Vés al contingut

Comtat d'Astarac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Astarac)
Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat d'Astarac
Tipuscomarca d'Occitània, província històrica de França i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 43° 31′ N, 0° 24′ E / 43.51°N,0.4°E / 43.51; 0.4
Província històricaGascunya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Dades històriques
Creació920 Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Comte Modifica el valor a WikidataArnau I Garcés d'Astarac (926–960) Modifica el valor a Wikidata

Mapa de la Gascunya vers 1150

El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda. Aquesta darrera fou fundada el 1280 per Bernat III d'Astarac i va ser acabada el 1288 esdevenint el 1297 la capital comtal.

El 926 Garcia I el Corb de Gascunya va repartir els seus dominis i va donar al fill segon Guillem el Fesenzac i l'Armanyac amb títol comtal mentre el fill tercer Arnau I Nonat va rebre el territori d'Astarac també amb títol comtal. El Bearn, Agenès, Les Landes i el Litoral restaren en mans dels ducs. Arnau va dividir el seu llegat al morir el 960: Astarac pel seu fill gran Garcia, i l'Aure, amb títol comtal per al segon Arnau (que no va tenir fills i el va heretar sa germana Faquilena que al casarse amb Ramon comte de Bigorra mort el 956 li va aportar el comtat i el seu fill Oriol va ser el cap de la branca d'Aure de Bigorra). Arnau II fou pare d'Odó abat de Simorra i després bisbe d'Auch, del seu successor Guillem, de Bernat Pelagós, que va rebre el territori de Pardiac amb títol comtal; i de Ramon que va rebre el vescomtat de Persan. El 1511 la línia es va exingir i va passar als Grailly comtes de Candale i Beanuges fins a la seva extinció el 1593.

Llista de comtes

[modifica]
  • Arnau Nonat 926-960
  • Garcia (fill) 960-c. 1000
  • Arnau II (fill) c. 1000-1023
  • Guillem I (fill) 1023-1040
  • Sanç I (fill) 1040-1083
  • Guillem II (fill) 1083-?
  • Bernat I (germà) ?-1142
  • Sanç II (Asnar Sanç) (fill) 1142-1174 co-comte d'Astarac
  • Boemond (germà) 1142-1174 co-comte d'Astarac i sol 1182-1183
  • Bernat II (fill de Sanç II) 1174-1182
  • Marquesa (filla de Boemond) 1183-? co-comtessa d'Astarac
  • Beatriu (germana) 1183-? co-comtessa d'Astarac
  • Centul I (fill de Beatriu) ?-1233
  • Centul II (fill) 1233-1249
  • Bernat III (germà) 1249-1291
  • Centul III (fill) 1291-1300
  • Bernat IV (fill) 1300-1324
  • Bernat V (fill) 1324-1326
  • Amanieu (germà) 1326-1331
  • Joan I (fill) 1331-1368
  • Joan II (fill) 1368-1410
  • Joan III (fill) 1410-1458
  • Joan IV (fill) 1458-1511
  • Marta (filla) 1511-1569
  • Gastó (espòs) 1511-1536 (comte de Candale i Benauges)
  • Carles (fill) ?-1528 (comte de Candale i Benauges)
  • Joan I (germà) 1528 (comte de Candale i Benauges)
  • Frederic (germà) 1528-1571 (comte de Candale i Benauges)
  • Joan II (fill) 1571 (comte de Candale i Benauges)
  • Enric (germà) 1571-1572 (comte de Candale i Benauges)
  • Margarida (filla) 1572-1593 (comtessa de Candale i Benauges)