Atemptat del bar Iruña
| ||||
| Tipus | atemptat assassinat premeditat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Motius del premi | antiimperialisme | |||
| Data | 26 desembre 1987 | |||
| Localització | Barcelona | |||
| Estat | Espanya | |||
| Morts | 1 | |||
| Ferits | 4 | |||
| Arma | granada de mà | |||
L'atemptat del bar Iruña va ser un atac amb granades de mà perpetrat el 26 de desembre de 1987 i prenent com a objectiu a un grup de soldats de la Marina dels Estats Units d'Amèrica que es trobaven fora de servei en un club privat de les United Service Organizations situat al número 2 de la plaça del Duc de Medinaceli del barri Gòtic de Barcelona. Cinc marines van resultar ferits de diversa consideració, i un d'ells, Ronald Strong, de 22 anys i natural de Reeders (Pennsilvània), va morir a conseqüència dels impactes de metralla que va rebre als pulmons i als ronyons.[1]
Aquest atemptat motivà que la Sisena Flota decidís no visitar més Barcelona.[2]
Història
[modifica]Des de 1951 fins a 1987 la flota dels Estats Units d'Amèrica (EUA) va visitar periòdicament el port de Barcelona. Durant la dècada del 1980 va augmentar el rebuig popular a la seva presència i el 1986, la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va atacar-ne amb pintura una fragata.[2]
Tant Terra Lliure com l'Exèrcit Roig Català d'Alliberament (ERCA) van reivindicar l'autoria de l'atemptat del 26 de desembre de 1987. El veïnat va afirmar que els eslògans i grafits antiotanistes presents a l'entorn del bar en aquell temps suggerien que podia estar relacionat amb l'extensió del tractat militar hispanoestatunidenc que s'havia signat durant la dictadura de Franco en el pacte de Madrid de 1953.[3][4]
Terra Lliure havia reivindicat la seva autoria en un atac previ que va tenir lloc a l'octubre contra el consolat dels EUA a Barcelona, que va ferir vuit mariners,[5] i al cap de poc temps de l'esdeveniment del 26 de desembre, una dona que es va identificar com a militant de l'ERCA va assumir l'autoria d'un atemptat «contra un establiment dels marines de guerra ianquis» en una trucada a l'Agència EFE. Això no obstant, les autoritats van posar en dubte la credibilitat d'aquesta declaració.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Fallece en Barcelona uno de los marineros heridos en un atentado antinorteamericano» (en castellà). El País [Madrid], 27-12-1987. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 2,0 2,1 Difon la idea! Memòria gràfica de l'Esquerra Independentista. Adhesius 1969-2019. La Floresta: Pol·len Edicions, 2021, p. 279. ISBN 978-84-18580-15-4.
- ↑ Delaney, Paul «American sailor dies in Barcelona after U.S.O. blast that hurt 10» (html) (en anglès). , 28-12-1987, p. 2 [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ White, Kathy «Countdown begins to remove US military bases from Spain» (html) (en anglès). , 09-11-1987 [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ «Six U.S. sailors injured in grenade attack on USO club in Spain» (en anglès). United Press International, 27-12-1987 [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ «A U.S. sailor died Sunday from injuries suffered in...» (en anglès). , 27-12-1987 [Consulta: 3 febrer 2019].