Vés al contingut

Auguste Mas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAuguste Mas
Biografia
Naixement28 maig 1854 Modifica el valor a Wikidata
Prada (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Marqueixanes (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
11 de maig de 1902 – 31 de maig de 1906
CircumscripcióErau
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical i Radical-Socialista Modifica el valor a Wikidata

Auguste Mas Auguste Ambroise Joseph de noms de fonts (Prada, 28 de maig del 1854 - Marqueixanes, 27 d'agost del 1908) va ser un professor i polític nord-català, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.[1]

Estudià de primer al liceu de Tolosa de Llenguadoc, i posteriorment [2] ho feu a París, al "college Saint Barbe" i al liceu Louis-le-Grand. Es llicencià en lletres el 1877, obtingué l'agregadoria el 1883 i ensenyà retòrica successivament als liceus d'Aurenja, Avinyó (Valclusa), Chambéry, Nimes i Montpeller. El 1881 s'havia casat [3] amb Mathilde Claire Louise Marguerite Chancel (1853-1938), filla del químic i rector de l'Acadèmia de Montpeller Gustave Chancel, amb qui el 1886 tingué un fill, Edouard Mas-Chancel, futur arquitecte d'anomenada a Perpinyà.

Entrà en política i fou conseller general de Besiers del 1886 al 1892. A Montpeller, posteriorment, hi fou regidor de barri i president del consell de barris del 1895 al 1901. Va ser nomenat regidor adjunt segon de l'alcaldia el 1902, i delegat municipal d'Instrucció Pública i de Belles Arts; en aquesta darrera faceta, contribuí al restabliment de la universitat de Montpeller (1896). Es presentà a l'Assemblea Legislativa a les eleccions del 1902, a la primera circumscripció de Montpeller, en representació del departament de l'Erau. Sortí elegit diputat [4] a la segona volta, i romangué a l'escó de l'11 de maig del 1902 al 31 de maig del 1906. Durant la legislatura, segué en els bancs del partit radical socialista. Es presentà a les eleccions del 1906 però, després d'una agra batalla política amb l'equip electoral de Pierre Leroy-Beaulieu [5] amb l'edició d'un pamflet [6] difamatori[7] comprès, es retirà de la política. Va ser nomenat [8] Inspector General d'Instrucció Pública. Morí amb cinquanta-cinc anys.

El 1882 havia guanyat [9] el primer premi de biografia del concurs regional que convocava l'Acadèmia de la Valclusa. També fou distingit amb el títol d'Oficial d'Administració Pública el 1898. Del 1887 endavant va ser membre de la Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-Orientales.

Obres

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Nécrologie». Le Radical, 29-08-1908, pàg. 2.
  2. Jolly, Jean (dir). Dictionnaire des parlementaires français, notices biographiques sur les ministres, sénateurs et députés français de 1889 à 1940. París: PUF, 1960. 
  3. «Notices biographiques». Mémoire Protestante Montpelliéraine, número 2, Automne 2008, pàg. 8.
  4. «Fitxa de Mas, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1r abril 2015].
  5. Secondy, Philippe «Pierre Leroy-Beaulieu: un importateur des méthodes électorales américaines en France». Revue historique, núm. 634, 2005, pàg. 309-341.
  6. Heureuse famille. Ma famille avant tout. Manuel du parfait député. Montpellier: Société de propagande électorale, 1906 [Consulta: 14 maig 2015].  Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine. Ataca l'Auguste Mas, dos germans, el cunyat i el seu fill.
  7. «Chambre des députés. Séance du mardi 26 juin». Journal officiel de la République française, 27-06-1906, pàg. 2084.
  8. «Chambre des députés. 1re séance du 25 janvier 1907». Journal officiel de la République française, 26-01-1907, pàg. 171.
  9. «Histoire de l'Académie de Vaucluse (suite)». Mémoires de l'Académie de Vaucluse, Tome XIII, 1893 1er trimestre, pàg. 21.