Avinguda
|
Per a altres significats, vegeu «Avinguda (hidrologia)». |
Una avinguda o un vial tradicionalment era una via ampla vorejada d'arbres que portava a un palau, a una plaça o a un indret important. Actualment la distinció entre avinguda i carrer pot estar donada per l'amplada de la via i no perquè porti a un lloc important.[1]
Un bulevard és un tipus d'avinguda, generalment amb arbres i amb la calçada al mig.[2]
Història
[modifica]La avinguda és una de les idees més antigues de la història dels jardins. Una avinguda d'esfinxs encara condueix a la tomba del faraó Hatshepsut. Les avingudes definides de forma similar pels lleons de pedra condueixen a les tombes de Ming a la Xina. Els arqueòlegs britànics han adoptat criteris molt específics per a les "avingudes" en el context de l'arqueologia britànica.
Disseny
[modifica]Per millorar l'acostament a mansions o cases pairals, es van construir avingudes al llarg de la unitat d'entrada. De vegades, les avingudes es troben en dobles fileres a cada costat d'una carretera. Els arbres preferits per a les vies es van seleccionar per la seva alçada i velocitat de creixement, com ara els pollancres, el faig, el til·ler I el castanyer.[3] A l'era de l'antibèrum del sud dels Estats Units s'utilitzava típicament l'alzina viva del sud, perquè els arbres van crear una bella marquesina d'ombra.
De vegades, les avingudes d'arbres van ser dissenyades per dirigir l'ull cap a algun edifici o element arquitectònic distintiu, com ara capelles, gazebos o capritxos arquitectònics.[4]
Galeria
[modifica]-
Una avinguda al Parc d'Alexandra, Londres -
Una avinguda a Weissenbach an der Triesting, Àustria -
L'Avinguda a Middelharnis de Hobberma, 1689 -
L'antiga Avinguda Steinfurter Bagno que porta al castell local al fons, usada com a doble bicicleta -
-
Referències
[modifica]- ↑ «avinguda». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Definició de bulevard, significat de bulevard en català». [Consulta: 11 desembre 2019].
- ↑ Muir, Richard. Landscape Encyclopedia. Londres: Windgather Press, 2004, p. 7. ISBN 978-0-9545575-1-5.
- ↑ Muir 2004, p.7.
Bibliografia
[modifica]- Eva Benz-Rababah: Alleen als Bestandteil integrierter Stadtplanung seit Beginn der "industriellen Verstädterung“ in Deutschland. In: Die Gartenkunst 25 (2/2013), S. 355–376.
- Rupert Doblhammer: Alleen in formalen historischen Gärten Österreichs. Andeutungen über Systematik, Funktion, Herstellung und Pflege. In: Die Gartenkunst 18 (2/2006), S. 311–322
- Géza Hajos: Wege, Alleen und Hecken in historischen Grünanlagen. Einführung in das Thema des gleichnamigen internationalen Kongresses vom 19. bis 22. Mai 2005 in Wien. In: Die Gartenkunst 18 (2/2006), S. 245–248.
- Burkhard von Hennigs: Die Sanierung der Alleen im Jersbeker Park. In: Die Gartenkunst 3 (1/1991), S. 150–156.
- Klaus-Henning von Korsigk: Alleen – Erhaltung und Pflege aus der Sicht der Denkmalpflege. In: Die Gartenkunst 18 (2/2006), S. 303–310.
- Iris Lauterbach: „Wie die Straßen in den Städten“. Alleen und Wege in der Gartenkunst des 17. und 18. Jahrhunderts. In: Die Gartenkunst 18 (2/2006), S. 249–262.
- Ingo Lehmann, Michael Rohde: Alleen in Deutschland. Edition Leipzig, 2006, ISBN 3-361-00613-9* Olaf Schulz: Die schönsten Alleen in Deutschland. Eine Bildreise von der Ostsee bis zum Alpenvorland. Blv-Buchverlag, 2006, ISBN 3-8354-0087-8
- Irene Markowitz: Die Fächeralleen im Benrather Schloßpark. In: Die Gartenkunst 1 (2/1989), S. 183–192.
- Heike Palm: Zur Erneuerung der Randallee im Großen Garten Hannover-Herrenhausen, 1889-1894 – Zeitgenössische Diskussionsbeiträge. In: Die Gartenkunst 3 (1/1991), S. 148–150.
- Goerd Peschken: Zum Problem der Erneuerung der Allee im Herrenhäuser Garten. In: Die Gartenkunst 3 (1/1991), S. 147f.
- Klaus Stritzke: Erfahrungen und Probleme bei Erhaltung und Ersatz von älteren Alleebäumen. In: Die Gartenkunst 18 (2/2006), S. 323–330.
- Clemens Alexander Wimmer: Hecken und Alleen. In: Die Gartenkunst 18 (2/2006), S. 263–277.
