Pal·larstanur
Pal·larstanur | |
---|---|
Fórmula química | Pd₅(Sn,As)₂ |
Epònim | composició química, pal·ladi, arsènic i estany |
Localitat tipus | mina Mayak, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > aliatges |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.20b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.20b |
Dana | 2.3.3.2 |
Heys | 3.12.28 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Duresa (Mohs) | 5 |
Impureses comunes | Pt, Au, Cu, Pb, Sb, Bi |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1976-058 |
Any d'aprovació | 1981 |
Símbol | Pls |
Referències | [1] |
El pal·larstanur és un mineral de la classe dels sulfurs.
Característiques
[modifica]El pal·larstanur és un sulfur d'arsènic, estany i pal·ladi, de fórmula química Pd₅(Sn,As)₂. Anteriorment es pensava que la seva fórmula podia ser Pd₈(As,Sn)₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de prismes hexagonals i grans anèdrics allargats i petits, amb contorns rectangulars; poques vegades com a grans sinuosos, de fins a 1,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el pal·larstanur pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1981 a la mina Mayak, a Norilsk, a l'Altiplà de Putorana (Península de Taimir, Taimíria, Rússia). També ha estat descrita a jaciments al Canadà, Finlàndia, Sud-àfrica, els Estats Units i en altres localitats russes. Es troba fent intercreixements amb altres minerals en cubanita massiva, calcopirita i talnakhita. Sol trobar-se associada amb pentlandita, rustenburgita-atokita, polarita, sperrylita, majakita, aliatges de platí i ferro, i aliatges d'or, plata i coure.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Palarstanide» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Palarstanide» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 febrer 2016].