Auguste Metz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Jean-Antoine Auguste Metz 8 agost 1812  Ciutat de Luxemburg | ||
| Mort | 22 juny 1854 (41 anys) Eich (Luxemburg) | ||
| Membre de la Cambra de Diputats per Grevenmacher | |||
| 1848 – 1854 | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat |  Luxemburg | ||
| Formació professional | Ateneu de Luxemburg | ||
| Formació | Universitat de París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política | ||
| Ocupació | Advocat, empresari, polític | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Petronille Laeis | ||
| Fills | Léon Metz | ||
| Germans | Charles Metz Norbert Metz | ||
Jean-Antoine Auguste Metz, més conegut com a Auguste Metz, (Ciutat de Luxemburg, 8 d'agost de 1812 - Eich, Ciutat de Luxemburg, 22 de juny de 1854) va ser un advocat, empresari i polític luxemburguès. Amb els seus dos germans, membres de la poderosa família Metz, Charles i Norbert, van definir la vida política i econòmica de Luxemburg en la meitat del segle xix.[1]
Nascut a la Ciutat de Luxemburg com el més jove dels nou fills de Jean de Metz, Auguste va assistir a l'Ateneu de Luxemburg, abans d'anar a estudiar Dret a la Universitat de París el 1833.[2] Va obtenir la seva llicència per exercir l'advocacia a França, però va regressar a Luxemburg, on es va involucrar en la indústria de l'acer. El 1837, Metz i als seus germans Charles i Norbert, se'ls va concedir un contracte d'arrendament de deu anys de la fàbrica d'acer a Berbourg. Van formar una empresa, Auguste Metz & Cie, juntament amb Théodore Pescatore, amb el propòsit d'ampliar-la i tornar a desenvolupa-la.[3] La companyia es va expandir, fent-se càrrec de les foneries a Grundhof,[4] a les Terres Roges,[5] a Eich,[6] i a Fischbach.[7]
Es va involucrar en la política a través de la seva oposició a la tercera partició de Luxemburg el 1839.[8] El 1848, Metz va ser membre a l'Assemblea Constituent de Luxemburg, i després a la primera Cambra de Diputats, escollit el 1848 per representar Grevenmacher.[8] Va ser atacat a l'elecció de 1854 pel gabinet Simons.[9] Tanmateix, no va viure per veure el muntatge de la nova Cambra de Diputats, ja que va morir a Eich solament vuit dies després de les eleccions.[9]
Es va casar amb Petronille Laeis el 17 d'agost de 1841. Van tenir quatre fills, incloent Léon Metz, que va ser membre de la Cambra de Diputats durant quaranta-tres anys i alcalde d'Esch-sur-Alzette durant tres anys.[10]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Mersch, 1963, p. 429.
- ↑ Mersch, 1963, p. 549.
- ↑ Mersch, 1963, p. 550.
- ↑ Mersch, 1963, p. 553.
- ↑ Mersch, 1963, p. 554.
- ↑ Mersch, 1963, p. 557.
- ↑ Mersch, 1963, p. 563.
- ↑ 8,0 8,1 Mersch, 1963, p. 564.
- ↑ 9,0 9,1 Mersch, 1963, p. 565.
- ↑ Mersch, 1963, p. 399.
Bibliografia
[modifica]- Mersch, Jules. «Les Metz: la Dynastie du Fer». A: Biographie nationale du pays de Luxembourg depuis sus origines jusqu'a nos jours (en francès). Luxembourg City: Victor Buck, 1963 [Consulta: 13 agost 2015].