernat del Partit Popular (PP).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Matías Vilaplana Llorens	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Luis Navarro Murria	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Fabián Molina Miravete	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Gerardo Miravete Zorrilla	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Gerardo Miravete Zorrilla	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Gerardo Miravete Zorrilla	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Jéssica Miravete Bernat	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[1]

Monuments

Església de Sant Mateu. Fon construïda entre els segles XVII i XVIII. D'estil gòtic i estructura molt irregular, és un temple d'una nau amb capelles laterals entre contraforts. Pilars de capitell compost sostenen voltes d'aresta amb llunetes en la nau; el tercer tram està cobert amb cúpula cega sobre estuc i pintures murals de qualitat irregular. Cal destacar el rellotge de sol i la làpida romana amb inscripció incompleta.

Castell de la Vila d'Assuévar. Del segle xii. Encara que s'han trobat inscripcions romanes, l'origen d'Assuévar està en el seu castell musulmà i en l'expansió del municipi de Sogorb. El castell es troba hui dia en estat ruïnós, encara que conserva elements importants de les muralles, la part inferior de la torre major i restes d'altres torres i un aljub. Els seus elements constructius són de bona qualitat, entre els quals destaquen els carreus.

Forns de mercuri del barranc Bellota. Són un vestigi de la tradició minera de la població.

Llocs d'interés

Els Posos. Riu subterrani dels més llargs que es coneixen.
Manantial de la font de Sas.
Paratge de La Mosquera. Lloc privilegiat de la serra d'Espadà, tal volta el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres.

Festes i celebracions

Festes patronals. Se celebren durant la segona quinzena del mes d'agost en honor de Sant Mateu.
Sant Miquel. El 29 de setembre.

Imatges

El Pico Bellota a la Serra d'Espadà
Làpida romana d'Assuévar
Església de Sant Mateu
Rellotge de sol de l'església
El Castell

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Azuébar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs

Web oficial de Azuébar
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..

[argos-1] 1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Azuébar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

[1]