Auguste Dupont
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1827 Ensival (Bèlgica) |
| Mort | 17 desembre 1890 (63 anys) Ixelles (Bèlgica) |
| Formació | Conservatori Reial de Lieja |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, professor |
| Ocupador | Conservatori reial de Brussel·les |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Germans | Joseph Dupont |
  
| |
Pierre Auguste Dupont-Auberville (Ensival (Verviers), 1827 - Brussel·les, 1890) fou un compositor i pianista belga.[1]
Durant molts anys desenvolupà la plaça de professor de piano en el conservatori reial de Brussel·les. Entre d'altres alumnes hi va tenir el català Eduard Compta i Torres[2] i els neerlandesos Jules ten Brink,[3] Willem Frans Thooft.[4] La seva ensenyança assoli ésser famosa. Va escriure gran nombre d'obres per a piano, que totes revelen la influència de l'escola moderna alemanya.
Obres principals
[modifica]- Pluie demai, estudi (Lieja, 1847)
- La pensée, (1848)
- La Sérénade, (Magúncia, 1848)
- Six contes de foyer, (Magúncia, 1852)
- Rêverie, (1852)
- Chanson des jeunes filles, (1852)
- Lamento, poesia elegiaca (1853)
- Mazurca et Balade, (1853)
- Tremolo staccato, (Bonn, 1853)
- Le mouvement perpétuel, (1853)
- Marche et scène druidique, (1853)
- Concerto-symphonie, per a piano i orquestra (1857), etc.
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopedia Universal Ilvstrada Europeo-Americana (en castellà). Volum núm. 18, 2ª part. Madrid: Espasa-Calpe, 1915, p. 2536. ISBN 84-239-4519-7.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 14, pàg. 849. (ISBN 84-239-4514-6)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 860. (ISBN 84-239-4509-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 61, pàg. 679 (ISBN 84-239-4561-8)