Toràs

Toràs
	Torás (es)
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 55′ 10″ N, 0° 41′ 09″ O / 39.9195°N,0.6857°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Torás
Població humana
Població	256 (2023) (15,24 hab./km²)
Gentilici	Toraser, torasera
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
Superfície	16,8 km²
Altitud	773 m
Limita amb	Barraques ; el Toro ; Teresa ; Begís ; Viver
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dissabte
Festa patronal	Santíssim Crist ; Del 6 al 12 de setembre
Organització política
• Alcalde	Carlos Leoncio del Río Díaz
Identificador descriptiu
Codi postal	12431
Codi INE	12114
Codi ARGOS de municipis	12114
Lloc web	toras.es

Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia

El terme municipal té una superfície relativament muntanyosa i està enclavat quasi al centre del circ que formen la Serra de Pina al nord, la del Toro-Javalambre a l'oest i la serra d'Andilla al sud. Sobre trobar-se en una zona mitjanament elevada, no hi ha muntanyes d'altitud destacada. Limita amb els de Barraques, Begís, Teresa, El Toro i Viver.

Al sud discorre el curs alt del riu Palància, de cabal regular —encara que augmenta en època de pluges—, aigües netes i transparents i una certa riquesa piscícola.

Vora una tercera part de la superfície del terme és massa forestal en la qual destaquen el pi, la savina i la carrasca. Les zones de bosc a on abunden este tipus d'arbres són Hoya Elvira, L'Agua Mala, El Sabinar, La Cañadilla, El Bolaje, Los Arenales, entre altres.

Toràs té un clima continental, amb hiverns frescs i estius temperats.

Història

Toràs fon fundat pels àrabs i, posteriorment, conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantindre fins al regnat de Carles I, qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-se al municipi, cosa que va provocar un fort setge per part dels carlins, que acabà el 22 de maig de 1840. Va pertànyer a Begís fins al març de 1843, quan es va erigir com a municipi independent. Demogràficament presenta, des de les primeries del segle xx, una progressiva reducció de la seua població jove, que va emigrar a zones industrials com ara Barcelona, la Plana de Castelló i l'Horta de València.

Topònim

El seu nom prové de toros i toràs que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat es troben reduïts al mínim.

Demografia

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
797	746	686	699	660	681	520	435	314	258	258	269	258

Economia

Per orde d'importància, els sectors econòmics predominants a Toràs són l'agricultura, amb predomini de l'ametler i l'olivera, així com pomes i hortalisses; la ramaderia, sobretot les ovelles, encara que també hi han granges de porcs i avícoles; i la construcció i el sector servicis. La indústria és inexistent.

Alcaldia

Des de 2011 l'alcalde de Toràs és Carlos Leoncio del Río Díaz del Partit Popular (PP).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Domingo Macián Lázaro	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Cayetano Muñoz Monleón	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Cayetano Muñoz Monleón	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Lizondo Macián	PSPV-PSOE	30/06/1991	--
1995–1999	Blas Mañes Macián	PP	17/06/1995	--
1999–2003	José Vicente Macián Flor	PP	03/07/1999	--
2003–2007	José Vicente Macián Flor	PP	14/06/2003	--
2007–2011	José Vicente Macián Flor	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Carlos Leoncio del Río Díaz	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Carlos Leoncio del Río Díaz	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Carlos Leoncio del Río Díaz	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[1]

Monuments d'interés

Església de Santa Quitèria. Del segle xviii.

Església d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i volta de canó de proporcions i formes acadèmiques.

Ajuntament.
La Creu. Es troba en el punt més alt d'una muntanya als voltants del poble.
Masia de la Atalaya
Masia de los Planos.
Masia de la Cerrada. On va nàixer l'escriptor Antonio Ponz Piquer l'any 1725.

Llocs d'interés natural

Embassament de Camarillas. Construcció excavada en pedra que es nodrix de les aigües de la Font de Camarillas, que es troba al costat de l'embassament.
Barranc del Regajo. Conté exemplars de roure valencià o Quercus Fagínea, oms comuns o Ulmus Minor, i xops blancs i negres.
Font de Camarillas. Disposa d'una zona d'esplai, amb àrees recreatives que servixen de lloc de reunió de veïns i visitants.
Font de la Barrancada. Arreplega les aigües per a regar els camps de fruiters i hortes.
Font del Xorrillo (Chorrillo). Es tracta d'un dels llocs on es troben alguns dels últims àlbers del País Valencià. Paral·lela a una senda es troba la séquia per a reg dels cultius de la zona que es proveïx de la font. La climatologia i la humitat de les seues parets és idònia per al creixement de les violetes a la vora del camí. Hi abunda també el romer, el timó i l'espígol, i en algunes roques es troben te o poliol silvestre.
Pocico de San Vicente. Proveïa l'aigua per a la pedrera que hi ha prop, de la qual s'extreia una pedra especial per a construir forns de llenya.
Partida de Atalaya. Reducte de bosc mediterrani format exclusivament per carrasques (Quercus Rotundifolia), que en l'actualitat s'utilitza com a aprofitament agroforestal que es compatibilitza amb la busca de trufes o tòfones, amb la condició de carrascal.
Font Malaño.
Muntanya Alta del Navajo. Situada a 1.104 metres d'altitud sobre el nivell de la mar, on es pot apreciar una vista panoràmica de tota la comarca.
Alt de la Creu. Situat a 1.121 metres d'altitud.
Alt del Cogombre. Situat a 1.136 metres d'altitud, punt més alt del terme.

Festes i celebracions

Festes del Crist. Del 6 al 12 de setembre.
Sant Joan. El 24 de juny.
Santa Quitèria. El 22 de maig.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torás. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toràs

Pàgina web de l'Ajuntament de Toràs
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..

[argos-1] 1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torás. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

[1]