Audiència de Catalunya
|
Per a altres significats, vegeu «Reial Audiència de Catalunya (borbònica)». |
L'Audiència de Catalunya va ser l'organisme superior de justícia a Catalunya durant el govern francès del principat de 1808 a 1814.
Després de l'ocupació francesa de Barcelona va transcórrer un any sense que les autoritats espanyoles veiessin afectat el seu funcionament, col·laborant - almenys passivament - amb les forces d'ocupació. No obstant això, la cerimònia de presa de jurament a José Bonaparte organitzada el 9 d'abril de 1809, es va saldar amb la negativa de la majoria d'autoritats, cosa que va suposar la destitució i empresonament d'aquests, quedant reconstituïda una Reial Audiència lleial als ocupants constituïda per magistrats afrancesats.[1]
Per decret de Napoleó de 26 de gener de 1812 fins al final de la guerra el maig de 1814, la Catalunya del sud va quedar també incorporada a l'Imperi francès dividida el territori en quatre departaments a la francesa, el departament del Ter, el departament del Segre, el departament de Montserrat, i el departament de les Boques de l'Ebre, i la Vall d'Aran incorporada al departament de l'Alta Garona.
Amb la restauració borbònica de 1814 es reinstaurà la Reial Audiència de Catalunya.
Referències
[modifica]- ↑ Amorós i Gonell, Francesc «Esbós biogràfic i perfil ideològic de Felipe M. Gual, magistrat de l'Audiència de Catalunya durant el regnat de Ferran VII». Pedralbes. Edicions Universitat Barcelona, p.315-316 [Consulta: 19 març 2011].