Vés al contingut

Carles Cardús i Carrió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carles Cardús)
Plantilla:Infotaula personaCarles Cardús
Imatge
Amb l'Honda al GP del Japó de 1990 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Carles Cardús i Carrió Modifica el valor a Wikidata
26 setembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsTiriti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJordi Cardús i Aguilar Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Cardús i Aguilar, oncle
Ricky Cardús, nebot Modifica el valor a Wikidata
Facebook: carlos.cardus MotoGP: -/8efaacdf-bdc7-474d-9f16-3b9b59b41a61 Modifica el valor a Wikidata

Carles Cardús i Carrió (Barcelona, 26 de setembre de 1959) és un antic pilot de motociclisme català que destacà en competició internacional durant la dècada del 1980. Centrat en la categoria dels 250cc, va ser-ne Campió d'Europa (1983) i dues vegades Campió d'Espanya (1982 i 1983). El 1990 va estar a punt de guanyar-ne el Campionat del Món, però finalment fou subcampió darrere de John Kocinski.

Cardús és conegut amb el sobrenom de Tiriti, que heretà del seu pare, Jordi Cardús, un consumat esportista que destacà en natació i futbol.[1] El malnom és una deformació de «tira-t'hi!», allò que li cridaven sovint els companys de natació quan Cardús dubtava a tirar-se a la piscina (en aquella època, sovint amb l'aigua força freda).[2]

El nebot de Carles, Ricky Cardús, va competir al mundial de Moto2 durant la dècada del 2010.

Carrera esportiva

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Nascut a Barcelona, Carles Cardús ha residit sempre a Tiana, al Maresme.[3] El seu germà gran, Lluís Cardús (pare d'en Ricky) era un gran aficionat al motociclisme i, de joves, tots dos acostumaven a córrer amb tota mena de motocicletes per la carretera de la Conreria.[2][4]

Carles començà a destacar en competició el 1979 a la Copa Crono de Montesa, que estigué a punt de guanyar,[5] i a la Copa Bultaco Streaker, on fou segon per darrere de Sito Pons i davant de Jorge Martínez, "Aspar".[6] Posteriorment participà amb èxit en el Critèrium Solo Moto.

El 1980 va guanyar, fent equip amb Mingo Gil, el campionat d'Espanya de resistència amb una Montesa.[7] El 1981, amb una Siroko, va acabar quart al campionat d'Espanya de velocitat de 250cc, el qual guanyà el 1982.[8]

Al mundial de motociclisme

[modifica]
Cardús a Hockenheimring amb l'Honda el 1991
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1983 - 1993
MarquesSiroko, Kobas, JJ Cobas, Honda
Palmarès en velocitat
C. Europa 250cc1 (1983)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
123 5 26 7 5 835
C. Esp. 250cc2 (1982, 1983)
C. Esp. Resist.1 (1980, 500cc)
24H Montjuïc1 (1986)

El 1983 guanyà els campionats d'Espanya[9] i d'Europa de 250cc amb la Kobas, alhora que debutà al campionat del món. Durant les temporades del 1984 i 1985 hi va córrer amb la JJ Cobas i el 1986 va fitxar per l'equip Campsa-Honda, marca amb la qual va continuar durant la resta de la seva carrera. A l'octubre va guanyar, fent equip amb Min Grau i Joan Garriga als comandaments d'una Ducati 850, les 24 Hores de Montjuïc.[10] Aquella edició, marcada per l'accident mortal de Mingo Parés, fou la darrera d'aquesta prova.

El 1987 va obtenir els seus primers podis al mundial (tres tercers llocs) i va acabar la temporada en cinquè lloc final. El 1988 va patir una forta caiguda al Gran Premi d'Espanya, disputat al circuit del Jarama, que el va deixar fora del campionat durant quatre Grans Premis.[11] Tot i així se'n va recuperar i encara va acabar la temporada en la novena posició final. El 1989 va aconseguir al Gran Premi de França la seva primera victòria en Gran Premi[12] i va acabar el campionat en quarta posició.

El 1990 va guanyar quatre Grans Premis i fou subcampió del món després de perdre el títol a la darrera cursa, el Gran Premi d'Austràlia, en favor de John Kocinski. Cardús, que amb la segona posició (si guanyava Kocinski) en tenia prou per a aconseguir el títol, va patir una avaria -se li va trencar la palanca de canvi- i hagué d'abandonar, mentre que l'americà va guanyar la cursa i es va proclamar campió. Més tard, Cardús va arribar a dir que aquella avaria havia estat un sabotatge del seu cap de mecànics, George Vukmanovich.[13][2] L'any següent, 1991, va acabar el mundial en tercera posició després d'haver aconseguit nombrosos podis, però cap victòria.

A partir de la temporada de 1992, els resultats de Cardús al mundial començaren a afluixar. La seva darrera cursa va ser el Gran Premi d'Europa de 1993, disputat al circuit de Catalunya, després de la qual es va retirar.

Retirada

[modifica]

Tot i retirat, Cardús va tornar breument a la competició internacional el 1994 per a disputar amb una Ducati la prova del Campionat del Món de Superbike del circuit d'Albacete, on acabà tretzè a la primera cursa i vuitè a la segona.

El 1997 va guanyar les 24 hores Motociclistes de Catalunya al circuit de Catalunya fent equip amb Ricard Jové i Rubén Xaus als comandaments d'una Honda CBR 600. Esdevingué així l'únic a haver guanyat mai les 24 Hores a Montjuïc i a Montmeló.

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries
1983 250cc Kobas-Rotax RSA
NC 		FRA
21 		NAT
- 		GER
11 		ESP
9 		AUT
- 		YUG
- 		DTT
16 		BEL
NC 		GBR
11 		SWE
NC 		2 28è 0
1984 250cc JJ Cobas RSA
- 		NAT
NC 		ESP
NC 		AUT
- 		GER
- 		FRA
7 		YUG
NC 		DTT
- 		BEL
11 		GBR
NC 		SWE
NC 		SM
NC 		4 25è 0
1985 250cc JJ Cobas RSA
6 		ESP
NC 		GER
5 		NAT
NC 		AUT
NC 		YUG
NC 		DTT
NC 		BEL
5 		FRA
NC 		GBR
NC 		SWE
NC 		SM
7 		21 12è 0
1986 250cc Campsa Honda ESP
NC 		NAT
NC 		GER
13 		AUT
NC 		YUG
5 		DTT
NC 		BEL
6 		FRA
17 		GBR
5 		SWE
19 		SM
NC 		17 12è 0
1987 250cc Campsa Honda JPN
NC 		ESP
- 		GER
4 		NAT
7 		AUT
5 		YUG
NC 		DTT
4 		FRA
3 		GBR
8 		SWE
6 		CSR
3 		SM
NC 		POR
NC 		BRA
3 		ARG
5 		70 5è 0
1988 250cc Ducados Honda JPN
9 		USA
NC 		ESP
NC 		EXP
- 		NAT
- 		GER
- 		AUT
NC 		DTT
12 		BEL
7 		YUG
8 		FRA
8 		GBR
12 		SWE
5 		CSR
5 		BRA
7 		71 9è 0
1989 250cc Repsol Honda JPN
8 		AUS
7 		USA
5 		ESP
5 		NAT
4 		GER
6 		AUT
6 		YUG
6 		DTT
4 		BEL
3 		FRA
1 		GBR
NC 		SWE
4 		CSR
8 		BRA
5 		162 4t 1
1990 250cc Repsol Honda JPN
2 		USA
6 		ESP
4 		NAT
4 		GER
2 		AUT
NC 		YUG
1 		DTT
2 		BEL
3 		FRA
1 		GBR
5 		SWE
1 		CSR
1 		HUN
3 		AUS
NC 		208 2n 4
1991 250cc Repsol Honda JPN
2 		AUS
3 		USA
4 		ESP
6 		ITA
6 		GER
2 		AUT
2 		EUR
3 		DTT
5 		FRA
3 		GBR
2 		SM
2 		CSR
2 		VDM
2 		MAL
2 		205 3r 0
1992 250cc Repsol Honda JPN
NC 		AUS
2 		MAL
4 		ESP
5 		ITA
7 		EUR
NC 		GER
- 		DTT
- 		HUN
NVC 		FRA
5 		GBR
8 		BRA
- 		RSA
- 		48 8è 0
1993 250cc Honda AUS
6 		MAL
18 		JPN
NC 		ESP
- 		AUT
- 		GER
9 		DTT
NC 		EUR
6 		SM
- 		GBR
- 		CZE
- 		ITA
- 		USA
- 		FIM
- 		27 18è 0

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jorge Cardús, "Tiriti", ha fallecido» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 14-07-1972. [Consulta: 8 juny 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Carlos Cardús (1959) -Tiriti-» (en castellà). formulamoto.es. Fórmula Moto, 26-05-2011. [Consulta: 7 octubre 2024].
  3. ↑ «Carles Cardús i Carrió». tiana.cat. Ajuntament de Tiana. Arxivat de l'original el 28/6/2013. [Consulta: 6 octubre 2024].
  4. ↑ «Los Tiriti, una saga entre la hostelería y las carreras» (en castellà). pressreader.com. Sport, 03-06-2012. [Consulta: 7 octubre 2024].
  5. ↑ Pi, Pere. «98. Les promocions de Montesa». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 147-149. ISBN 9788461590353. 
  6. ↑ Boet, Claudi «Terminó la 1ª Copa Streaker» (en castellà). Solo Moto. Solo Moto [Barcelona], núm. 214, 09-11-1979, p. 24-26.
  7. ↑ «RFME Campeonatos de España de Velocidad / Resistencia» (PDF) (en castellà). rfme.net. RFME, 2011. Arxivat de l'original el 3 de gener 2017. [Consulta: 27 juny 2011].
  8. ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonatos de España» (en castellà). SOLO MOTO [Barcelona], núm. 361, 22-12-1982, p. 104.
  9. ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonato de España» (en castellà). SOLO MOTO 30. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 11, 12-1983, p. 103-104.
  10. ↑ «El triunfo del equipo Grau-Garríga-Cardús, ensombrecido por la muerte dé Parés» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 27-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  11. ↑ Noyes, Dennis «Carlos Cardús» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 15.
  12. ↑ Noyes, Dennis «"Aspar", Cardús y Lawson, "La revolución francesa"» (en castellà). Grand Prix '89. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1989, p. 96-101.
  13. ↑ Salleras, Juan. «La traición de Phillip Island» (en castellà). motosan.es, 28-03-2020. [Consulta: 7 octubre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Cardús i Carrió
  • Article sobre la seva carrera a Motociclismo.es (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Cardús_i_Carrió&oldid=34185756»