Vés al contingut

Avinyonet del Penedès

Plantilla:Infotaula geografia políticaAvinyonet del Penedès
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 21′ 47″ N, 1° 46′ 44″ E / 41.363055555556°N,1.7788888888889°E / 41.363055555556; 1.7788888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaAlt Penedès Modifica el valor a Wikidata
CapitalAvinyó Nou Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.732 (2023) Modifica el valor a Wikidata (59,52 hab./km²)
Llars52 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAvinyonetenc, avinyonetenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície29,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud280 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCèsar Herráiz i Pujol (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08793 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08013 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080137 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webavinyonet.org Modifica el valor a Wikidata

Avinyonet del Penedès és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Avinyó Nou. Té una extensió de 29,12 km². Amb una població molt disseminada, està format per 6 nuclis principals (Avinyó Nou, les Gunyoles, l'Arboçar, Cantallops, Can Mitjans i Sant Sebastià dels Gorgs), diferents barriades (Clariana, Collblanc, Can Fontanals, Can Merlines, Mas Comtal, la Garrofa i la Grava) i moltes masies i cases aïllades.[1]

Es troba dins de la Depressió Prelitoral i està en contacte amb el massís del Garraf per la part sud-est del municipi. El relleu està clarament diferenciat per una part més plana cap al nord-oest i una de molt més muntanyosa al sud-est, que forma part de la Serralada Litoral.[1]

El nom del municipi prové de l'antic castell d'Avinyó i la parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Sembla que el pas del nom Avinyó al d'Avinyonet es va produir cap a finals del segle XIV, arran del declivi de la població, a causa principalment de la pesta, a més de la crisi econòmica al camp català, amb males collites i fams.[2]

Geografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2023)
Avinyó Nou603
les Gunyoles305
Cantallops263
l'Arboçar189
Can Mitjans174
Sant Sebastià dels Gorgs87
Collblanc51
Clariana28
la Garrofa23
Font: Idescat

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 44 52 225 566 1.292 1.295 1.466 1.452 1.467

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.543 1.464 1.361 1.257 1.170 1.161 1.201 1.196 1.197 1.197

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.185 1.187 1.167 1.304 1.414 1.591 1.660 1.685 1.716
1.675

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.665
1.669
1.697
1.706 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Hi nasqué, en 1854, el claretià Pere Marcer i Cuscó, proclamat servent de Déu i en procés de beatificació.

Calendari de festes majors

[modifica]
  1. Can Mitjans: 22 i 23 de juliol
  2. L'Arboçar: 30, 31 de juliol i 1 d'agost
  3. Les Gunyoles: 5, 6, 7 i 8 d'agost
  4. Sant Sebastià dels Gorgs: 30, 31 de juliol i 1 d'agost
  5. Avinyó Nou: 20, 21, 22 i 23 d'agost
  6. Cantallops: 15, 16 i 17 d'octubre

Balls del municipi

[modifica]
  1. L'Arboçar: Panderetes i Diables de l'Arboçar
  2. Avinyó Nou: Ball de picarols, Ball de Bastó, Cercolets, Gitanes i Diables Nefastus d'Avinyonet
  3. Sant Sebastià dels Gorgs: Diables de Sant Sebastià, Capgrossos i Camallargs
  4. Les Gunyoles: Diables, segunola, les caramelles i grup de teatre.
  5. Cantallops: Ball de cintes, Grallers, Bastoners, Les Caramelles i Llobatons

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Marcè, Carles. Avinyonet del Penedès. L'origen de la vinya. Ajuntament d'Avinyonet del Penedès, 2018, p. 18. ISBN 978-84-16445-36-3. 
  2. Esteve, Anna Maria. Avinyonet del Penedès. L'origen de la vinya. Ajuntament d'Avinyonet del Penedès, 2018, p. 58. ISBN 978-84-16445-36-3. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]