Vés al contingut

Atelopus balios

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAtelopus balios Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN54491 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAtelopus
EspècieAtelopus balios Modifica el valor a Wikidata
(Peters, 1973)[1][2][3]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

Atelopus balios és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids [4][5] i de la qual no hi ha cap registre confirmat des de l'abril del 1995.[6]

Etimologia

[modifica]

Del mot grec balios (amb punts o clapejat) i fa referència al seu patró dorsal de coloració.[2]

Descripció

[modifica]

Es diferencia de totes les altres espècies d'Atelopus pel seu patró dorsal de coloració, el qual inclou punts o taquetes de color cafè sobre un fons groc. L'espècie que més se li assembla és Atelopus elegans, però aquesta darrera té línies i taques amb patrons reticulats.[7] La longitud rostre-cloacal de la femella és de 37,1 mm.[8]

Reproducció

[modifica]

No se'n té informació específica sobre els hàbits de reproducció, però hom creu que és probable que sigui similar a altres espècies d'Atelopus en què la reproducció té lloc als rierols.[6]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

Viu en una superfície de menys de 200 km²,[7] entre 200 i 460 m d'altitud i a les selves tropicals humides i ribes de cursos fluvials de només 4 localitats del sud-oest de l'Equador[9][10] a les províncies d'Azuay, Cañar i Guayas.[6][11][12]

Principals amenaces i accions de conservació

[modifica]

Les seues principals amenaces són la pèrdua i degradació del seu hàbitat a causa de les pràctiques agrícoles (com ara, els monocultius de cacau)[7] i ramaderes, les explotacions mineres, la desforestació, la contaminació, el canvi climàtic[13] i, sobretot, la quitridiomicosi[14] (encara que l'altitud on viu és baixa i aquesta malaltia és pròpia de les zones altes dels tròpics).[6] La distribució geogràfica d'aquesta espècie no inclou cap àrea protegida i, atès que aquesta espècie ja podria ser extinta[15] (per exemple, ja no es troba al riu Patul, on acostumava a ésser abundant.),[6] podria ser massa tard per a posar en pràctica mesures de conservació (com ara, la cria en captivitat).[16][17][18][19]

Referències

[modifica]
  1. Duméril i Bibron, 1841, Erp. Gen., 8': 660.
  2. 2,0 2,1 Peters, J. A., 1973. The frog genus Atelopus in Ecuador (Anura: Bufonidae). Smithsonian Contributions to Zoology, 145: 1–49.
  3. Catalogue of Life Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine. (anglès)
  4. Encyclopedia of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 AmphibiaWeb (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 Coloma, L. A., Lötters, S., Quiguango-Ubillús, A., 2013. Atelopus balios. A: Centro Jambatu. 2011-2012. Anfibios de Ecuador. Fundación Otonga. Quito, l'Equador. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 13 abril 2014].
  8. Coloma, L. A., 1997. Morphology, systematics, and phylogenetic relationships among frogs of the genus Atelopus (Anura: Bufonidae). Ph. D. Dissertation, University of Kansas, 287 pp.
  9. Coloma, L. A. i Lötters, S., 1996. The tadpole of Atelopus balios (Anura: Bufonidae) from the Pacific lowlands of Ecuador. Herpetologica: 66-70.
  10. Parker III, T. A. i Carr, J. L., 1992. Status of forest remnants in the Cordillera de la Costa and adjacent areas of southwestern Ecuador. RAP Working Papers: 1-172.
  11. Lötters, S., 1996. The Neotropical Toad Genus Atelopus. Checklist - Biology - Distribution. Vences, M. and Glaw, F. Verlags GbR. Colònia, Alemanya.
  12. GBIF (anglès)
  13. Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., 2006. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, 439: 161-167.
  14. Ron, S. R. i Merino-Viteri, A., 2000. Amphibian declines in Ecuador: overview and first report of chytridiomycosis from South America/declinación de anfibios en el Ecuador: información general y primer reporte de chytridiomycosis para Sudamérica. Froglog 42:2–3.
  15. 2014 Conservation International (anglès)
  16. La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., Garcia-Perez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., 2005. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (Bufonidae: Atelopus). Biotropica: 190-201.
  17. Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young eds., 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia: Lynx Editions.
  18. Almendáriz, A. i J. V. Rueda-Almonacid, 2005. Atelopus balios. Rueda-Almonacid, J. V., J. V. Rodríguez-Mahecha, S. Lötters, E. La Marca, T. R. Kahn i A. Angulo eds., Ranas Arlequines: 59. Bogotà, Colòmbia, Conservación Internacional.
  19. Coloma, L. A., 1992. Anfibios de Ecuador: estatus poblacional y de conservación. Documento Centro de Datos para la Conservación-Ecuador. Quito, 30 pp.

Bibliografia

[modifica]
  • Frank, N. i E. Ramus, 1995. Complete Guide to Scientific and Common Names of Amphibians and Reptiles of the World. Pottsville, Pennsilvània: N. G. Publishing Inc.
  • Coloma, L. A. i Almeida-Reinoso, D. P., 2012. Ex situ management of five extant species of Atelopus in Ecuador. Progress Report. AARK Newsletter 20:8–12.
  • Lötters, S., van der Meijden, A., Coloma, L. A., Boistel, R., Cloetens, P., Ernst, R., Lehr, E. i Veith, M., 2011. Assessing the molecular phylogeny of a near extinct group of vertebrates: the Neotropical harlequin frogs (Bufonidae; Atelopus). Systematics and Biodiversity 9:45–57.

Enllaços externs

[modifica]