Ateneïta
 Ateneïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Pd,Hg)₃As |
| Epònim | Atena |
| Localitat tipus | Itabira |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.AC.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.05a |
| Dana | 2.2.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | butllofes irregulars, inclusions |
| Estructura cristal·lina | a = 6.813 Å, c = 3.4892 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | hexagonal - dihexagonal dipiramidal |
| Color | gris to gris blanquinós; blanc amb tint blavós a la llum reflectida |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 10,2 |
| Densitat | 10.16-10.2 g/cm³ |
| Pleocroisme | molt feble, en groc pàl·lid a gris pàl·lid blavós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-050 |
| Símbol | Ah |
| Referències | [1][2][3] |
L'ateneïta,[4] de vegades també atheneïta, és un rar mineral de pal·ladi, mercuri i arsènic. El seu nom fa referència a la deessa Atena, també anomenada Pal·les Atenea, d'on prengué el nom l'asteroide Pal·les, el qual donà nom a l'element químic pal·ladi, característic d'aquest mineral. L'atheneïta fou descrita per primera vegada per A.M. Clark, A.J. Criddle i E.E. Fejer el 1974 a partir d'una mostra obtinguda de la Mines Gerais, a Itariba (Brasil).[5]
Característiques
[modifica]Químicament és un arsenur de pal·ladi i mercuri de fórmula (Pd,Hg)₃As, de color blanc. La seva composició és paral·lela a la de l'arsenopal·ladinita (Pd8(As,Sb)3), la isomertieita (Pd11Sb2As2) i la meritieita-II (Pd8(Sb,As)3). La seva densitat és de 10.16-10,2 g/cm³, i cristal·litza en el sistema hexagonal. Té una forma cristal·lina bipiramidal dihexagonal. L'estructura atòmica de l'atheneïta és molt similar a la dels carbonis hexagonals que componen el grafit.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atheneïta pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments
[modifica]Està associada a depòsits de pal·ladi i or. Apareix juntament amb arsenopal·ladinita, pal·ladseita, isomertieita i hematites. Se n'ha trobat atheneïta a Serra Pelada, al nord del Brasil. També a la regió nord de Pará, Brasil, a la regió nord de Rússia, a la província de Limpopo, Sud-àfrica, i a Karratha, Austràlia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenopal·ladinita, palladseita, isomertieita i hematites.
Referències
[modifica]
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ Atheneite on Mindat.org
- ↑ Atheneite dat on Webmineral
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Atheneite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].