Vés al contingut

Auguste Hilarion, comte de Kératry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAuguste Hilarion, comte de Kératry

Retrat i signatura del comte Kératry Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Auguste Hilarion, comte de Kératry
(fr) Auguste Hilarion de Kératry Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1769 Modifica el valor a Wikidata
Rennes (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1859 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Le Port-Marly (França) Modifica el valor a Wikidata
Deputy of the French Second Republic (en) Tradueix
13 maig 1849 – 2 desembre 1851

Circumscripció electoral: Finisterre

Par de França
3 octubre 1837 – 24 febrer 1848
Membre de la Cambra de Diputats
21 juny 1834 – 3 octubre 1837 (nommé pair de France (fr) Tradueix)

Circumscripció electoral: Finisterre

Membre de la Cambra de Diputats
5 juliol 1831 – 25 maig 1834

Circumscripció electoral: Finisterre

Membre de la Cambra de Diputats
23 juny 1830 – 31 maig 1831

Circumscripció electoral: Vendée

Membre de la Cambra de dipitats dels departaments
17 novembre 1827 – 16 maig 1830

Circumscripció electoral: Vendée

Membre de la Cambra de dipitats dels departaments
26 octubre 1818 – 24 desembre 1823

Circumscripció electoral: Finisterre

Dades personals
NacionalitatFrança
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta, Escriptor, Polític
Família
FillsÉmile comte de Kératry Modifica el valor a Wikidata
Signatura

Auguste Hilarion, comte de Kératry (Rennes, Bretanya, 28 de desembre de 1769 - París, Illa de França, 7 de novembre de 1859) fou un poeta, escriptor, i polític francès.

Oriünd d'una noble família bretona, estudià la carrera de dret. Durant la Restauració francesa fou elegit diputat de la Cambra de Representants francesa, on milità en el partit anticlerical, i per la Revolució de Juliol abraçà la causa de la família d'Orleans, sent un dels més ferms defensors.

El 1831 fou nomenat membre del consell d'estat i par de França. El 1849 inaugurà l'Assemblea legislativa com a president de més edat, i tanmateix es mostra monàrquic decidit i adversari del príncep Napoleó. Va escriure:

  • Contes et idylles (1791)
  • Voyage de vingt quatre heures (1800)
  • Lusus et Cydippe, poema (1804)
  • De l'existence de Dieu et de l'immortalité de l'âme (1815)
  • Inductions morales et physiologiques, obra d'ontologia, psicologia moral i estètica (1817)
  • Du beau dans les arts d'imitation (1822)
  • Guide de l'artiste et de l'amateur (1823)
  • Du culte en géneral et de son état particulièrement en France (1835)
  • Saphira, ou París et Rome sous l'Empire, (1835)
  • Questions à l'ordre du jour (1837)
  • Une fin de siècle ou huit ans, (1840)

També va ser autor d'un gran nombre d'articles i fulletons de caràcter polític. El seu Examen des considérations sur le sentiment du sublime et du beau (París, 1823), és una paràfrasi de l'obra de Kant que porta aquest títol.

Bibliografia

[modifica]