Vés al contingut

Reial Automòbil Club de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Automòbil Club Barcelona)
Infotaula d'organitzacióReial Automòbil Club de Catalunya
Dades
Nom curtRACC
TipusEntitat asseguradora/esportiva
Camp de treballautomobilisme Modifica el valor a Wikidata
ObjectiusServeis als automobilistes per garantir la mobilitat
Història
ReemplaçaAutomòbil Club Barcelona
(ACB, 1903)
Creació1906
Activitat
Afiliatsvora 1.000.000 de socis
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJosep Mateu
Filial

Lloc webwww.racc.cat
Localització geogràfica
Map

El Reial Automòbil Club de Catalunya, abreujat RACC, és un club d'automobilistes català constituït l'any 1906[1] que compta amb vora 1.000.000 de socis, fet que el converteix en el més gran de l'estat espanyol i en una organització de referència internacional en l'àmbit de la mobilitat.[2] L'entitat fou creada com a Automòbil Club Barcelona el 1903 i canvià el seu nom per l'actual el 20 de setembre de 1906.[3] Actualment té la seu a l'avinguda Diagonal de Barcelona i el seu president és, des de l'1 de juliol de 2015, Josep Mateu.

Des d'un bon començament, el RACC ha desenvolupat la seva activitat dins dos camps complementaris: d'una banda, ofereix tota mena de serveis als seus socis (com ara assegurances, assistència en carretera, autoescoles, agència de viatges i compra de vehicles) i de l'altra, actua com a entitat esportiva tot organitzant competicions d'automobilisme i promocionant tota mena de pilots, tant d'automòbil com de motocicleta. Finalment, l'entitat duu a terme una intensa activitat en pro de la seguretat viària per mitjà de la Fundació RACC, creada el 1994; aquesta fundació, a més, s'encarrega de conservar el patrimoni històric i cultural de l'automobilisme a Catalunya.[3]

Història

[modifica]
Imatge de la II Copa Catalunya (1909), organitzada pel RACC

Seguint l'exemple d'altres països, el 1903 es constitueix a Barcelona l'Automòbil Club Barcelona, amb la finalitat de defensar els interessos d'un col·lectiu en expansió a l'època, el dels automobilistes. Cadascun dels set socis fundadors (el doctor Enric Cera, el pintor Ramon Casas, Josep Suitas, Joan Ponsa, Joan Reynes, Josep Bertrand i Marcel·lí Jorba) hi aporta 190,90 pessetes (uns 1,15 euros al canvi). Com a curiositat, cal dir que Ramon Casas creà diversos cartells per a les nombroses curses que organitzava el RACC durant la seva etapa inicial.[3] Només tres anys després, el 1906, el club ja tenia activitat a tot Catalunya i, aprofitant que el 20 de setembre d'aquell any Alfons XIII li atorgà el dret d'anomenar-se «Reial», l'entitat es va rebatejar com a Reial Automòbil Club de Catalunya, nom que ha mantingut fins a l'actualitat tret de l'etapa republicana (1931-1939), en què s'anomenà Automòbil Club de Catalunya (ACC).[3]

El 1908, el club organitzà la primera Copa Catalunya d'automobilisme,[4] la primera cursa en circuit mai disputada a l'estat. Fou un esdeveniment internacional i hi participaren els millors especialistes de l'època. Més tard, el RACC enceta una etapa de col·laboració regular amb el Moto Club Deportivo Barcelona (antecessor del Reial Moto Club de Catalunya, RMCC), començant amb la Copa Tibidabo el 24 de maig de 1914 (la primera pujada al Tibidabo que es va fer, per l'Avinguda del Tibidabo).[5] El 1916, el RACC convoca la I Volta a Catalunya automobilística, iniciant així un interès dels ral·lis que culmina el 1929 amb el Gran Ral·li Internacional, celebrat amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, que compta amb 25 equips en aquesta ciutat i molts altres sortits de 18 ciutats europees. Pocs anys després, es fan les primeres curses al circuit de Montjuïc.[3]

Durant anys, abans de la creació de la Federació Catalana d'Automobilisme el 1940, el RACC actuà com a tal per delegació de l'espanyola.[3][6] A més a més, entre 1940 i 1957 el càrrec de president de la federació catalana va tenir associat el de president del Reial Automòbil Club de Catalunya.[7]

Activitat esportiva

[modifica]

Al llarg de la seva dilatada història, el RACC ha organitzat nombroses proves de gran prestigi. A banda de les ja esmentades, a tall d'exemple cal destacar les següents:[3]

Un Seat Ibiza del RACC, fent de cotxe zero al Ral·li de Catalunya del 2010

A banda, el RACC ha portat a Catalunya esdeveniments internacionals de primer ordre:[3]

Finalment, la intensa activitat del club envers els esports del motor s'ha vist reflectida en aquests àmbits:[3]

En aquest punt, cal destacar la feina feta per l'entitat durant anys en pro del motociclisme de velocitat català, especialment d'ençà de la dècada de 1990 quan, sota l'impuls i direcció de Joan Moreta (membre de la junta directiva del club i dirigent de les federacions catalana i espanyola de motociclisme), el RACC potencià l'esport de base i possibilità el sorgiment de tota una generació de campions del món, entre ells Toni Elías, Jorge Lorenzo, els germans Espargaró (Pol i Aleix), Maverick Viñales i els germans Márquez (Marc i Àlex).[8][11]

Llista de presidents

[modifica]
Seu central del RACC, a l'avinguda Diagonal de Barcelona

Tot seguit, es detalla la llista de presidents del RACC des de la seva fundació:[3]

Fins a 1939

[modifica]

D'ençà de 1939

[modifica]

Serveis

[modifica]
Vehicles d'assistència
Sanglas 350.1 amb sidecar (1957), emprada durant anys pel RACC com a únic vehicle d'assistència
Helicòpter del RACC (2015)

A començaments de la dècada de 1990, el RACC tenia 260.000 afiliats i ja era la primera entitat automobilística de l'estat de tipus associatiu.[3] Vint-i-cinc anys més tard, el nombre de socis voreja el milió.[2] L'entitat innova contínuament tot aportant solucions tecnològiques i humanes que li permetin donar assistència als seus socis tothora i arreu del món. Per mitjà de la tasca d'investigació i divulgació de la Fundació RACC, a més, treballa en el foment d'una mobilitat segura i respectuosa amb el medi ambient.[2]

El RACC publica i tramet trimestralment als seus socis La Revista del RACC, una publicació que compta amb nombrosa informació sobre mobilitat, motor, viatges, lleure i altres, a més d'informacions diverses sobre avantatges i promocions per a socis.

Finalment, des de començaments de la dècada de 2010, el RACC ofereix un servei propi de telefonia mòbil.

Flota

[modifica]

Vehicles terrestres

[modifica]

BMW X3

Seat Altea XL

Mercedes Sprinter 515

Vehicles aeris

[modifica]

Helicòpters Eurocopter EC-135

Avió medicalitzat

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Reial Automòbil Club de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Coneix-nos». racc.cat. Reial Automòbil Club de Catalunya, 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), internacional des del començament». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 30-31. ISBN 84-320-6249-9. 
  4. «Reial Automòbil Club de Catalunya». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Las primeras carreras». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 128-135. ISBN 84-920886-5-6. 
  6. Pernau Mas, Gabriel. RACC, cent anys de passió, 1906-2006. Barcelona: Reial Automòbil Club de Catalunya, 2006. 
  7. Gallén Utset, Carles. UFEC1933-2008 75 anys d'esport a Catalunya, 2008. ISBN B-37953-2008. 
  8. 8,0 8,1 Tena, Violeta. «Terra de campions». eltemps.cat. El Temps, 30-11-2014. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  9. Falcon, Lluís «Socis RACC - Laia Sanz». La Revista del RACC. Reial Automòbil Club de Catalunya [Barcelona], núm. 486, 6-2015, p. 40-51. D.L. B-5461-1963.
  10. «Pilotos RACC» (en castellà). motorsport.racc.es. RACC, 2015. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  11. Riudeubas, Albert «Joan Moreta. El motociclisme li ret homenatge». La Revista del RACC. Reial Automòbil Club de Catalunya [Barcelona], núm. 486, 6-2015, p. 36-39. D.L. B-5461-1963.

Enllaços externs

[modifica]